Can Derrocada viva

Can Derrocada, simplement no existeix per als candidats electorals

2011-05-10T10:38:00.000-07:00

Repassant els programes electorals he pogut comprovar que, sia perquè hom hi té un establiment, o els més perquè han aplegat a les seves llistes a destacats representants de les urbanitzacions, es reparteixen per als veïnats dàdives electorals que en tots els casos són velles reivindicacions, com ara:

Recuperar la zona esportiva de can Vila.
Crear un Local Social a Vallserena.
Acabar de posar les faroles a Vallserena.
Asfaltar l'entrada a Les Pungoles.
Recepcionar Les Pungoles.
Pista de boxes a Les Faldes.
Rehabilitar el local social La Fàbrica.
Acabar les voreres de Vallserena.
Crear un Street Park a Vallserena.
Dotar d'activitats als centres cívics dels veïnats i el del Pi Novell.
Fer un vial asfaltat Faldes-Nucli.
Fer un nou vial Can Vila/Can Ram/Vallserena vers a Sanata.

I Can Derrocada, ón és??

Can Derrocada certament només representa el 6% de la població total empadronada a Sant Pere de Vilamajor, però Les Pungoles només en representa el 3%, i Vallserna no arriba al 10%.

Can Derrocada està aportant els darrers anys més del 20% de l'increment total de la població empadronada al municipi, i és amb això el veïnat amb la taxa més alta de creixement en els darrers temps.

A Can Derrocada, la indiferència de tots plegats, en especial dels grups polítics de l'oposició en aquesta legislatura, ha impedit utilitzar l'operació Picart per tal de recuperar d'alguna manera un espai en condicions com a local social per al veïnat.

Mentrestant, Can Derrocada ha lluitat, perquè sempre hi hem cregut, en la creació del camí de Can Tona, a favor de tot el municipi, sofrint les conseqüències de l'increment de trànsit rodat pels seus malmesos carrers de pujades impossibles. Cap altre veïnat ho hagués aguantat, i en canvi els de Can Derrocada ho varem oferir des del principi.

A Can Derrocada suportem cada dia les importants molèsties de tot ordre que significa ser l'únic accés a l'escola. A d'altres veïnats s'hagués exigit una altra solució.

A Can Derrocada s'han tolerat en els darrers anys desenes d'importants irregularitats urbanístiques. Tant se val, és un territori per a trinxar!

Can Derrocada no existeix, simplement, és el Txernòbil de Sant Pere de Vilamajor. Ni el GISP, ni CiU, ni ERC, ni ISP tenen cap proposta per a Can Derrocada, i sí que les tenen per als altres veïnats.

Sóm ciutadans de segona. I això complau a molts.

Aquí teniu les meves propostes per a Can Derrocada:

Crear el Parc Urbà de Llevant, amb àrees d'esbarjo. pic-nic i esplanada per a activitats multitudinàries (fires, espectacles, ...).
Crear el Camí Verd dels Tres Torrents, des de l'esplanada del Parc de Llevant fins Can Llobera, per a bicicletes i vianants, reaturant la vegetació de ribera.
Recuperar per a ús ciutadà la Pista Polisportiva.
Crear un camí pedestre cirrcumvalant el Torrent de l'Abellar, amb estacions per a activitats de "footing" i assimilades.
Rehabilitar la pobre zona verda de la Riera per a fer-hi un àrea d'esbarjo. (Tot amb l'agraïemt a en José Luis Yelo i en Joan Bruguera per posar-hi en el seu dia dos bancs i una parperera)
Crear una pista de Trial-sin a la zona verda de La Riera.
Recuperar per a ús ciutadà la pista de Frontennis.
Recuperar per a ús ciutadà una planta de l'edifici principal de la Zona Esportiva.
Bescanviar els anteriors equipaments per a l'inútil solar d'equipaments municipals existent en l'únic indret urbà quins carrers no tenen nom.
Buscar una immediata solució a la resta de la zona esportiva de Can Derrocada, incorporada a l'operació Picart, convertida des de fa anys en un niu de rates i kosovars.
Aconseguir les cessions temporals per habilitar un camí per a vianants i bicicletes per arribar a l'escola des del Camí de Can Tona.
Inspeccionar i exigir la restauració de la realitat físca alterada a les edificacions que s'han aixecat i continúen aixecant-se incomplint tant les NNSS-87 com la normativa del POUM-2007.

Comparat amb el què el conjunt de grups candidats pretenen fer per a la resta de veïnats, el cost de tot el què proposo és molt menys del 5%.

Tantes voltes per una piscina ...

2011-04-26T13:30:00.000-07:00

Sembla ser que els veïns de Can Derrocada ens quedarem amb una piscina insostenible i un antic polisportiu, que podrien passar a ser equipaments municipals per gràcia IcartLlesuyanna. Gràcies!

Si salvem el Parc de Llevant, com menys, Can Derrocada haurà purgat el seu passat a favor del millor projecte de vertebració del municipi en els darrers 20 anys.

A cap programa electoral se li hagués ocorregut fixar-s'hi.

Com l'11 de setembre fem de les derrotes una festa... Hi esteu tots convidats el 14 de maig.

El satèlit dóna comptes de les il.legalitats urbanístiques

2010-11-06T07:34:00.000-07:00

La millor manera de construïr com es vulgui en terrenys en pendent és falsejar el mapa topogràfic. D'aquesta manera els pendents esdevenen plans.

Però hi ha de més agosserats que, directament, modifiquen el terreny natural, que val més que 1.000 planells.

Però, des de l'aire, els satèl.lits vigilen el territori i es veu el què passa.

En el video següent podeu veure la superposició de fotografies fetes respectivament al 2008 i al 2009 quan les escavadores van "planejar" per la parcel.la situada entre els carrers Garbí i Pla de la Calma.

Els resultats són espectaculars:

Actualment, ja han tornat a crèixer matolls, i tot queda dissimulat, a excepció dels arbres que ja no hi són.

No hi ha constància a l'Ajuntament de què s'hagués demanant llicència per a moviment de terres (d'altra banda molt restrictives) de la qual cosa haig de concloure que s'han fet al marge de la legalitat (i si estic equivocat no tinc cap inconvenient en rectificar).

I jo em pregunto: ni la Brigada, ni els Vigilants (ja no dic els tècnics municipals perquè potser no van passar a veure les obres que s'estaven fent més amunt, amb la corresponent llicència) es varen donar compte del què va estar passant durant gairebé un any? O és que es mira cap un altre costat quan es tracta de Can Derrocada?

Tot s'hi val contra els Icart

2010-11-02T15:36:00.000-07:00

Hi ha que utilitzen una Associació com si fos "el co.. de la Bernarda". Amb només 8 socis, dels quals els 3 de la junta, els tal.libans acumulen un llarg currículum amb un sol objectiu: fer mal als Icart.

Abans d'ells eren molts més socis, tots els colons de Can Derrocada, però ara només queden ells i el bon nom d'una entitat que han desprestigiat.

Van trobar en la zona esportiva de Can Derrocada el primer jaciment per a explotar, i aprofitant-se de bona gent, el primer asalt contra els Icart va ser una mena de difamació que va acabar als tribunals i de la què els Icart van renunciar a cobrar danys i perjucidis a canvi d'una rectificació pública.

Fins i tot varen arribar al Síndic de Greuges. No s'estan de res.

Després, en arribar els Guixà hi varen trobar la veta ideal per fer més mal, doncs es juntaven una llicència concedida per l'Alcalde Icart, de dubtosa legalitat, amb la propietat del local en part dels mateixos. Varen guanyar de xampa i així aprofitar per posar l'Alcade Icart contra les cordes.

Van utilitzar, amb els seus acòlits i d'altra gent enganyada, la Comissió d'Urbanisme del Consell de Poble, amb el mateix objectiu, i no aconseguint-lo en la primera, van repetir en la segona, amb més protagonisme però idèntics pobres resultats.

Mentrestant aconseguien tancar definitivament la zona esportiva de Can Derrocada, perjudicant els gruix del seus propis veïns, als que no representen. No és que siguin més llestos, però saben fer de les escletxes un passadís.

Progresivament enfonsats en el descrèdit, aquesta mena de tal.libans han estat fora de joc durant molt de temps, temps que han utilitzat per renovar la seva legitimitat davant els 8 socis que representen i rearmar-se, amagats, per al combat final.

I troben en la fàbrica de pinsos un nou argument a tocar de la mà per prosseguir amb el seu empeny de perjudicar la família que la regenta. Primer presentant unes al.legacions fora de termini contra el Conveni Picart, en nom dels seu vuit associats.

S'acosten després als moviments reivindicatius d'altra gent, d'altres associacions, sense aconseguir que els facin la feina bruta.

I ara, contractant advocats per tal d'utilitzar, com sempre, la porta de servei, per a un propòsit que no és altre que tancar -en nom de la legalitat de la què tant s'omplen la boca- la fàbrica de pinsos. La fàbrica ni els va ni els ve, però tot s'hi val. I si l'Alcalde Llesuy ha de caure pel camí, doncs matem dos ocells d'un tret.

A fe que ho intentaran, doncs no es fiquen en baralles judicials de les que no tinguin res a guanyar i ja se sap, l'oci crea el vici. Però ara tothom sap de quin peu calcen. I ho han de saber també els treballadors de Pinsos Picart.

Que no us enganyin (als que encara ho estigueu) són llops amb pell de xai, només es representen, i s'enganyen, a ells mateixos.

Curset d'arquitectura creativa a Can Derrocada (II)

2010-10-25T11:40:00.000-07:00

Lliçó 2: Com fer un edifici de quatre plantes

Les normes urbanístiques permeten fer a Can Derrocada habitatges de planta baixa més 2 plantes pis, dins d'una alçada de 9,15 m.

Jugant amb els pendents i els forats en el terreny i eliminant el fals sostre de les golfes en utilitzar la coberta inclinada, es poden sense cap problema fer quatre plantes (planta baixa més 3 plantes pis), que passen els controls dels tècnics com qui passa un Rolex fals per la frontera.

Figura 1. Esquema constructiu de Planta baixa + 3 pisos

És un contrasentit, però a més pendent del terreny, més alts poden ser els pisos, fins el punt de què es pot arribar a fer-hi quatre plantes i mitja si es combina amb els típics forats de 3,7 metres.

Podeu veure l'aplicació real d'aquesta lliçó constructiva a molts indrets de Can Derrocada, doncs s'ha convertit en una moda.

Per tant, alumnes del curset d'arquitectura creativa, el treball que haureu de fer per a aquesta segona lliçó és fer un àlbum de les variants d'aquesta mena de solució constructiva.

Curset d'arquitectura creativa a Can Derrocada

2010-10-12T05:02:00.000-07:00

Lliçó 1: Del projecte a la realitat

Les NNSS-87 (antiga normativa) permitien fer un forat al pendent natural del terreny d'un màxim de 2,2 metres per encastar-hi l'edificació. Les actuals normes (POUM-2008) no permeten més de 1,6 metres.

Igualment es permitien fer murs interiors per a terrasses de fins 1,5 metres. Amb la normativa actual l'alçada d'aquests murs no podrà passar de 1,6 metres.

A continuació l'esquema d'un projecte real. Compleix amb el límit de la normativa

I seguidament la realitat. Observeu les cinc diferències:

Podeu veure l'aplicació real d'aquesta lliçó constructiva entre els carrers de Tagamenent i Pla de La Calma, a Can Derrocada.

Els assistents al curset d'arquitectura creativa hi seran convidats a un refrigeri, en el què els tècnics municipals ens intentaran il.lustrar de què és un miratge, que la edificació actual està dins les normes.

De moment, podeu veure les fotografíes a l'article de més avall.

Abans i després...

2010-09-20T12:09:00.000-07:00

13 de juny de 2010

2 d'agost 2010

19 de setembre de 2010

3 d'octubre de 2010

1 de novembre de 2010

Una succesió de despropòsits impedeix que Can Derrocada torni a tenir mai local social

2010-08-30T12:21:00.001-07:00

Dir mai potser és una exageració, però com menys la nostra generació no ho veurà.

M'explico:

El mercadeig amb PICART ha acabat finalment amb utilitzar la Zona Esportiva de Can Derrocada en moneda de canvi:

- L'edifici principal requalificat en 5 apartaments de luxe.
- Les pistes de tennis en solars edificables per a 6 cases parellades.
- El solar on hi hagué pogut anar el Parc de Llevant, 32 cases parellades.

Un regalet a canvi, per al veïnat de Can Derrocada, del frontó, que ara passarà a ser equipament municipal.

Tot i comptant amb que aquest equipament que ha quedat de l'inoperància municipal, fos un local social per al veïnat, dubto molt que les condicions permetin que la Hisenda Municipal inverteixi res a Can Derrocada per tal de reformar-lo.

I amb el cúmul de despropòsits que s'ha cebat sobre la zona esportiva, potser recordareu que fins fa ben poc, era un local equipat amb lavabos, llum i aire condicionat, provist de sales auxiliars.

Fa ben poc, la intransigència dels tal.libans i la inconsciència dels Guixà, van portar el local, ja construït, al seu enderrocament. Amb la passivitat de tots els veïns, especialment els del nucli principal.

Afortunadament, emb vaig treure de la màniga un projecte, aprovat per l'Ajuntament, per recuperar tota la façana acristallada, que encara avui es conserva com mut testimoni del què havia estat el local.

No discutiré que aquest local va ser declarat il.legal pel Tribunal Contenciós Administratiu, qui en va ordenar l'enderrocament, però per poc, aquest enderrocament s'hagués pogut evitar si la intransigència dels tal.libans i la inconsciència dels Guixà no haguessin arribat a la més llastimosa expressió. Amb la passivitat dels veïns, especialment els del nucli principal.

R.I.P. Zona Esportiva de Can Derrocada.

És doncs ara el moment de publicar unes fotografíes úniques i inèdites: les de l'enderrocament del local que hi havia al frontó.

Les fotografies són justament del dia 30 d'agost de 2007. Són l'enterrament de la darrera posibilitat que ens quedava de tenir quelcom, fotos per a l'àlbum dels tristos records:

Vull agraïr els què m'heu recolzat en la meva lluita per la zona esportiva de Can Derrocada, a fe que m'he esforçat. Esforçat inútilment. Mireu les fotos i entristiu-vos.

A tots els què n'heu estat espectadors indiferents de la meva lluita, dir-lis que no hi ha més tonto que el què no vol entendre. Mireu les fotos i avergonyiu-vos.

I un record especial per als tal.libans, doncs el descrèdit els ha perseguit des de llavors. Mireu les fotos i somrigueu cínicament.

El camí de Can Tona ja és una realitat

2010-01-04T05:36:00.000-08:00

Una de les primeres decisions de transcendència del nou equip municipal va ser, a finals de 2007, subscriure els convenis urbanístics i iniciar la construcció del Camí de Can Tona.

Dos anys després, gràcies al Fons Estatal per a la Inversió Local, aquesta important obra de vialitat ja està acabada.

Més d'un 60% de la població del nostre municipi, per primer cop a la història contemporània, podrà anar cap el nucli principal i els veïnats de Llevant sense haver de passar per la carretera BP-5019. També per anar a l'Escola.

A l'hora, s'hi ha posat en marxa el primer carril-bici del nostre poble.

Agraïm a l'equip de govern que hagi fet possible aquest projecte, els més important dels darrers 20 anys per a la vertebració de la població del nostre municipi.

A mida que ens aconstumem a passar-hi, podrem apreciar la transcendència dels dos darrers projectes que culminen l'obra: el Parc de Llevant i el Camí Verd dels Tres Torrents, que esperem siguin realitat en el pròxim futur.

Diumenge dia 10 de gener, una bicicletada popular unirà per primera vegada els nuclis de Can Vila, Can Ram, Vallserena i Can Derrocada amb el nucli principal. No hi falteu!

Reposat l'article original de l'Associació de Veïns de Can Derrocada al Butlletí municipal

2009-11-16T05:23:00.000-08:00

Després de l'episodi misteriòs del darrer Butlletí Municipal de Sant Pere de Vilamajor "La Clau de Vilamajor", en el darrer número de la revista s'ha publicat l'article original:

L'article publicat al nº 17 de maig de 2009

L'article publicat al nº 18 d'octubre de 2009

Celebrem que es posin les coses al seu lloc.

Gran éxit de la Castanyada organitzada pels veïns

2009-11-02T08:48:00.000-08:00

Gràcies a l'iniciativa dels nostres veïns de Can Derrocada, destacadament en Miquel, la Yolanda i en Ramón, vàrem celebrar a la carpa la Castanyada popular, que va finalment aplegar més de 130 persones, unes 90 de Can Derrocada i una quarentena més del nucli i altres barris de Sant Pere de Vilamajor.

El format de la festa, un sopar de barri, va fer que la convocatòria fos restringida a cercles que poguessin ser controlables, no descartant per a properes celebracions, amb més temps, compartir l'organització (i la feina) amb altres entitats del poble, en especial la dels Veïns de Sant Pere de Vilamajor, entitat que va comptar no obstant amb una nodrida representació a la Castanyada.

Els més de 100 litres d'excel.lent brou elaborat sota la direcció de la incansable Yolanda va ser adobat amb els galets, obtenint finalment una escudella amb la seva esquisida i ben complerta carn d'olla amb verdures i cigrons.
També es van brassejar uns quants quilos de costelles de xai per als menys decidits a la carn d'olla.

La festa ja va començar amb la instal.lació de dos imponents castells inflables que van fer les delícies de la vintena dels més menuts que ens van acompanyar, i avançada la nit varem poder veure a uns quants de no tant menuts revolcant-s'hi.

Regat amb vi, cava i refrescs, l'àpat va continuar amb les tradicionals castanyes i moniatos, amb el seu corresponent moscatell.

La música de fons va amenitzar tota la vetllada, i tot i els calefactors de què es disposava, la benigna temperatura ambient va fer que no calgués connectar-los.

El partit del Barça va -com sempre- frenar l'assistència dels més afeccionats fins les 10 del vespre, per bé que a aquella hora, el sopar ja havia estat servit per als més menuts.

Des d'aquí volem agraïr l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, al nostre Alcalde -que va acceptar l'invitació per a assistir-hi- i a la Brigada, pel seu suport a l'acte, així com també als Tryphaires per prestar-nos els altaveus. I evidentment als pencaires, especialment en Miquel, la Yolanda i en Ramón, i al tots els veïns que hi van donar un cop de mà per a què la vetllada aconseguís l'éxit d'organització.

L'acabament de la principal obra de vialitat dels darrers 20 anys

2009-09-10T08:34:00.000-07:00

Després de què a finals de 2007 l'Ajuntament obrís el Camí de Can Tona, que enllaça la carretera de Vallserena amb el cor de Can Derrocada, per fí, el 14 de setembre comencen les obres d'asfaltat d'aquesta important via per a vertebrar el nostre municipi.

Aquesta obra ha estat finançada pel Fons Extraordinari d'Inversió Local (el Plan-E) i compta amb un pressupost de 215.000 euros.

Les obres duraran poc més d'un mes, i inclouran un gual per a traspassar la riera de l'Abellar. És previst a més fer-hi un carril bici.

Aquesta obra de vialitat és la més important que s'ha fet en els darrers anys a Sant Pere de Vilamajor, doncs permet que els veïns de Vallserena, Can Ram i Can Vila puguin arribar al nucli principal de la vila amb més comoditat i rapidesa, sense passar per la BP-5109, i a l'inversa. Tanmateix, els veïns de Can derrocada, sobretot els de la banda est poden anar a Sant Antoni, Can Ram, Can Vila i Vallserena amb un tres i no res.

Continuem desitjant que es faci també realitat el Parc de Llevant, que donaria una extraordinària vàlua a la vertebració dels barris de Sant Pere de Vilamajor.

Posant les coses al seu lloc

2009-03-29T09:35:00.000-07:00

El Consell de Poble de Sant Pere de Vilamajor, màxima figura de participació ciutadana del nostre municipi, va reunir-se el passat 23 de març per conèixer l'Informe de la Comissió de Treball d'Urbanisme, en referència al POUM.

Un dels temes més controvertits, feia referència a Can Derrocada, i era la proposta de declaració de la part central del veïnat com Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica (ZEPQUA) que és la figura de major protecció sonora prevista per la Llei reguladora, reservada a àmbits naturals d'especial interès. Aquesta qualificació havia estat inclosa a l'Informe a instànces de la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny, quins tres components formaven part de la dita Comissió, amb el propòsit d'impedir l'activitat socio-esportiva a la Zona Esportiva de Can Derrocada, en resultar aquesta incompatible amb tant extraordinària qualificació acústica, equivalent al nivell de soroll tolerable a la Torre de Guaita de Sant Elies.

En la presentació, però, la Comissió de Treball no hi va fer cap menció, com tampoc va dir-ne res el representant de la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny, present a la reunió, que no va intervenir en cap moment.

En canvi van ser destacables les intervencions del representant de l'Associació de Veïns de Can Derrocada, membre igualment del Consell de Poble, qui va adreçar tot un seguit de preguntes tant als redactors del planejament com als membres de la Comissió de Treball.
Els primers van contestar les preguntes formulades pel representat de l'AVVCD (en especial les que feien referència a la protecció del paisatge i les construccions i murs en pendents elevats, així com en relació amb el Parc de Llevant), però la Comissió de Treball va dessistir de contestar, en especial la justificació de la inclusió de la ZEPQUA per a Can Derrocada, quina incoherència ja havia estat posada de manifest pel ponent de l'Associació de Veïns.

En aquest sentit, abans de finalitzar la reunió, i quan els membres de la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny ja havien abandonat la reunió, l'AVVCD va demanar formalment a la Comissió la retirada de la menció a la ZEPQUA de Can Derrocada de l'Informe, tot sol.licitant al Sr. Secretari del Consell de Poble que ho fes constar expressament en Acta.

Ús i abús de la bona voluntat

2009-03-13T13:37:00.001-07:00

Com no podia ser d'altra manera, donada la intencionalitat de la presència d'algunes persones en la Comissió d'Urbanisme, l'Informe emès per aquesta Comissió, que en línies generals és un document ben elaborat, doncs segueix fidelment l'índex del de l'anterior Comissió, inclou algunes subtils "consideracions d'autor" introduïdes per algunes mans interessades, be sia en perjudicar l'equip de govern o algunes de les seves persones, en afavorir postulats de l'oposició, o simplement defensar les seves terres. (Si rebeu el document en format digital, cliqueu en "propietats" i trobareu alguna resposta).

Ja tindrem ocasió de comentar el contingut del document, encomiant el treball fet per la Comissió com a tal malgrat no hi estigui d'acord en algunes de les seves conclusions, doncs ara vull referir-me únicament a una "troballa" en el mateix.

En efecte, s'inclou una àmplia menció a un "estudi" de mapa acústic de Can Derrocada, amb el què, com qui no vol la cosa, es plasmen els resultats obtinguts per a una zona de Can Derrocada que ha interessat. tot demanant que es faci constar en el document del propi POUM. A més, es deixa constància de què el document s'ha inclòs com bibliografia de referència de l'Informe de la Comissió, i, especialment, constància de què va estar oficialment lliurat a l'Ajuntament en format digital i paper en data 28 de març de 2008. És la tercera instància en què s'intenta que quedi recollit, i pel vist, ara ha trobat el forat per fer-ho.

D'aquesta manera, tant sibilina, l'esmentat estudi passa a tenir rang de "document oficial" dins l'Informe de la Comissió.

En essència, "l'estudi" encarregat a una empresa externa, conclou amb la necessitat de "blindar" Can Derrocada, en especial determinades zones que han interessat als què ho han proposat al desenvolupament de cap activitat que no sigui estar-se a casa.

Aquest "estudi" va ser finançat per l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny, quina última assemblea ordinària es va convocar al 2007, impedint així el cessament de la seva junta en ple, quins tres components, com no podia ser d'altre manera, figuren com membres de la Comissió d'Urbanisme.

Val a dir que aquests estudis, en forma de "mapes acústics" són una competència municipal, a fi i efecte de regular les condicions de cadascuna de les zones del municipi atenent a les respectives peculiaritats de les mateixes (prop de carrers de trànsit, en zones comercials, en zones d'oci nocturn, prop d'una estació de tren, un aeroport o una via ràpida, en una zona industrial, una zona residencial, etc., etc.). Així, un cop elaborat el mapa i fixats els dintells sonors assolibles per a cada zona, la funció del consistori és preservar que no es superin aquests límits, fent posar en marxa les mesures correctores més adequades.

Bé doncs, el mapa encarregat per la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny conclou -i en ésser així per això es fa públic- que la part central de Can Derrocada es declari com Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica (ZEPQUA).

Aquestes zones representen el nivell màxim de protecció sonora que es pot qualificar per a un espai, i queda reservada per la Llei reguladora a:

Àmbits singulars d’espais d’interès natural,
Àmbits singulars d’espais de protecció especial de la natura, i
Àmbits singulars d’espais urbans que gaudeixin d’una molt alta qualitat acústica.

Per a què ens fem una idea, els nivells immissió sonora d'aquesta qualificació són equivalents al soroll que es produeix a l'interior d'una oficina.

Aquesta exageració intencionada, apart de marcar diferències amb altres veïnats, només tenia -i pel que es veu, encara té- el propòsit de tancar a tota activitat, inclosa l'activitat socio-esportiva de l'equipament, la Zona Esportiva de Can Derrocada, que és precisament a tocar de les cases de dos dels membres de la junta de l'Associació de Propietaris. És únicament amb aquest motiu que es van gastar els diners dels veïns.

Entrem però en "l'estudi".

Com es fan aquests estudis? Segueixen una normativa tècnica, que com Enginyer m'ha tocat conèixer prou bé, que consisteix en prendre mostres de soroll ambiental que permetin deduir el nivell de soroll existent en una zona, i en base a l'anàlisi dels resultats i de les condicions de la mateixa zona, determinar uns dintells d'immissió sonora (soroll percebut, dit en paraules planeres) assolibles o recomanables per a l'àrea d'estudi. Per això, per exemple, el mateix estudi posa de manifest uns dintells més elevats a la zona propera a la BP-5109, on, per passar òbviament la carretera el nivell sonor és normalment més alt.

Si la zona té diferents ritmes d'activitat, la mostra s'ha de prendre al llarg d'uns dies i en un major interval d'hores.

Sent així, per arribar a l'extraordinària conclusió de que la major part de Can Derrocada havia de ser Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica, es van prendre 12 mesures de soroll ambiental entre els dies 5 i 7 de febrer de 2008 (un dimarts i un dijous), en horaris compresos entre les 10 i les 13 hores. No calia fer més mesures, doncs el dia a dia és ben igual a Can Derrocada.

Posem-nos en situació: entre les 10 del matí i la 1 del migdia d'un mes de febrer, les 60 famílies que viuen en les 30 hectàrees de Can Derrocada estan treballant o a l'Escola, llevat d'algun avi que hi viu i d'alguna mestressa de casa (també hi ha que no treballen).

Que es podia sentir? Doncs el silenci, l'inestimable silenci dels talibans que només espatllava el cant dels ocellets i dels pardalets.

Ah! I per la nit per fer l'estudi es van prendre 2 lectures més entre les 22 i les 23 hores del dia 5 de febrer de 2008 (dimarts).

Posem-nos en situació: a dos quarts d'onze de la nit d'un dimarts de febrer, amb la "rasca" que fa no hi havia d'haver gaire gent voltant per Can Derrocada ni a la terrassa d'estiu, i les finestres ben tancades, que no permetien ni escoltar Ventdelplà de la casa veïna. Quin soroll varen detectar els sofisticats aparells de mesura? Potser alguna òliba o el cant d'algun gall d'indi de la finca del costat?

De fet, "l'estudi" només recull la realitat d'un veïnat de 30 hectàrees on hi ha 60 cases habitades. D'un veïnat on al llarg del dia només fa soroll la circulació dels 100 cotxes que hi ha a les hores d'anar a treballar o a l'Escola al matí, potser tornant al migdia alguns, i retornant a dormir al vespre. Tot plegat no arriba a 400 viatges en cotxe en tot un dia. Només el cap de setmana, les segadores de gespa o les serres mecàniques que mes rera mes es carreguen els darrers pins, "espatllen" aquest lloc de somnis. Us imagineu viure en aquest paradís de tranquil.litat?

Per a què us feu una idea, els resultats de les lectures fetes per l'empresa a Can Derrocada van ser equivalents a les que resultarien sota la Torre de Guaita de Sant Elies.

Com es pot plantejar convertir Can Derrocada en Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica, impossible d'assolir quan s'acabin de construir les 302 cases que hi caben en veïnat, i visquin prop d'un miler de persones? És a dir, quan Can Derrocada sigui un barri "normal" com els altres del municipi? Un impossible metafísic que mai tindrà possibilitats de convertir-se en norma, doncs la norma ja preveu el soroll normal en una zona residencial, que no és precisament la qualificació prevista per a les ZEPQUA.

No hi veig cap diferència en el tractament que es vol fer colar per a Can Derrocada amb el que correspondria a la resta d'urbanitzacions, i per tant, els mateixos que ho han proposat per a "casa seva", i la Comissió d'Urbanisme en coherència, haurien de fer aplicar el mateix per al 85% de la població actual del municipi. D'aquesta manera tot el municipi seria autènticament sostenible, doncs no es podria agafar el cotxe (que supera en un 60% els valors d'alta qualitat acústica) i haurem d'anar en bicicleta. Que idil.lic! Tornarem a segar la gespa amb màquines manuals, deixar el "Black&Decker" i agafar el tirabuixó. I els gossos amb morrió (doncs si borden passen de duplicar els límits de l'alta qualitat acústica).

No entenc com havent gent tant ferma a la Comissió, han estat tant ingenus ... O potser ha estat un intercanvi de cromos? Si em deixes posar aixó jo et deixo posar allò. Doncs si s'ha consentit una bestiesa tant descomunal, quantes d'altres no s'hauran consentit dins del document?

És així doncs que el propòsit, consentit per la Comissió d'Urbanisme, investit amb el rigor que dóna la tècnica i el prestigi de l'empresa que ha cobrat els diners dels veïns pagats per fer l'estudi, no és altre, i així s'ha anat esgrimint a totes les instàncies des de llavors, que evitar que es desenvolupi cap tipus d'activitat socio-esportiva a la Zona Esportiva de Can Derrocada, doncs el soroll dels nens jugant a futbol o a tennis, el soroll de la pilota rebotant contra el frontó, o l'escridassada de 150 persones a la piscina, superarien en molt els nivells tolerables per a una Zona d'Especial Protecció Acústica, si aquests quedessin fixats com normativa (!). En definitiva, molestarien el paradís de la terrassa d'estiu.

Cal recordar que els mateixos que van encarregar l'estudi van queixar-se formalment a l'Ajuntament del soroll dels altaveus de l'Escola Torre Roja quan criden els alumnes a les activitats.

Heilàs, però, interessant és assenyalar que l'estudi reconeix que quan es van fer les lectures de soroll, no hi havia cap tipus d'activitat a la Zona Esportiva de Can Derrocada, situada justament al centre de la Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica que planteja, i què de desenvolupar-se la normal activitat de l'equipament, caldria revisar les dades i per tant la normal qualificació de la zona.

El que no varen aconseguir dels associats, el que no varen aconseguir dels propietaris de l'immoble (tot i perdent un judici contra l'honor de les persones), el que no varen aconseguir de l'Ajuntament, ho intenten ara aconseguir ficant dins de l'Informe de la Comissió d'Urbanisme un exemplar d'aquest "estudi".

Quin engany, quina nova fal.làcia, quina pèrdua de temps. Que ningú s'equivoqui, alló que quedaria justificat com una mostra en el marc d'un treball tècnic com és l'Informe de la Comissió, el que té per objectiu és incloure l'estudi com un document "oficial" de la Comissió d'Urbanisme. Així, constant en un document emès ni més ni menys que per un òrgan del Consell de Poble, s'intenta legitimar, i poder esgrimir en el seu moment com argument que no es pugui desenvolupar a la zona esportiva l'activitat per a la què sempre ha estat concebuda.

En paraules planeres "es creu ficar un gol" a l'Ajuntament, que ja disposa del seu propi mapa acústic de tot el municipi, on òbviament, no s'inclou com Zona d'Especial Protecció Acústica, la zona central de Can Derrocada. Ajuntament, qui per cert a hores d'ara ja deu tenir arxivat aquell estudi que de ben res serveix.

Amb aquesta i no pas altre finalitat han estat tots i cadascun dels membres de la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny formant part de la Comissió, i repartint-se els papers, adjudicat-se fins i tot el secretariat de la mateixa.

Així, ves per on, la Comissió (en un punt que no és l'únic), ha estat utilitzada per a interessos merament particulars, donant legitimitat a un document del qual no tenia cap necessitat en el context de l'Informe, màxim atenent a què l'Ajuntament ja té el perceptiu mapa acústic de Sant Pere de Vilamajor, al qual, en sentit comú hagués d'haver estat feta la referència (tot i què encara no ha estat fet públic, doncs s'han d'acabar alguns tràmits).

I qui no es cregui que la inclusió del "mapa acústic de Can Derrocada" que han "colat" les persones de la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny, sense el consentiment de la pròpia Associació, no serà utilitzada en el futur en creuades personals, que esperi a veure quan l'Ajuntament publiqui el Mapa Acústic del Municipi, que esperi a veure quan la propietat de la Zona Esportiva de Can Derrocada continuï negociant amb l'Ajuntament els usos a desenvolupar en l'immoble. No en và, ara fa justament un any publicava un article en referència al mateix tema.

En fi, un altre caramel enverinat, un llop amb pell de xai, un altre engany, que en aquest cas desmereix, i traïeix, el treball fet amb bona voluntat per la majoria de les persones que han treballat en aquesta Comissió.

Encara recordo, perquè va ser un dels motius d'abandonar com membre de la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny, el projecte estrella que les mateixes persones que ara s'han destacat en la comissió d'urbanisme, varen presentar per al POUM-2005, doncs també hi van ser tots tres en aquella comissió.

Sabeu que era? Doncs ni més ni menys que un túnel (si, un túnel) que anés del camí de Vallserena fins la BP-5109 passant per sota del camp de futbol de l'Escola. Sabeu perquè? doncs només per evitar que la gent de Can Vila i Vallserena passessin pel costat de casa seva en portar els seus fills a l'Escola. Perduda aquesta batalla, com no podia ser d'altra manera donat el disbarat, a l'apartat de "sostenibilitat ambiental" de l'Informe de la Comissió han aconseguit finalment que es posi que els voltants de casa seva siguin declarats Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica.

I per als què pogueu arribar a creure-vos que aquesta Associació pot estar en contra d'un ús social i esportiu per a la Zona Esportiva, cal desmentir-ho rotundament, doncs l'Associació de Propietaris de Can Derrocada des de sempre ha estat lluitant precisament per a la recuperació d'aquest ús, sent ara utilitzada per a propòsits totalment diferents al sentir del veïnat.

(Per cert, ja que els de la junta tenen tant temps lliure, potser seria interessant que busquessin un domicili per a l'Associació, doncs el que actualment consta és un domicili inexistent. I de pas inscriure l'entitat, que no en té cap culpa, en el Registre d'Entitats de l'Ajuntament, requisit indispensable per formar part del Consell de Poble. I de pas també, convocar de forma regular l'assemblea que encara no s'ha fet, després de la qual, ben segur ja no tindran més feina).

Evolució de la població de Can Derrocada

2009-02-09T11:26:00.000-08:00

El padró a 1-1-2008 reflecteix un important creixement de la població empadronada a Can Derrocada, que arriba ja a les 186 persones. De fet en el 2007, 1 de cada 6 persones en què ha incrementat la població de Sant Pere de Vilamajor, ho ha fet fixant la residència a Can Derrocada.

Evolució de la població empadronada a Can Derrocada

Nota: la població es refereix a 1 de gener de cada any

Tanmateix, en els darrers 5 anys, la població del nostre veïnat és la que ha experimentat un major creixement relatiu, d'un 74%, mentre el conjunt de la població del municipi creixia un 19%.

No obstant aixó, la població empadronda al nostre veïnat representa tan sols un 5% del total dels residents a Sant Pere.

Val afegir que Can Derrocada té una ocupació potencial màxima de 302 habitatges, dels quals estan actualment construïts 99. És Can Derrocada l'àrea amb més potencial de creixement residual en nombre d'habitatges de tot el municipi, doncs encara s'hi poden construir el triple dels habitatges existetns actualment acabats.

Cal esperar que tot aquest creixement no malmeti encara més el nostre veïnat.

La Zona Esportiva, moneda de canvi

2008-12-15T04:03:00.000-08:00

Arran de l'estira i arronça sobre la deslocalització de la fàbrica de pinsos, finalment, els titulars de Pinsos Picart han presentat un Recurs Contenciós-Administratiu contra l'expedient de caducitat d'adequació de la planta a la legislació ambiental. (Ara per ara, la fàbrica no està legalitzada d'acord amb la "nova" Llei del 1998).

D'aquest tema ja ens hem ocupat en diverses ocasions, i en especial en la darrera, i no soprén que el tema acabi en els tribunals, ni que sigui per guanyar temps. Veurem.

El que ara em preocupa és que en comptes d'escacs, el tema s'estigui convertint en Monopoly , joc, sigui dit de pas, que, a dues bandes, només deixa escletxes per als rumors, alguns força inquietants.

Em preocupa concretament que en aquest Monopoly s'inclogui, apart d'altres parcel.les i terrenyets, masia de Can Derrocada inclosa, la Zona Esportiva de Can Derrocada.

Al llarg currículum de despropòsits en relació amb aquest equipament, que inclou la seva misteriosa desparició del conveni de traspàs de la urbanització al municipi i la rescissió unilateral dels drets d'ús adquirits (adquirits, sí) pels propietaris de parcel.les de la urbanització, s'inclou ara el seu paper protagonista com moneda de canvi. No em preocuparia més si no fos perquè aquest magnífic equipament és objecte d'especial sensibilitat per part meva, com per part de tots els veïns de Can Derrocada.

Qualsevol decisió que es prengui, qualsevol negociació que s'emprengui, per part de l'Ajuntament en relació amb la Zona Esportiva (privada) de Can Derrocada, hauria de tenir com interlocutor actiu als veïns de Can Derrocada.
I no em refereixo a l'Associació de Propietaris, que ja ha decidit explícitament no intervenir-hi i fer tancar l'establiment, amb diverses instàncies entrades a l'Ajuntament i l'espasa en alt d'un Contenciós, doncs els molesta que hi hagi gent voltant prop de les seves terrasses d'estiu.

L'actual Alcalde, com els anteriors, saben de l'especial intensitat amb què sempre m'he destacat en defensa, per a ús del veïnat -dins de la condició legal de privada que té- de la Zona Esportiva de Can Derrocada. I amb aquesta convicció, no rebutjo que l'equipament sigui utilitzat en el canvi de cromos si d'aquesta manera ha de servir per als interessos generals del municipi. Ara bé, la mateixa convicció em porta a declarar que, sent aquesta la penúltima possibilitat, no acceptaré que el joc es jugui a esquenes dels veïns que volen poder disposar, com totes i cadascuna de les altres urbanitzacions, d'un equipament social en el seu veïnat.

Voltes dóna la vida, ara resulta que els tal.libans han fet la feina a Bush. (Feina bruta, que és la que saben fer).

Recordaré, i ho faré recordar, les paraules públiques del nostre Alcalde Llesuy; "La Zona Esportiva de Can Derrocada, o serà zona esportiva o no será".

I també, perquè hi crec, continuaré a l'hora sense renunciar-hi, demanant el "Parc de Llevant", que fa ja tres anys que, després d'inventar-me'l, porto defensant.

Els inicis

2008-10-31T02:59:00.000-07:00

L'accés a l'hemeroteca de La Vanguardia, ens permet recordar:

Juny de 1965

Agost 1967. Observeu el penúltim paràgraf de la notícia.

El Parc Urbà de Llevant: un projecte motor per al municipi

2008-05-15T07:01:00.000-07:00

Aviat farà dos anys, al novembre de 2005, en coincidir amb el final de la primera fase de participació ciutadana del POUM-2005, que vaig presentar, mitjançant instància formal a l’Ajuntament, un document de 55 pàgines amb tot un seguit de propostes, modificacions i comentaris a l’Avantplà que s’havia presentat a opinió pública.

Les 14 propostes estaven ordenades en 11 objectius que es centraven en els equipaments, la reforma del nucli principal i en el sistema de comunicacions i vialitat entre veïnats.

Un dels projectes, considerat per a mi com fonamental, es refereix al Parc Urbà del nucli principal, situat al veïnat de Can Derrocada.

Com és sabut, doncs s’ha tractat profusament en aquest blog, (El penúltim equipament per a Sant Pere, Crònica de la zona esportiva de Can Derrocada), a Can Derrocada existeix un magnífic equipament, la Zona Esportiva –privada-. En sí mateix és una peça clau per a la planificació del municipi, però a més, l’equipament constitueix el nucli central d’un important projecte de recuperació d’un àrea verda d’inestimable valor, centrada a Can Derrocada però més a prop dels veïnats de Llevant i del centre de la vil·la.

Gràfic del projecte original. Novembre 2005

El projecte, presentat al novembre de 2005, es resum en el següent contingut: es tractaria d’aprofitar la peça de la Zona Esportiva de Can Derrocada, reconstituint-la com el centre d’una important àrea d’aprofitament social, creant una nova centralitat a partir dels següents elements:

1) La creació, a l’esplanada adjacent de la Zona Esportiva, un espai d'aproximadament 1 Ha de superfície, del Parc Urbà de Llevant (la denominació consta, per primera vegada en l'informe adreçat a l'Ajuntament. La darrera versió del POUM, es confon i el recull com el Parc dels Tres Torrents). La concepció d’aquest Parc és fonamentalment d’esbarjo familiar, emplaçant-hi per exemple un àrea de jocs infantils i elements adreçats al públic juvenil com ara una pista de skate-board, i una altre de trial-sin, aquesta a la vorera de la riera. Tanmateix unes taules de pic-nic, un pipi-can o en el futur, un quiosc de refrigeris, serien peces apropiades per a l’indret.

2) La connexió del Parc de Llevant amb els veïnats de Llevant (Can Vila, Can Ram i Vallserena) seria extraordinàriament ràpida a través d’un nou vial des de la carretera de Vallserena, passant per Can Tona, fins enllaçar amb el carrer del mateix nom -Llevant- de Can Derrocada, permetent una confortable utilització de la zona, creant un important eix de comunicació entre aquests importants veïnats, i, a més, permetent un enllaç amb l’Escola Torre-Roja, directe, sense passar per l’interior de Sant Antoni de Vilamajor, i a l’ensems, arribar fins el nucli principal del municipi.

El Parc de Llevant, al costat de la Zona Esportiva. Observi's l'enllaç amb el camí de Can Tona

3) A partir del Parc de Llevant i vorejant la zona esportiva, es crearia un camí verd a la llera del Torrent de l’Arnau, enfilant-se cap el nord-oest. A la intersecció amb el carrer de Sant Bernat, el torrent de l’Arnau es troba amb el torrent de Can Vidal, que ve de l'oest, i amb el torrent de l’Abellar, que baixa del nord.
En aquest punt, entrant en una vaguada, es troba la única àrea verda de les 35 Ha del veïnat de Can Derrocada que la cessió al municipi va convenir. Es tracta d’un àrea poligonal d’uns 4.000 metres quadrats útils, batejada com el Camp dels Tres Torrents (l'autoria correspon a l'Higini Herrero, en el sí de la Comissió de Treball per a l'Estudi del POUM). Aquest àrea, boscosa, es podria reconstituir com una zona d’esbarjo apropiada per a l'activitat física i el descans que podria proveir-se d’elements com ara tirolines, pista americana, circuits d’equilibri, piràmide de cordes, etc.

El Camp dels Tres Torrents. Al sud, el Parc de Llevant connectat pel camí verd del Torrent de l'Arnau

4) En el Camp dels Tres Torrents, el camí verd que s'inicia en el Parc de Llevant es desdobla en dos ramals. Cap al nord, seguint el torrent de l’Abellar es defineix un recorregut de circumval·lació d’uns 1.500 metres pel voral de la riera. La llera és molt àmplia i permetria la creació d’un circuit pedestre per activitats d'exercici físic, footing, amb estacions per a activitats d’estiraments o similars. L'anomenarem Circuit Pedestre del Torrent de l'Abellar.

El Circuit Pedestre del Torrent de l'Abellar, iniciant-se sobre el Camp dels Tres Torrents. Vers l'oest continúa el camí verd pel ramal del Torrent de Can Vidal

5) L'altre ramal a partir del Camp dels Tres Torrents, vers l'oest, cap la Serra -i el sot- dels Erms, és pròpiament la continuació del camí verd inicial al Parc de Llevant, seguint ara el torrent de Can Vidal (o de Can Llobera), recorrent un àrea que ja és actualment zona verda. El camí existent discorre en un paratge frondós d’especial interès paisatgístic, fins als límits de Can Derrocada. Només caldria rehabilitar-lo, fent-lo confortable per al recorregut de vianants i bicicletes

6) A partir dels límits de Can Derrocada, sota la finca Masgoret, la vaguada s'obre i el recorregut discorre pel camí existent que segueix el torrent de Can vidal, que s’enfila fins Can Llobera, separat pel torrent dels camps de conreu.

7) Arribant a l’alçada de Can Llobera, ens trobem amb el singular paratge de la font de Can Llobera (o font verda), actualment molt deteriorada, però què, convenientment rehabilitada, constituiria un punt de descans. (Els mapes de l'Editorial Alpina la marquen com la única font del nucli central del municipi, juntament amb la existent als pous al costat de la zona esportiva de Can Derrocada).

El ramal del camí verd al seu pas pel Torrent de Can Vidal, fins la font i el carrer de Can Llobera

8) Finalment, seguint cap amunt, per Can Llobera i el camí existent a l’alçada del dipòsit municipal, s’arribaria al nou centre de la vil·la, amb el carrer tanmateix anomenat de Can Llobera, que connecta amb l’Escola de Can Fou.

9) Des del nucli principal, a més, a l’alçada de la Masia de Can Derrocada i seguint pel carrer de El Sui, s’arriba a les 108 escales (camí públic) que travessen fins el torrent de Can Vidal, donant una altre connexió de vianants per a la zona.

El pas públic d'escales en el trencall del carrer de El Sui, connectant amb el camí verd del Torrent de Can Vidal

Les distàncies aproximades del recorregut són les següents:

- Des de l'extrem del Parc de Llevant que connecta amb el camí de Can Tona, fins el Camp dels Tres Torrents: 325 metres.
- Des del Camp dels Tres Torrents fins al límit del Circuit Pedestre del Torrent de l'Abellar: 750 metres.
- Des del Camp dels Tres Torrents vers Can llobera, fins el límit de Can Derrocada: 275 metres, i des del límit de Can Derrocada fins el carrer de Can Llobera, pel torrent de Can Vidal i la font de Can Llobera: 500 metres.

El recorregut total del camí verd (sense el ramal del torrent de l'Abellar) és doncs d'uns 1.100 metres. De la seva banda des del carrer del Sui, hi ha uns 95 metres fins enllaçar amb el camí verd del torrent de Can Vidal.

Des del centre de la vil.la (Avgda. Sant Elies-Carrer de Can Llobera) fins el límit del Parc de Llevant amb el camí de Can Tona, resulta una distància de menys de 1,5 km de passeig verd per a vianants i bicicletes.

És de fer notar que tot el recorregut per les lleres dels torrents ja és zona verda o camins de domini públic, a l’igual que la zona del Camp dels Tres Torrents (amb les reserves pròpies de la Llei d’Aigües, gestionades per l’Agència Catalana de l’Aigua). Tanmateix, el camí de Can Tona ja és una realitat possible gràcies al conveni signat entre els propietaris dels terrenys i l'Ajuntament (veure acord, punt 9).

Pel que fa a la Font de Can Llobera, que seria zona de pas, acords amb la propietat permetrien la recuperació del paratge sense malmetre la finca.

La part més important, l’esplanada del Parc de Llevant, fins la cessió a l’Ajuntament de la urbanització de Can Derrocada estava constituïda en zona verda, d’uns 10.000 metres quadrats. La recuperació com espai verd d’ús públic significaria compensar la propietat, sent factible per exemple la ubicació de cases aparellades al costat sud del ramal que uneix el camí de Can Tona amb el carrer de Llevant (millor que seguint el carrer Xaloc), habitatges que adquiririen un extraordinari valor en sí mateixos -no per mor de l'especulació-, en disposar-se a tocar del Parc de Llevant i de la zona esportiva, i a un pas de Sant Antoni de Vilamajor. Tanmateix, es podria utilitzar com d'intercanvi amb la inútil zona d'equipaments situada al costat del torrent de Can Vidal, d'ubicació i orografia inadequades per a una utilització racional. (Es tracta d'un espai d'uns 7.000 m2 i 150 m de llarg i uns 45 d'amplada promig, amb un pendent entre el 20% i el 40% respecte als vials que l'emmarquen).

El projecte complert del Parc dels Torrents sobre el plànol municipal

Val a dir que des de la carretera de Vallserena fins la font de Can Llobera, el camí circula a peu pla, en seguir els torrents de l'Arnau i Can Vidal. Això el fa especialment idoni per al passeig de vianants i la circulació de bicicletes.
Si s'observa amb deteniment, el projecte es situa a mitja alçada del centre de la nova vil.la de Sant Pere de Vilamajor, i permet unir, amb bicicleta (o a peu), les dues Escoles del municipi. A més crea un ramal verd que, juntament amb la Riera de Vilamajor en el futur convertida també en un passeig per a vianants, enmarquen de manera molt apropiada el nucli central del municipi.

Vista aèria del Camí dels Torrents complert i del Circuit Pedestre del Torrent de l'Abellar

De fet, no hi ha en cap versió del POUM cap projecte similar que revaloritzi un àrea per a l’ús comunitari, ni que serveixi per vertebrar i unir cinc veïnats com ara el nucli principal, Can Derrocada i els veïnats de Llevant (Vallserena, Can Vila i Can Ram), on residirà a mig termini el 70% de la població del municipi (actualment aquests veïnats signifiquen el 64% dels habitatges construïts de Sant Pere de Vilamajor), creant un àrea de nova centralitat que redueix l'endèmica dispersió dels nuclis residencials. A més, recupera sosteniblement i reconcilia el nucli principal amb l’entorn natural, no ja com a reserva patrimonial o paisagística, sinò per a la seva utilització racional per als residents urbans que es consoliden en le municipi: de fet, el Parc dels Torrents es constitueix en definitiva com el parc natural urbà del centre. És per tant un projecte que cal considerar com projecte motor del POUM. I en realitat no és gaire complicat ni costós de dur a terme.

Esquema general de situació i eixos bàsics

Malgrat la meva convicció personal -com autor del projecte- i les nombroses adhesions que ha anat tenint, val a dir que la Comissió de Treball del Consell de Poble per a l'Estudi del POUM, no sense llargs debats sobre la conviniència de substituïr-lo deixant el vial propossat per l'Avantplà del POUM, va atendre el projecte, i finalment va decidir recolzar-lo parcialment (no amb unànim convicció, certament). En el seu Informe defensa la preservació de la zona verda de Can Derrocada, amenaçada a l'Avantplà del POUM, però sense inclinar-se per assumir el projecte complert de l'espai, sinó tant sols de tenir-lo en compte com una alternativa més (!).
Finalment, el projecte, pel que fa al parc dels Torrents i al camí de Can Tona, va tenir un reflex preliminar a la darrera versió del POUM.

Ortofoto de conjunt on es visualitzen les vies de connexió. Permet observar les dimensions reals del projecte. És de notar la proximitat i fàcil connexió del parc de Llevant respecte les entrades als veïnats de Vallserena i Can Vila

Caldrà esperar veure com avançaran els treballs per a l'aprovació inicial del POUM, de manera que el projecte, en el seu conjunt i amb tota la dimensió projectada, pugui, finalment, ser una realitat en benefici de tots els ciutadans de Sant Pere de Vilamajor.

Des de totes les instàncies, de la meva part, el continuaré defensant de forma entusiasta, vehement i convençuda.

Arxiu fotogràfic de Can Derrocada

2008-05-15T06:59:00.001-07:00

Diuen les Normes Urbanístiques de Sant Pere de Vilamajor:

L’ocupació permesa es reduirà en un terç a les parcel·les de més d’un 30% de pendent, i en una meitat a les parcel·les de més de 50%. Les parcel·les amb pendent superior al 100% es consideraran inedificables. (Article 84.2.b.a). L'ocupació es mesura per la projecció horitzontal de tot el volum de l'edificació.
A les parcel·les amb pendent en les quals sigui necessari modificar el nivell natural del terreny, només es podran crear plataformes d’anivellació que no sobrepassin 1,5 metres per sobre o 2,2 metres per sota del nivell natural del llindar. (Article 84.2.b.c).
Les plataformes d’anivellació a l’interior de les parcel·les (a excepció dels soterranis), s’hauran de disposar de manera que no sobrepassin els talussos ideals de pendent 1:3 (altura:base) traçats des de les cotes, per sobre o per sota, possibles als llindars. Els murs que sorgeixin de l’anivellació del terreny no podran assolir, en cap punt, una alçada superior a 1,5 metres per sobre de la cota natural del llindar, ni una alçada superior a 2,2 metres per sota de la cota natural del llindar. (Article 69.bis).

On és la parcel.la? (*)
(*) El pendent mínim és del 43,3%, el pendent màxim del 60,6% i el pendent al mig del 60%

El pendent del terreny és -era- aproximadament del 45%

Quantes plantes tenen els següents edificis?

(Encara hi ha una altra planta, tapada per l'alzina surera)

Diuen les Normes Urbanístiques de Sant Pere de Vilamajor:

Art. 84.2.a)- Alçada reguladora: Planta baixa + 2 pis = 9,15 metres.
Art.135.12-A les edificacions aïllades l'alçada reguladora es mesurarà des de la cota del paviment de la planta baixa.
Art. 133.5- Serà planta soterrani tota aquella que no sobresurti més d'un metre per sobre del nivell de terres definitiu.
La part o parts de la planta soterrani que sobrepassi aquesta alçada d'un metre seran considerades a tots els efectes com planta baixa.

Pròximament... noves postals de Can Derrocada

Ocellets, pardalets i talibans

2008-04-10T04:42:00.000-07:00

Sembla ser, que un veí de Can Derrocada, que a la vegada és membre destacat de l'agònica Junta de l'associació de propietaris, ha tornat a iniciar per compte propi la creuada que tenia anunciada contra la recuperació de l'ús social de la Zona Esportiva de Can Derrocada.
A l'hora s'ha lliurat a diverses persones de la Comissió d'Urbanisme, i d'altres, un imprès per aconseguir la seva adhesió a les obsessives intencions, el qual acaba dient: "Confiem amb la vostra solidaritat i el vostre suport per ajudar a resoldre amb justícia aquest enutjós tema de forma definitiva i permanent".

Els arguments tenen tant poc pes com el fum d'una cigarreta, tanta poca consistència com voler tancada la zona esportiva. Les raons, un embalatge buit. I la realitat, inconfessable.

Seria molt greu que la Junta, pel seu compte, en no comptar amb l'autorització de l'Assemblea, arrossegués l'Associació a una creuada personal i allunyada del desig dels veïns, doncs mai l'Associació s'ha declarat contrària al pla d'usos de Vilaguixà per a la Zona Esportiva.

A més a més, manipulant com sempre la realitat i amb els enganys propis de la subtilesa, s'han gastat uns milers d’Euros dels fons de l'Associació per contractar i presentar a l'Ajuntament un "Mapa Acústic de Can Derrocada". El motiu no és altre que blindar el barri a l'activitat de la Zona Esportiva, i es demana la declaració de tota aquesta part del veïnat com "Zona d'Especial Protecció Acústica" (ZEPQUA), reservada per la Llei a:

Àmbits singulars d’espais d’interès natural,
Àmbits singulars d’espais de protecció especial de la natura, i
Àmbits singulars d’espais urbans que gaudeixin d’una molt alta qualitat acústica.

Per a què ens fem una idea, els nivells immissió sonora d'aquesta qualificació són els mateixos que els que es produeixen a l'interior d'una oficina convencional. Aquesta exageració intencionada marca diferències amb altres veïnats, que es veuen "maltractats" amb coses com aquestes.

Per arribar a aquesta extraordinària conclusió, es van prendre 12 mesures de soroll ambiental entre els dies 5 i 7 de febrer (un dimarts i un dijous), en horaris compresos entre les 10 i les 13 hores, així com dues lectures més entre les 22 i les 23 hores del dia 5 de febrer (dimarts).

Òbviament els aparells només van detectar el cant dels ocellets i pardalets, .... i el silenci dels talibans, doncs durant el dia la gent del barri o està a l'Escola o està treballant (n'hi ha que treballen), i a la nit de febrer, vora la llar de foc poca fressa es deu fer.

Tot plegat, es pretén pressionar al Consistori, i s'ha parlat fins i tot d'utilitzar els Tribunals: els fantasmes volen tenir lligat amb les seves cadenes el sentit comú de les coses i els interesos generals del veïnat. Aviat denunciaran que han aterrat OVNIS a la seva terrassa d'estiu inviolable. Malaltís, poca feina.

Seguirem d'aprop els esdeveniments.

Cal cumplir la legalitat urbanística

2008-04-09T08:08:00.000-07:00

A Sant Pere de Vilamajor, segons l’actual planejament urbanístic (Normes Subsidiàries de 1987), encara queden per edificar en els principals veïnats (“barris”) uns 1.200 habitatges.

La més alta proporció de nous habitatges potencials es concentra a Can Derrocada, amb uns 400 (una tercera part del total). A molta distància encara quedarien pendents d’edificar 290 habitatges a Les Faldes, 200 a Vallserena, o 180 a Can Vila.

Així com en altres veïnats (urbanitzacions), l’orografia del terreny permet una construcció més o menys racional, segons els estudis de Minuartia, per al POUM, el 90% de la superfície edificable de Can Derrocada té una aptitud de 3 o menys, sobre 10, per acollir usos urbans.

Font: Anàlisi de l'encaix territorial del planejamenr vigent de Sant Pere de Vilamajor. Minuartia, Estudis Ambientals.

Notes: Els colors marrons corresponen a terrenys amb alta aptitud per a usos urbans; els colors verds indiquen els terrenys amb molt baixa aptitud; el colors blancs signifiquen aptitud mitjana per a usos urbans.

Les línies negres remarquen els diferents nuclis del municipi. Noti's la predominància del color verd (baixa aptitud per a urbanitzar) dels diferents nuclis, en especial a Can Derrocada.

Cal tenir en compte, que, per la Llei d’Urbanisme, s’han de preservar d’urbanització, és a dir, que no es poden incorporar com sòl urbanitzable, els terrenys amb més d’un 20% de pendent.

De fet, una gran part dels terrenys de Can Derrocada tenen pendents d’entre el 40% i el 100%. Si actualment es poden edificar és només pel fet de què tenen una planificació precedent (les NNSS-87) que en la pràctica cap Ajuntament és prou valent de modificar.

Ara bé, les pròpies NNSS-87 donen un marc de referència clar per a les obres i construccions que alteren l’orografia natural del terreny:

- L’ocupació permesa es reduirà en un terç a les parcel·les de més d’un 30% de pendent, i en una meitat a les parcel·les de més de 50%. Les parcel·les amb pendent superior al 100% es consideraran inedificables. (Article 84.2.b.a). L'ocupació es mesura per la projecció horitzontal de tot el volum de l'edificació. A Can Derrocada s'estableix en el 20% (160 metres quadrats de planta d'edificació), per la qual cosa en un pendent del 30% l'edificació no pot ocupar més de 107 metres quadrats, i de 80 metres quadrats en el cas de parcel.les de més del 50% de pendent.

- A les parcel·les amb pendent en les quals sigui necessari modificar el nivell natural del terreny, només es podran crear plataformes d’anivellació que no sobrepassin 1,5 metres per sobre o 2,2 metres per sota del nivell natural del llindar. (Article 84.2.b.c).

- Si es realitzen plataformes d’anivellació a l’interior de la parcel·la, s’estarà al que disposa l’article 69.bis d’aquestes Normes, que diu textualment: ”Les plataformes d’anivellació a l’interior de les parcel·les (a excepció dels soterranis), s’hauran de disposar de manera que no sobrepassin els talussos ideals de pendent 1:3 (altura:base) traçats des de les cotes, per sobre o per sota, possibles als llindars. Els murs que sorgeixin de l’anivellació del terreny no podran assolir, en cap punt, una alçada superior a 1,5 metres per sobre de la cota natural del llindar, ni una alçada superior a 2,2 metres per sota de la cota natural del llindar. Els murs interiors de contenció de terres no podran sobrepassar, per la seva part vista, una altura superior a 3,7 metres”. (Article 84.2.b.g).

El que pretenen aquestes normes és evident: només es pot "aplanar" un terreny de forta pendent, limitant -en tots els punts- els 2,2 metres d'alçada en els "forats" que es facin i 1,5 metres en els terraplens que resultin dels moviments de terres.

Al gràfic adjunt es visualitzen aquestes cotes:

En els següents dibuixos s'aprecien els esquemes de plataformes d'anivellament màximes possibles atenent les NNSS-87:

Desnivell del terreny: 1/3

Desnivell del terreny 50%

La fondària de la plataforma d'anivellament, com es pot observar, disminueix progressivament amb l'augment del pendent del terreny.

Així, en un terreny del 33% de pendent, la plataforma màxima que pot resultar és d'uns 11 m. d'ampla. En un terreny del 50% de pendent, l'amplada màxima de la plataforma queda al voltant dels 7 m., mentre que en un terreny del 20% de pendent, aquesta plataforma podria arribar als 18 m. d'amplada. En un terreny del 66% de pendent, la plataforma no pot arribar a 6 metres.

Cap habitatge pot, doncs, "foradar" el terreny més de 2,2 metres -menys d'un pis d'alçada- per sota de la cota natural del terreny (a excepció dels soterranis, que, per definició, queden sota terra).

La indicació referent als murs de 3,7 metres, només és aplicable, sense contradiccions, a la contenció de terres en els casos que la orografia natural presenti desnivells verticals (cas dels límits de les parcel.les per sobre de rasant de vial).Molt interessant resulta també la norma general de l'article 135.3 de les NNSS, que estableix el següent: "L’edificabilitat total computada no superarà, en les parcel·les en pendent la que resulti de l'edificació en terreny, en pla horitzontal". L'edificabilitat és el límit màxim d'edificabilitat, expressat en m2sostre/m2sòl (metre quadrat de sostre edificable per metre quadrat de solar), i és per tant un paràmetre bàsic, que a totes les urbanitzacions, en parcel.les mínimes de 800 m2 és de 0,6 m2 de sostre per 1 m2 de sòl, podent l'habitatge ocupar només el 20% del solar. Així doncs, de pendent, en una parcel.la del 33%el sostre edificable es reduirà en un 5%, sent la reducció de quasi l'11% en parcel.les del 50% de pendent.

Aquestes normes, ja veurem com queden en l'aprovació del POUM, són, per al què he pogut estudiar, de les menys exigents en els POUM's actuals del municipis catalans. Per exemple, en el POUM d'Argentona es prescriu: "Les terrasses que es creïn per tal d'enjardinar l'espai lliure d'edificació d'una parcel·la, compliran amb la condició addicional de què no superin alçades de 1,25 m amb plataformes de 10% de pendent màxim, separades un màxim de 2,5 metres. Si no pot complir-se aquesta condició, s'haurà de mantenir el terreny sense terrasses". És curiós assenyalar, però, que la darrera versió del POUM de Granollers disposa exactament fil per randa el mateix que les NNSS-87 de Sant Pere de Vilamajor.

En definitiva, tenen per objecte conservar el màxim possible l’orografia natural dels terrenys on es construeix, o, com assenyalen les nostres NNSS-87, “procurar que les edificacions s’ajustin el màxim possible a les pendents naturals del terreny”.

Parlo de Can Derrocada perquè és el que conec, sense que això signifiqui deixar de banda allò que de semblant pugui estar passant en altres urbanitzacions. Nogensmenys, és indubtable que la major proporció d'habitatges encara per construir i l'exagerada orografia de Can Derrocada la fan a aquest respecte especialment vulnerable.

Us puc assegurar que en moltes de les noves construccions fetes a Can Derrocada en els darrers tres anys, pel que fa a allò que he recollit, les NNSS-87 s’han incomplet de forma flagrant i exagerada.

El qué es preten amb aquests moviments de terres és aconseguir la màxima esplanada -plana- possible en un terreny d'exagerat pendent, que s'aconsegueix, entre d'altres, amb els següents procediments:

a) Creant artificialment talussos de pendents superiors a la del terreny.

b) Foradant el màxim possible per aconseguir planes per sota del nivell natural del terreny, creant talussos de pendents exagerades, o bé murs de contenció, superiors als 2,2 metres permesos.

c) Creant terrasses, en base a murs de contenció (darrerament s'han posat de moda els murs de rocalla) amb separació mínima, esquivant la normativa pel que fa a l'alçada màxima dels murs, però resultant pendents, entre cotes superiors dels murs, de l'ordre del 100% o superiors.

d) Encastant els edificis a la part superior de la parcel.la en més d'una planta (s'ha vist fins a dues plantes i mitja), aprofitant sovint la planta soterrani (què, òbviament quedarà descoberta pels laterals, i per tant deixa l'edifici fora de l'alçada màxima reguladora).

e) Combinant les anteriors "tècniques" amb el rebaix integral de entre 1 i 2 metres en les zones del terreny de més pendent.

f) Qui ha tingut la sort de què el límit inferior de la parcel.la quedi enrasat a nivell del vial, a més, pot fer-hi un mur d'entre 1,5 i 2 metres, i, reomplint-lo de terra guanyar uns metres quadrats més d'esplanada interior.

Sistema típic d'anivellament de terres a Can Derrocada

Un cop arrangerat tot i posant-ho maco: qui sap com era la parcel.la abans que hi passessin les màquines? Per sort, l'Institut Cartogràfic de Catalunya ens proveiex de plànols escala 1:1000 de tot el municipi. Aquests plànols són els únics legals a efectes d'aplicació de la normativa urbanística. Tenim doncs, una imatge real abans de foradar una parcel.la. Els mapes, utilitzats pel POUM, dónen una precissió en corves de nivell de 1 m. Aquí teniu un extracte del mapa de Can Derrocada, on he calculat alguns pendents aproximats:

Cliqueu la imatge per apreciar el grau de detall

Al carrer Sant Marçal, per exemple, una piscina de 4 metres d'ample, s'ha encastat en un terreny que tenia un pendent del 100% !! El plànol oficial següent ho mostra clarament:

L'objectiu no pot ser més clar: transformar un barranc en una plana. Podeu calcular el guany a través d'una senzilla fórmula: per cada metre d'alçada de mur, s'aconsegueix 1/P metres de plana, essent P: pendent en tant per ú. Així, per exemple, en un terreny amb pendent del 50%, per a cada metre de mur s'aconsegueix: 1/0,5 = 2 metres de plana, o en un terreny del 20%, 5 metres de plana.

En aquesta finca del carrer Xaloc, s'han començat les excavacions per a construir-hi: quines terrasses haurien de quedar complint la normativa? Quines terrases veurem ben aviat?:

Aquesta situació es ve produïnt, però, d'uns anys cap aquí: es pot comprovar l'enorme diferència amb les construccions més antigues de Can Derrocada, en les què a més, sempre es va respectar, per exemple, que les tanques de les parcel.les fossin de pedra natural, i no com ara, de formigó vist i altres floritures.

Les normes han estat les mateixes per a tothom; la diferència ha estat el seu compliment, i en la forma d'exigir-lo.

És imprescindible que, quan es presenta una llicència de construcció, es presenti a l'hora el projecte de moviments de terres, acompanyat, com prescriu la Llei, dels pertinents plànols topogràfics.

És imprescindible que, abans de donar la llicència de primera ocupació, els Serveis Tècnics del nostre Ajuntament inspeccionin els moviments de terres que s'hagin fet a les parcel·les.

És imprescindible que els propietaris dels terrenys i les empreses contractades per al moviment de terres coneguin i preservin el compliment de la legalitat.

He presentat i continuaré presentant denúncies a l’Ajuntament per aquest tema, I confio que la nova manera de fer del nostre Consistori posi els mitjans per tal d’evitar situacions com les actuals, i apliqui la Llei pel que fa a “la restauració de la realitat física alterada”, tot recordant que, segons la Llei d’Urbanisme, les accions al respecte prescriuen als 6 anys. Confio també que no calgui apel·lar a la Direcció General d'Urbanisme per protegir la legalitat urbanística.

I que consti que no tinc res contra els qui edifiquen en un barranc, doncs les obsoletes Normes Subsidiàries de fa 20 anys ho permeten. Però qui es compra un tros de barranc hauria de saber que la construcció s’ha d’adaptar al barranc, i no a l'inrevés; hauria de saber que mai li cabrà una piscina ni una pista de tennis a la seva finca.

No és de rebut preservar la major part del municipi en la reserva natural del Parc del Montseny i, a l'hora, deixar trinxar la resta del territori, precisament el que queda per a l'implantació humana.

I que ningú s'enganyi, que l'especulació no ens enganyi: el preu que cal pagar avui per un barranc hauria sense dubte de ser ben diferent del que es paga per un terreny pla, doncs el preu que es va pagar en el seu dia pel barranc va ser també ben diferent.

I que ningú s'enganyi, el nou POUM no millorarà gens ni mica, ans al contrari, les normes sobre aquest tema.

Si amb aquest escrit m'he buscat nous enemics, serà que tinc raó.

Veieu també: "El llastre del passat en la planificació urbanística".

Traieu les vostres pròpies conclusions: així no anem bé.

Tot seguit podeu visualitzar una petita part de l'Arxiu Fotogràfic de Can Derrocada:

Fal.làcies en relació amb el pla d'usos Vilaguixà-Can Derrocada

2008-04-06T03:31:00.001-07:00

IL.LEGALITAT?

MOLÈSTIES?

INCOHERÈNCIA?

INCAPACITAT EMPRESARIAL?

MANCA DE GARANTIES?

ALTERNATIVES?

Pròximament...

Crònica de l'Assemblea de Can Derrocada

2008-04-06T03:30:00.000-07:00

El passat dissabte, l'Assemblea de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada va reunir-se a l'objecte de valorar els resultats dels treballs duts a terme per la Comissió creada per a avaluar la proposta de Pla d'Usos presentada per Vilaguixà en relació amb la zona esportiva de Can Derrocada.

La Comissió, des de la seva formació, ha estat intervinguda fortament per la pròpia Junta de l'Associació, totalment contrària a qualsevol continuitat de Vilaguixà a l'immoble.
Tant és així que la Junta, al complert, s'havia apuntat en ple en aquesta Comissió -fet inusual en un òrgan d'aquesta mena- amb l'únic propòsit de neutralitzar la resta dels veïns que hi formaven part. Els treballs de la Comissió van esdevenir a partir d'aquest moment una carrera d'obstacles.

Els membres de la Junta, que presidien l'Assemblea, es van negar a presentar als veïns el pla d'usos, presentació que va haver de fer la resta de la Comissió.

Seguidament, aquesta part majoritària de la Comissió (5 dels seus 8 membres) va presentar els seus arguments a favor d'acceptar, amb algunes reformes, el pla presentat per Vilaguixà, exposició que va ser apaludida per la majoria dels presents. Al contrari, la presentació dels arguments de la part minoritària de la Comissió -únicament formada per la Junta-, va limitar-se a una sèrie d'arguments buits de contingut per intentar justificar, no ja la inviabilitat del pla d'usos, sinò pròpiament la desaparició de la zona esportiva de Can Derrocada. Aquesta exposició va ser repetidament interrompuda per bona part dels presents, veient la inconsistència dels arguments i la poca solidessa dels plantejaments.

Acabades les presentacions, van seguir una sèrie de retrets a l'actuació de la Junta en el si de la Comissió (manipulació d'actes, negativa a encarregar un dictamen sobre les possibilitats legals de l'immoble, reunions sense quorum amb pressa de decisions i aixecament d'actes que es van fer passar per bones, petició pública de suport al rebutg a l'acceptació del pla d'usos una setmana abans de l'Assemblea, pressions fetes a l'Ajuntament en contra del projecte, i altres actuacions impròpies), que van deixar estorats els presents.

Abocada al descrèdit, la Junta va negar-se a sotmetre a votació un posicionament de l'Assemblea en relació amb el pla d'usos i poder continuar amb la negociació del mateix, exigida insistentment pels assistents, posant en evidència aquesta negativa un talant allunyat de les mínimes formes democràtiques.
L'Assemblea convertida ja en una tangana brasileira, no va deixar a la Junta més remei que sotmetre a votació aquest posicionament.

Tots els veïns que, sense ser associats, estaven presents per invitació a l'Assemblea, van ser testimonis d'aquest lamentable espectacle.

Per una majoria aclaparadora, els presents vàren aceptar les tesis de la Comissió, favorable a proseguir amb la negociació del projecte, en base a les propostes de reforma contemplades.

Però per sorpressa dels assistents, els membres de la Junta van aportar en el moment de la votació representacions de vot per part d'absents, la major part concedides de bona fe probablement ignorant el propòsit amb que estaven sent utilitzades i, utilitzant tots els instruments reglamentaris (els membres de la Junta són els únics associats que s'assignen dos vots al.legant copropietat de les finques, per exemple) per tal d'aconseguir la neutralització de vots favorables, la junta va aconseguir finalment guanyar la votació per un sol vot de diferència.

A partir d'aquest punt, malgrat la manca de legitimitat, la junta de l'Associació té legalment el recolçament de l'Associació per dur a terme totes les gestions oportunes d'oposició frontal a què l'Ajuntament accepti el projecte de Vilaguixà, que permet recuperar l'ús socio-esportiu de la finca.
Segons les tesis dels membres de la Junta cal "resoldre aquest enutjós tema de forma definitiva i permanent".

A la vista dels esdeveniments, una série d'associats vàren donar-se en aquell mateix moment de baixa de l'Associació i molts d'altres varen manifestar obertament la seva disposició a fer-ho de forma immediata.

Tot i el trionf de la Junta, aquesta victòria esdevé amarga, doncs ha quedat clar que deixen de representar els veïns de Can Derrocada.

L'Associació de Propietaris de Can Derrocada ha quedat malauradament en una situació francament precària, allunyada dels veïns, els quals ja en una reunió multitudinària convocada a l'agost havien manifestat la seva adhessió inicial al projecte de Vilaguixà.
A hores d'ara l'Associació només compta amb el recolzament d'una desena de famílies del veïnat, i per tant abocada a la marginalitat.

Resulta lamentable que la posició reaccionària dels membres de la Junta i els seus seguidors, utilitzant formes imitades del totalitarisme, hagin relegat aquesta Associació a servir d'instrument per defensar únicament interessos particulars, i per tant ferida de mort abocant-la a la desaparició per manca de representativitat.

No obstant això, aquesta Assemblea ha servit per donar naixement a una nova Associació, que ben aviat serà presentada en públic, destinada a recuperar la credibilitat dels veïns i la seva màxima representació democràtica, proporcionant suport a l'Ajuntament per a què el projecte de Vilaguixà sigui una realitat, recuperant així el teixit social de Can Derrocada.

Evolució de la població a Can Derrocada

2008-04-06T03:27:00.000-07:00

Dades dels padrons de població a 1 de gener de cada any

El penúltim equipament per a Sant Pere

2008-04-06T03:08:00.000-07:00

Permeteu-me que, per un moment, parli en primera persona i em posi nostàlgic. Els que em coneixeu sabeu prou del meu amor pel veïnat que m'ha vist créixer, enamorar-me, dur-hi els meus fills, i continuar gaudint i estimant Sant Pere de Vilamajor.

Quan els meus pares, ja fa 39 anys, varen decidir que aquest seria el nostre "poble d'estiueig" ho van fer entre altres coses, perquè hi havia un indret d'esbarjo i de reunió, un punt de referència per a tota la gent, de Can Derrocada. No us avorriré amb les llargues estones que vaig passar a allò que en dèiem "el club", ni que encara anyoro les XIII edicions de la Marató de Frontennis que vaig organitzar (i que alguns que avui seuen a Can Noguera van animar amb la seva participació)... No us explicaré tantes i tantes altres vivències que hi van tenir lloc.

No em sento gens culpable del privilegi que vaig gaudir, i en tot cas va ser a canvi de pagar-ne molt més per les terres que les del voltant: el privilegi tenia un preu, i és sorprenent que una part de la memòria històrica del nostre poble encara avui ho recrimini.

Històries per llar de foc i altres qüestions han fet que avui en dia l'equipament , segrestat per banquets de noces, es trobi davant la millor oportunitat en els darrers quinze anys per tornar a ser el que sempre havia estat: després de destruir, fàcil, cal construir, més difícil.

Can Derrocada tenia un local social, i fa quinze anys que no el té. El poble necessitat aquest equipament, i l'ha d'aconseguir disfrutar.
La Zona Social i Esportiva -privada- de Can Derrocada és el penúltim equipament que Sant Pere pot fer-se seu.

Tenim ara ja per fi la solució a l’enrenou de festes sorolloses al bell mig del veïnat, però ens quedem (tots) amb el problema de què fer-ne amb aquestes magnífiques instal·lacions.

L'equipament es troba ara, com en altres ocasions, flotant en la incertesa, esperant una solució definitiva. Però les circumstàncies i les generacions han canviat: ara és el moment. (Veure "Crònica de la Zona Esportiva de Can Derrocada").

La propietat, a la què encara que no s'ho pensi respectaré sempre per la seva concepció d'allò que havia de ser un veïnat adelantat al seu temps, i sobretot pel seu escrúpol -no com ara es deixa fer- en preservar el medi natural de Can Derrocada (només cal observar, si ho voleu, la diferència entre les construccions anteriors al 1990 i les que ara es deixen fer avui al veïnat, i amb la mateixa normativa), té tot el dret a fer-ne allò que vulgui de l'equipament -dins d'un ordre-, però, de la mateixa manera que un cavall no pot ser ase, tenim allò que hi ha: sense dubte unes extraordinàries instal·lacions; el penúltim equipament per a Sant Pere de Vilamajor. No ens el deixem perdre.

Un equipament que va passar de ser caramel per pagar un alt preu per les parcel.les de Can Derrocada, sorprenentment "distret" del traspàs de la urbanització, esporonat com fàbrica de banquets, focus de pertorbacions i molèsties, subjecte del principal contenciós que ha tingut mai l'Ajuntament... Fins arribar a poder retrobar-se novement amb el seu destí original.

Us convido si no ho heu fet a acostar-vos-hi. Ara quasi no es pot veure, però a més del local social (amb escenari de teatre) i la piscina, hi havia un gimnàs, una cinquantena de vestuaris, pistes de botxes, un mini-golf, un parc infantil, un frontó, tres pistes de tennis, un polisportiu, un camp de futbol, ... No us agradaria a tots poguer disposar de quelcom semblant? Jo també tinc fills -tres-, i veig amb desencís com han crescut a Sant Pere sense una referència com aquesta. I com la meva, moltes famílies.

On són els 1.000 nois i noies de Sant Pere amb menys de 25 anys els caps de setmana? Quins punts tenen de trobada? No és una bogeria anar amunt i avall duent els fills a activitats extraescolars, quan en aquest lloc hi tindrien perfecte cabuda? Heu vist la distància que hi ha des de Torre Roja? Us doneu compte com a través del camí de Can Tona posem aquestes instal.lacions a un pas dels veïnats de Llevant, i de Sant Antoni? Hi ha un equipament que es pugui comparar en 20 Km a la rodona? Us imagineu el profit que en podria treure la població potencial de 8.000 persones, estiu apart? No seria un magnífic lloc per completar el Pi Novell o l'hotel d'entitats? Sense dubte transcendeix de llarg al veïnat de Can Derrocada, doncs és, de fet, l'únic equipament amb possibilitats d'utilització per més d'una tribu.
No ens ho deixem perdre: tenim davant un veritable projecte motor per al nostre municipi.

I pot ser a més el centre d'un gran projecte: el Parc de Llevant.

És evident que es tracta d'un equipament privat, i de què el nostre municipi no té capacitat per adquirir-lo. Per això només es pot plantejar a la propietat com una activitat mínimament rendible. I per al poble com una oportunitat que paga la pena d'aprofitar.

Em permetreu que des d'aquí apel·li als que en són propietaris, a l'Ajuntament i a la ciutadania en general, per a estudiar seriosament el projecte, un projecte per a tots, de prestigi, de futur, reconciliador. Per aconseguir que l'immoble s'obri a la ciutadania bé valen contraprestacions a la propietat, ben mereixedores, no com en altres convencions que ens han pretès entomar.

Seria un error encongir les espatlles, girar l'esquena amb la passivitat satisfeta de qui veu enterrar dubtosos privilegis. Cal fer un esforç entre tots, seure tots plegats per tractar de recuperar la funció magnífica que pot representar per a Sant Pere aquestes instal·lacions, ara que no anem especialment sobrats d'equipaments socials.

I si d'aquest actiu no en pot gaudir la ciutadania, de debò, que s’alliberi aquest malson i es deixi convertir en habitatges per a nous veïns: millor així que tancat, sempre millor que un parc temàtic per a remeses de va i ve de recent casats.

El jovent d'avui dia i en general les joves famílies que han fet port al municipi necessiten referències que només la conjunció d'espai i relació poden donar. Tenim l'oportunitat, tenim el lloc... El penúltim equipament per a Sant Pere de Vilamajor.

Font: Generalitat de Catalunya. Cens d'equipaments esportius

(Cliqueu sobre les imatges per veure-les més grans)

Crònica d'una realitat posible

2008-04-06T03:07:00.000-07:00

ELS ANYS DAURATS

Sant Pere de Vilamajor, 1967-1988

- 1967: Primer Pla Parcial de Can Derrocada.

- Estiu de 1967: les primeres famílies comencen a estiuejar a Can Derrocada. Als compradors dels terrenys s'els concedeix el dret d'utilització (indefinida) de la zona esportiva, dret que han pagat amb un important suplement de preu dels terrenys. Es paga una mínima quota de manteniment.

- Estiu de 1970: comença a funcionar complerta la zona esportiva, com un club social per als residents a la urbanització. S'inicien les primeres activitats socials, recreatives i esportives organitzades pels veïns, que continuaran en els propers anys amb un ritme i nivell extraordinaris, amb el suport dels promotors de la urbanització, en especial el Sr. Buenaventura Ribalta Arqué (el benvolgut "Ventura").

- 1976: Nova Llei del Sòl. Obliga als propietaris de terreny urbanitzable a cedir gratuïtament ets terrenys destinats a vials, zones verdes, parcs, zones esportives públiques i d'esbarjo, i en general tots els espais i equipaments susceptibles d'ús públic, amb motiu de les cessions obligatòries per a declaració de sòl urbà.

- 1979: Projecte de Modificació del Pla Parcial de Can Derrocada. Els promotors proposen que la zona esportiva, que havia de ser pública, continuï sent privada. La Generalitat de Catalunya va rebutjar el projecte, doncs anava contra la Llei del Sòl de 1976.

- 1979-1985: després de l'èxit inicial en la promoció de la urbanització, les primeres crisis econòmiques congelen la venda de parcel·les i sobretot la construcció d'habitatges a Can Derrocada. Els bon propòsits dels promotors quant a l'ús per als veïns de la zona esportiva es comencen a truncar (hi ha massa parcel·les per vendre, encara).

- 1985: comença la degradació de la zona esportiva de Can Derrocada, per manca de manteniment derivat de la passivitat dels titulars per a què hom la utilitzi.

- 1986: Normes Subsidiàries Urbanístiques de Sant Pere de Vilamajor. Inicialment declaren d'ús públic l'equipament. Amb les al·legacions dels promotors es planteja finalment el bescanvi de equipament i els 14.000 m2 de terreny per una altra parcel·la i zones inútils al llit del torrent de Can Vidal: Sant Pere de Vilamajor es queda amb el cost de mantenir la urbanització a canvi de terrenys inservibles. A diferència dels altres veïnats, el poble es queda sense cap equipament per a l'ús públic.

- 1988: es signen els convenis del Pla Parcial que comportarà la cessió a l'Ajuntament de la urbanització. La zona esportiva es troba pràcticament inutilitzable. El caràcter privat de l'equipament esdevé consolidat.

LA DEGRADACIÓ

Sant Pere de Vilamajor, 1988-2003

- 1988-1992: la zona esportiva està pràcticament abandonada. Existeix un servei de restaurant en concessió i encara es poden utilitzar algunes instal·lacions. Les esperances dels veïns per tal de què es recuperi la normalitat continuen vives.

- 1992: la piscina, reduïda, encara segueix en peu. Es suprimeixen però les pistes de tennis i la de boxes. El local-club es transforma per al servei de la celebració -exclussiva- de banquets de noces. Els promotors deixen de gestionar la zona esportiva com a tal, per bé que en permeten un cert accés.

- 1993: la zona esportiva deixa de funcionar com a tal.

- 1994: un canvi de titularitat permet obrir servei de restaurant. La piscina s'obre, per a tothom, als mesos d'estiu. El restaurant no encaixa. L'experiència dura dos anys.

- 1995-1996: nou canvi de titularitat en l'explotació de l'establiment, coincident amb el cessament unilateral de la prestació del servei que els promotors havien convingut amb els propietaris de parcel·les. Es pot, encara, gaudir de la piscina a l'estiu.

- 1997: el restaurant comença a celebrar habitualment banquets com única activitat. Es redueix l'horari de la piscina només de dilluns a divendres, els mesos de juliol i agost.

- 1997: l'Ajuntament recepciona la urbanització. No es cedeix la zona esportiva ni l'esplanada del camp de futbol adjacent, previstes en el seu dia. S'entrega a canvi, una inútil parcel·la per a un futur equipament impossible per l'emplaçament.

- 1998: comença el llarg periple dels veïns organitzats per tal de recuperar la zona esportiva.

- 1998-1999: les instal·lacions romanen tancades. S’anul·len de facto tots els drets legítimament adquirits, incomplint, a l'hora, les obligacions originàries dels promotors. Les alternatives de la propietat per a què els propietaris es facin càrrec de la zona esportiva estan viciades d'impossibilitat fàctica. L'Ajuntament no en vol saber res.

- 1999-2003: les activitats de celebracions son la única activitat que es desenvolupa a la zona esportiva. Les darreres instal·lacions en peu entren en un estat decrèpit. S'elimina la pista de botxes, el parc infantil i el minigolf. Es posa una mena de carpa tapant el frontó.

- Les actuacions dels veïns es succeeixen, sense cap atenció per part de l'Ajuntament. Multitud de denúncies per sorolls, comportament incívic i altres assumptes d'ordre públic es converteixen en habituals.

(Nota: la temporalitat dels fets corresponen a records de memòria que en algun cas poden resultar imprecisos quant a dates. En el cas de què hi pugueu afegir alguna fita important o s'hagi de modificar-ne alguna, sisplau, escriviu a spvilamajor@gmail.com).

EDAT CONTEMPORÀNEA. PRIMERA ETAPA: ELS ANTECEDENTS

St. Pere de Vilamajor, gener 2003 - gener de 2007

- 13 de gener de 2003, l'Ajuntament concedeix llicència provisional d’activitats i d’apertura d’establiment al darrer arrendatari recent arribat de la zona esportiva privada de Can Derrocada.

- 10 de febrer de 2003, la llicència d’apertura i activitats és definitiva per part de l’Ajuntament.

- 17 de març de 2003, el titular de l’activitat aconsegueix una llicència de construcció per a nous equipaments en la mateixa finca, incrementant notablement la superfície edificada i destruint totes les instal·lacions esportives de l’immoble a excepció de la piscina, que quedava inutilitzable, fora de normativa. L’aforament del local, amb el projecte aprovat, és de 1.200 persones.

- L’Associació de Propietaris de Can Derrocada s’oposa a la concessió d'aquesta llicència, doncs es sol·licitava per a celebracions i banquets multitudinaris, contrariant l'ordenació d'activitats permesa per la qualificació urbanística de l’immoble.

- 19 de maig de 2003: l'Ajuntament desestima el recurs de reposició interposat per l'Associació.

A la vista de la negativa de l’Ajuntament a considerar els arguments exposats per l’Associació veïnal, aquesta inicià els tràmits per a la interposició d’un Recurs Contenciós Administratiu contra la decisió de l’Ajuntament.

- Finals de maig de 2003: Poc després de concedir-se les llicències d’activitats i de construcció, unes noves eleccions canvien el Govern Municipal.

- A partir de llavors, l’activitat segueix a ple rendiment entre la primavera i la tardor (aforament proper a 1.200 persones, per bé que només coincideixen unes 300 a l’hora). Alguns veïns presenten denúncies continuades per soroll, molèsties, desordres, ...

Passen tres anys...

- 10 de gener de 2006, el Tribunal Econòmic Administratiu de Barcelona en una impecable sentència, anul·la les llicències de construcció, mediambiental i d’activitats conferides per l’Ajuntament al 2003, donant la raó a l’Associació veïnal, en resultar que la qualificació urbanística de la finca, com zona esportiva només pot considerar altres activitats de forma complementària a l'activitat esportiva, activitats que no poden ser tractades de forma independent. Zona socio-esportiva que les noves construccions han eliminat en la seva totalitat.

Les llicències concedides no resulten conformes a Dret.

Total, un despropòsit:

Com es van poder concedir unes llicències d'activitat que eren nul·les de ple dret, doncs la qualificació urbanística, clara i concreta, de l’immoble determinada pel propi Ajuntament, així ho impedia?

Com es pot concedir una llicència d'obres que incrementa el sostre edificat deixant-lo per sobre de la normativa urbanística?

Com es pot arribar a creure que una activitat amb la dimensió projectada, i normalment amb horaris fins la matinada, es pugui dur a terme en el bell mig d'un nucli residencial?

Que varen pensar els tècnics responsables i tots els que varen donar el vist-i-plau a unes obres i a una activitat que manifestament contravenen les prerrogatives de la normativa?

I el propietari -que cal tenir-ho present no és qui va demanar ni executar les llicències-, com va assumir el risc de permetre que es destruís allò que era, i que només podia ser utilitzat com zona esportiva, i no per a qualsevol altre cosa, fet que en la pràctica deixava la propietat inutilitzable?

Perquè no es va voler fer cas dels advertiments de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada que estaven dient el mateix que els Jutges, per dues vegades, van acabar sentenciant?

Perquè l'Ajuntament no va decretar la suspensió cautelar de l'activitat ja al gener de 2006, amb motiu de la primera sentència del Tribunal Econòmic Administratiu que anul·lava les llicències?

Preguntes quina resposta és mera especulació, i que en qualsevol cas deixo al lector de respondre's, posant en context dels fets els diferents Governs Municipals que hi havia en cada moment.

L’Ajuntament, descontent amb la sentència, decideix apel·lar-la, adherint-s'hi l’arrendatari de l’immoble. També s’hi persona l’Associació de Propietaris de Can Derrocada.

- 7 de novembre de 2006, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en instància ferma i inapel·lable, confirma la sentència del Tribunal Contenciós Administratiu, i a més ordena l’enderrocament de les construccions aixecades a l’empara de la llicència declarada nul·la.

- 20 de novembre de 2006, es tramet a l’Ajuntament ordre de fermesa de la sentència, ordenant-ne el compliment íntegre. En l'acta de la Junta de Govern de l'Ajuntament ja el 30 de novembre de 2006 es deixa constància de la recepció de la sentència (veure aquí, punt 6).

SEGONA ETAPA: DEIXEM PASSAR EL TEMPS... QUI DIA PASSA, ANY EMPENY

Sant Pere de Vilamajor, gener de 2007 - juny de 2007

Tres anys han passat, les activitats ja sense llicència continuen desenvolupant-se, i l’Ajuntament sense posar-s'hi.

Les activitats a l'immoble es situen no obstant a nivells tolerables. Són d'apreciar les mesures correctores dels titulars per minimitzar les pertorbacions. Tant se val; l'espasa de Damocles ja s'ha aixecat amb la sentència.

- Principis de 2007, la Comissió de Treball del Consell de Poble, reunida a instàncies de l’Alcalde i amb la seva presència, va escoltar del director dels treballs de redacció del POUM, el Sr. Agàpit Borràs, i del propi Alcalde, la previsió de que l’aprovació inicial del POUM comportava la requalificació de la finca, per tal de mantenir l’activitat, declarada nul·la pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Estupefacció! Certament amb això l'Ajuntament s’estalviava problemes... amb el titular de l'activitat i amb la propietat.

Això te un nom, Sr. Alcalde. Això té un nom !!, es va exclamar molt durament en escoltar aquesta pretensió. Afortunadament, la proposta va ser esmenada.

- 8 de febrer de 2007, l’Ajuntament dicta la matussera Resolució (veure aquí, punt 3) ordenant l’enderrocament de les construccions i l’anul·lació de les llicències mediambientals, acatant passats dos mesos, llavors, part de la sentència ordenada pel TSJC. En aquesta disposició formal, l'Ajuntament decreta "suspendre immediatament les activitats mediambientals no autoritzades". Es dona al titular de l’explotació un termini de dos mesos per presentar el projecte d’enderrocament, que vencia a mitjans d’abril de 2007.

- Març de 2007: els titulars de l’activitat presenten un recurs de reposició contra l’acord de l’Ajuntament 8 de febrer de 2007.

- Abril i maig de 2007: s’adrecen diverses instàncies a l’Alcalde i al Tribunal per tal d’exigir l’acatament de les seves pròpies resolucions.

- 15 de maig de 2007: es demana a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, la seva intervenció, legalment reconeguda i prevista, per a la protecció de la legalitat urbanística, tot sol·licitant-la als efectes de la clausura de les activitats sense llicència. D'aquesta actuació ja s'havia informat anticipadament a l’Ajuntament una setmana abans de fer-la efectiva, per tal d'intentar evitar-la. Com de costum, cap contesta.

- 27 de maig de 2007: unes noves eleccions configuren al juny el Govern municipal actual. Amb totes les llicències anul·lades des de novembre de 2006, és a dir set mesos, han passat també sobradament quatre mesos sense acatar la resolució de l'Ajuntament, i les activitats del restaurant estan en temporada alta, les denúncies proliferant-se. I el Consistori canviant de mans.

- Juny de 2007: hi ha constància de compromisos de celebracions fins a finals d’any. Sigui com sigui, l'activitat s'ha de clausurar sense dilació, com és de Llei, com ha manat la Justícia, i en això qualsevol pacte situaria també l'actual consistori a tocar de la fina línia que delimita el cercle de la legalitat.

TERCERA ETAPA: PER FI UN ALCALDE HI POSA SENY I RIGOR

Sant Pere de Vilamajor, juny de 2007 – agost de 2007

- 13 de juny de 2007: es dicta una Resolució d’Alcaldia reiterant l’ordre comunicada de 8 de febrer de 2007 per l’anterior consistori. Han passat justament 6 mesos.

- Mitjans de juny de 2007: els titulars de l’activitat sol·liciten una moratòria d’acatament de sentència al Tribunal que l’ha dictada.

- Finals de juny de 2007: el Tribunal denega la moratòria i recorda als titulars que les sentències s’ha d’executar en els mateixos termes en què han estat dictades.

- Finals de juny de 2007: l’associació veïnal demana a l’Ajuntament i al Tribunal l’execució forçosa de les resolucions i la sentència.

- Principis de juliol de 2007: Els titulars de l’activitat presenten un recurs de súplica al Tribunal per aconseguir la moratòria denegada anteriorment.

Les celebracions es troben a ple rendiment ...

- Finals de juliol de 2007: el Tribunal denega el recurs de súplica i ordena novament a l’Ajuntament que s’acati la sentència.

El nou Alcalde porta tot just un mes en el seu càrrec. Ha de fer front a tot el desgavell dels dos alcaldes anteriors...

- 31 de juliol de 2007: es lliura un Decret d’Alcaldia ordenant al titular de l’activitat a suspendre totes les activitats en un termini de 24 hores, requerint l’enderroc de les construccions il·legals. Adverteix de sancions i actuació forçosa subsidiària.

- 1 d’agost de 2007: els titulars presenten a l’Ajuntament un escrit d’acatament. Es comencen a retirar els cartells que, a la via pública, anuncien el restaurant.

- 3 d’agost de 2007: l’Ajuntament imposa una sanció de 3.000 Euros als titulars de l’activitat per desacatament de les resolucions dictades. Ordena novament el cessament de les activitats i planteja la intervenció de les forces d’ordre públic si l’activitat continua. A l’hora, comunica la seva disposició al Tribunal.

- 3 d’agost de 2007: els titulars de l’activitat presenten un nou escrit de súplica al Tribunal.

- 4 d’agost de 2007: en un acte al què ha estat convidat, l’Alcalde manifesta que “la zona esportiva de Can Derrocada, o serà zona esportiva, o no serà”.

Veure notícia de premsa.

- Mitjans d’agost de 2007: es presenta per part dels titulars un esborrany de reconstrucció de la zona esportiva.

L’Alcalde i part del consistori no han fet vacances... Les celebracions entren en un curt parèntesi estacional. Altres mitjans es fan ressò (Veure notícia).

QUARTA ETAPA: ELS ESDEVENIMENTS ES PRECIPITEN, UNA REALITAT ÉS POSSIBLE

Sant Pere de Vilamajor, finals d’agost de 2007- setembre 2007

Quaranta celebracions compromeses i uns nuvis inquiets i desinformats. S’acosta el final d’agost, tres banquets en un cap de setmana i l’activitat tancada. Les forces d’ordre avisades d’intervenir.

- 25 d’agost de 2007, els titulars ofereixen públicament als veïns un banquet diferent, que no poden refusar: una zona esportiva servida en safata de plata. Tothom s’hi apunta a l’àpat.

Unes quantes, moltes, firmes de suport serveixen per posar en la sala de parts al setmesó de la zona esportiva.

L’Ajuntament, respon ràpidament comunicant públicament la seva satisfacció i suport al renaixement de l’activitat esportiva a la finca, sense perjudici de que l’activitat roman tancada fins que no s’acati la sentència (veure notícia), com no podia ser d’altre manera. (Veure el manifest).

L’acte, festívol, ha ferit de mort als talibans que continuen la seva missió ara sense recolzament moral, però sí formal: ho volen tancat.

- Diumenge 26 d’agost. D’aquí a sis dies cal reprendre les celebracions de noces contractades o la pluja de plets caurà sobre els titulars. Hi ha alguna alternativa de reubicació, però que no soluciona més que una part del problema que es presenta. Alguns nuvis comuniquen i visiten l’Ajuntament esperant notícies. La resposta, franca, no pot ser altre: avui per avui l’activitat està clausurada fins que no s’acati la sentència i es resolguin altres permisos que caldrà. La inquietud augmenta a internet.

- Dilluns 27 d’agost: un home bo, amb un peu a cada banda i la perspectiva de tot plegat ben clara, acosta les dues parts. Fa entendre a la titularitat que s’aboca al barranc. No obstant, la solució és possible. Caldrà però acatar abans la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que de forma simplificada significa restaurar tres pistes de tenis, un frontó i un polisportiu enderrocant-ne les obres sobreposades.

- Dilluns 27 d’agost: els titulars de l’activitat presenten un projecte d’enderrocament del sostre del frontó i la retirada de les rampes per a cotxes a les pistes de tennis. De fet són les úniques obres que cal fer per executar la sentència.

- Dimarts 28 d’agost: les instal·lacions esportives comencen a renéixer lentament sota les runes del sotmetiment als banquets i passos de ball. Els dies següents es duen a terme intensos treballs de recuperació, com mai s’han vist a St. Pere de Vilamajor, que culminen amb la recuperació del frontó, el polisportiu i les pistes de tennis.

Mentres tant una reunió política al més alt nivell es celebra a l'Ajuntament. Un ex-alcalde i un emissari de Barcelona hi són presents. En bermudes, l'home bó posa els punts sobre les í. Aquesta via esdevé inútil: l'Alcalde té raó, seny i responsabilitat.

Feia just 9 mesos –el que triga un embrió a néixer- que el TSJC ho havia ordenat per primer cop.

L’espectacle, al gust dels talibans, no per just va esdevenir realment penós: part d’un negoci, part d’unes enganyades il·lusions convertides en runes per la manca de diligència d'uns i altri. Diners llençats. Inevitable per just, implacable. La Justícia –i la raó- té per això els ulls tapats i el pols ferm de la balança equilibrada

- Divendres, 31 d'agost, la restauració de la zona esportiva esdevé una realitat. Després de més de 10 anys, a instàncies de l'home bó, s'ha celebrat a la Zona Esportiva de Can Derrocada una jornada lúdico-esportiva. El frontó, com Au Fènix, torna a veure la llum del sol que una pista de ball ha tapat durant quatre anys.

Amb molt d'esforç, penosament, s'ha vestit la núvia de blanc per a la celebració més escaient en el penúltim equipament per a Sant Pere de Vilamajor. Futbol, tennis, ping-pong, vuit pistes de scalextric, tres de bàdmington, tir amb arc... El frontennis, malmès per l'enderroc, encara haurà d'esperar.

La zona esportiva, si els titulars no llencen la tovallola, serà realitat ben aviat; l’Ajuntament i els veïns hi donen recolzament. La propietat consentirà.

- Divendres 31 d’agost: L’Ajuntament acorda el següent:

En tres mesos l'actual Ajuntament ha fet més que l'anterior en tres anys...

- 31 d'agost de 2007: l'Ajuntament imposa una nova sanció als titulars de l'activitat per l'incompliment del termini de presentar el projecte d'enderroc.

- Principis de setembre de 2007: l’Ajuntament adreça al titular de l’activitat un categòric desmentit de què hagi arribat mai a cap acord per poder dur a terme cap celebració fins finals d’any (l'origen d'aquest compromís no escrit es devia trobar en l'anterior govern municipal), i ordena una rectificació pública de qualsevol informació abocada pel titular en aquest sentit.

El primer i segon cap de setmana de setembre es duen a terme diverses celebracions. Es comença a perfilar el pla d’usos per a la zona esportiva de Can Derrocada.

- Finals de setembre de 2007: el Tribunal denega el recurs de súplica presentat pel titular a principis d’agost.

- Finals de setembre de 2007: l'Ajuntament dóna per complert l'acatament de la sentència, i així ho comunica al Tribunal.

- 29 de setembre de 2007: nombrosos membres de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada, segrestada per la seva Junta, aconsegueixen que es convoqui Assemblea per intervenir en el pla d'usos de Vilaguixà. En contra de la Junta i diversos propietaris, es forma una Comissió per estudiar el tema i servir d'interlocutors de les parts implicades. La Junta de l'Associació, en ple, s'apunta a la Comissió amb un únic propòsit: fer valer els seus interessos particulars i continuar segrestant qualsevol intent de reobrir la zona esportiva.

- Principis d'octubre de 2007: els titulars de l'activitat comencen a elaborar el pla d'usos que permetrà la recuperació del local socio-esportiu mirant de fer-hi celebracions compatibles. Veurem.

- 19 de desembre de 2007: els titulars de Vilaguixà presenten a la Comissió de l'APCD el seu pla d'usos.

- 29 de gener de 2008: el pla d'usos es considera acceptable, amb algunes modificacions, per part de la majoria (5 a 8) dels membres de la comissió de l'APCD. Només tres dels seus membres -la Junta- manifesten obertament que prefereixen que es cessin totes les activitats. Ho volen tancat i barrat; que no els molesti.

Els mateixos membres inicien una campanya per impedir la tramitació de cap llicència associada al pla d'usos.

- 29 de març de 2008: l'Assemblea de l'APCD dóna per acabada la Comissió. La Junta fa prevaler la seva posició marginal utilitzant al seu favor representacions de vot donades de bona fe alienes al propòsit amb què estaven sent utilitzades. Membres de la Junta s'assignen dos vots cadascú en una dubtosa interpretació de la condició de soci. Molts associats es donen de baixa en aquell moment. L'associació deixa de representar els veïns. (Veure crònic a).

- Abril de 2008: Veure novetats.

CINQUENA ETAPA: EL TREBALL SILENCIÓS S'IMPOSA

Durant els tres mesos següents, una sèrie de reunions d'intercanvi d'opinions i punts de vista, es succeeixen a quatre bandes. Poc a poc les postures es clarifiquen i defineixen, marcant les directrius de les possibilitats de futur. Un grup de veïns es comença a organitzar...

- Principis d'abril de 2008: de la mà d'una trentena de veïns, es signa l'acta constituent de l'Associació de Veïns de Can Derrocada. Els seus objectius són desenvolupar les relacions socials dels veïns de Can Derrocada.

S'inscriuen els Estatuts a la Generalitat i es comunica a l'Ajuntament.

- 24 de maig de 2008: La recent constituïda Associació de Veïns es presenta públicament, i ho fa en el marc més adient: els locals de la Zona Esportiva de Can Derrocada. L'èxit de la convocatòria és total. L'Associació passa a tenir uns 75 socis inscrits. Els mitjans se'n fan ressò.

- Principis de juny a mitjans de juliol de 2008: enfortida pel pes de tots els veïns, l'Associació de Veïns de Can Derrocada renova els seus esforços per acostar posicions entre les parts. En diverses entrevistes es perfila el full de ruta i les condicions per a la legalització de la nova etapa de la zona esportiva, que encara disposa dels antics permisos en vigor.

L'Ajuntament mantén una postura escrupulosa, exageradament escrupulosa pel que es pot veure a Sant Pere de Vilamajor, en relació amb activitats complementàries a la socio-esportiva. Els titulars es posen a preparar en el recondicionament dels permisos.

Els titulars de l'immoble acosten posicions amb els representants dels veïns.

- Mitjans de juliol de 2008: fora del control del seus propis associats, la Junta de l'Associació de Propietaris, ignorant els requeriments formals fets per alguns associats per tal de convocar assemblea, manté, des del seu desconegut domicili, una posició bel·ligerant contra la resta dels veïns de Can Derrocada. Amb estertors agònics, insisteixen en exigir el tancament de la zona esportiva, esgrimint arguments que no van enlloc.

- 19 de juliol de 2008: es celebra la primera reunió de l'AAVVCD com a tal. Malgrat la precipitació de la convocatòria, propiciada per els esdeveniments, s'aconsegueix una nodrida representació d'associats i veïns.

L'anunci és immediat: després de més de 15 anys, les activitats socials retornen a la zona esportiva, ni que sigui només per aquest estiu!

En tot just un any, el treball i l'esforç s'han sumat a la oportunitat, per fer realitat les aspiracions de tots els veïns de Can Derrocada. La realitat no només és ja possible, és a tocar. Després de dues generacions de joves, el primer programa d'activitats a la zona esportiva de Can Derrocada és a la cuina. De moment, el 25 de juliol es fa el primer sopar-ball. En diset anys, l'associacio de propietaris tot just ha fet un parell d'actes socials: les comparacions són odioses, i els ressentiments marginals. Vet aquí la diferència de pensar en els fills o alimentar rencúnies.

- Finals de 2008: Segeuixen les pressions dels membres de la junta de l'APCD per tancar definitivament la zona esportiva. Els titulars de l'activitat abandonen.

No ha estat però "éxit" de l'APCD, sinò que el model de negoci alternatiu complicava la voluntat -únicament restauradora- dels titulars.

- Principis de 2009: El local comença novament la seva decadència. Fa mesos que ningú se n'ocupa del manteniment. Els propietaris innicien converses amb l'Ajuntament per mirar de requalificar els usos permesos ver altres opcions de negoci, principals o complementàries.

- 23 de març de 2009: els membres de la junta de l'APCD aconsegueixen que la bona voluntat de la Comissió d'Urbanisme del Consell de Poble introdueixi la qualificació de la part central del veïnat com Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica, reservada per llei al espais naturas de singular interès. La maniobra és clara: impedir qualsevol ús socio-esportiu a la zona esportiva.

La jugada, però es destapa amb el ridícul. Hauran de pensar alguna altra estratagema.

- Actualment: s'arriba a una nova etapa d'aquest llarg periple: la cinquena interrupció de qualsevol activitat en l'immoble, que sembla maleït.

Per als escèptics, marejats pel vaixell del passat, que diuen que la zona socio-esportiva no funcionarà, que deixin el sofà i arrambin l'espatlla d'una vegada, que bé que se n'aprofitaran quan funcioni.

Per als fonamentalistes que no volen res de res, dir-lis que l'acció decidida, tardana i apressada, és irreversible, i que no poden hipotecar l'interès comú en benefici del seu individual. Que pensin que els arbres deixaran pas darrera a més d'un centenar de noves cases que es construiran en el veïnat, que els temps dels ocellets han acabat pels totxos i els motors d'explosió. Que es deixin de rancúnies personals, per defensar només a un pam del nas del seu confortable saló. Que no segrestin l'Ajuntament encegats pel segrestament de la seva pròpia mentalitat.
Per a l'Ajuntament, la Junta de Govern i al seu front el nou Alcalde, el meu testimoni de fermesa, d’honestedat i de treball intens per a complir amb la mateixa legalitat que li dóna l'autoritat. Ara cal pensar en l'interès general de tot el poble.

Per a la propietat, demanar-li que ajudi finalment en aquesta definitiva etapa de reconstitució, fent pau en les consciències, totes. No en sortirà perdent.

Per a tots plegats, que compteu amb la zona socio-esportiva de Can Derrocada, que la gaudiu i que participeu per a l'èxit de la mateixa.

I si finalment, l’oportunitat queda per alguna raó malograda, caldrà dissenyar un pla alternatiu, per a què, definitivament, l’equipament torni a l’ús per al qual va estar concebut, un ús que avui és indispensable per a la vida social del veïnat.

Des d’aquesta finestra de reflexió, continuaré lluitant i oferint tot el meu suport treballant per a què definitivament el penúltim equipament per Sant Pere sigui una realitat.

Malmetent el territori

2008-04-06T03:03:00.001-07:00

Les normes urbanístiques assenyalen que en les llicències urbanístiques s'ha d'adjuntar plànols dels moviments de terres en l'interior de les parcel.les, en relació amb l'orografia preexistent segons els plànolss topogràfics oficials. Tanmateix, per fer moviments de terres aïlladament, s'ha d'obtenir el corresponent permís.
L'objecte d'aquests requisits no és altre que comprovar el compliment de les restriccions que existeixen quant a l'alteració de l'orografia natural del terreny degut a les obres de construcció.

A Can Derrocada (desconec el que passa a altres veïnats) no obstant, es continuen "explanant" parcel.les d'elevat pendent, es continuen construint murs de contenció fora de mides quin objecte no és altre que sujjectar terrasses creades artificialment, davant la impassibilitat dels tècnics municipals.
De fet, només es miren les construccions, que compleixin les normatives d'alçades, ocupació del solar, superfície edificada..., i encara. Però ningú revisa la destrossa dels terrenys, o bé aquesta es fa sense control tota vegada certificat el final d'obra.
En resultat, s'està construint (i/o deixant construir) il.legalment.

Defensar el territori és defensar el territori. Protegir el medi ambient és deixar-lo com menys com ens el trobem. La sostenibilitat és evitar la degradació dels recursos naturals davant l'acció humana.

Quan hi ha interessos privats, quan hi ha calés pel mig, a Can Derrocada, tot això són paraules mullades. Qui es compra un barranc hauria de saber que no l'hi cap una piscina o una pista de tennis. Hauria de saber que per un barranc no es pot pagar el mateix que per un terreny pla.
Ens omplim la boca amb la protecció de l'entorn natural de les muntanyes del Montseny mentre malmetem el territori que ocupem.

Apel.lo també als excel.lents professionals de moviments de terres (excavadores) que tenim a Sant Pere perquè no arrasin el terreny sense comprovar els permisos pertinents, igual que fan els constructors. (No sigui que fem realitat la cançó d'en J.M. Serrat "... ja són aqui monstres de carn amb cucs de ferro...")

Notable diferència trobo entre la gestió urbanística en temps d'en Ribalta, l'Icart i en Pujol, a Can Derrocada, impecable, respecte la disbauxa posterior al traspàs a l'Ajuntament. Mireu si no totes les cases fetes abans del 1990, compareu-les amb les fetes posteriorment i notareu la diferència.
I en l'ordre estètic la diferència és abismal. Mireu si no l'aberració de la illa "A" de Can Derrocada: no hagués pogut l'Ajuntament aplicar o imposar unes mínimes normes d'homogenitat estètica que haguessin evitat "el cromo" amb que s'ha convertit auesta porta del nucli principal?. Tothom ho lamenta com si fos del tot culpa dels promotors de les construccions, quan en realitat aquests no han fet més que allò que se'ls ha permés.

Mentrestant, l'Associació Veïnal entretinguda en esclafar burilles que ja no fumegen...

Com sia que les lleis d'urbanisme preveuen que la restauració de la realitat física alterada -tipificada com falta molt greu- no prescriu fins als 6 anys, encara queda temps per tramitar totes i cadascuna de les corresponents denúncies. I qui tingui la cua de palla, s'acabarà encenent. (I si algú pensa que si tant malament està s'ha de denunciar, doncs li diré que en els darrers mesos he entrat dues instàncies en aquest sentit a l'Ajuntament. I encara espero resposta).

Veieu també:
- Cal cumplir -tota- la legalitat urbanística
- Arxiu fotogràfic de Can Derrocada