Hi ha que utilitzen una Associació com si fos "el co.. de la Bernarda". Amb només 8 socis, dels quals els 3 de la junta, els tal.libans acumulen un llarg currículum amb un sol objectiu: fer mal als Icart.
Abans d'ells eren molts més socis, tots els colons de Can Derrocada, però ara només queden ells i el bon nom d'una entitat que han desprestigiat.
Van trobar en la zona esportiva de Can Derrocada el primer jaciment per a explotar, i aprofitant-se de bona gent, el primer asalt contra els Icart va ser una mena de difamació que va acabar als tribunals i de la què els Icart van renunciar a cobrar danys i perjucidis a canvi d'una rectificació pública.
Fins i tot varen arribar al Síndic de Greuges. No s'estan de res.
Després, en arribar els Guixà hi varen trobar la veta ideal per fer més mal, doncs es juntaven una llicència concedida per l'Alcalde Icart, de dubtosa legalitat, amb la propietat del local en part dels mateixos. Varen guanyar de xampa i així aprofitar per posar l'Alcade Icart contra les cordes.
Van utilitzar, amb els seus acòlits i d'altra gent enganyada, la Comissió d'Urbanisme del Consell de Poble, amb el mateix objectiu, i no aconseguint-lo en la primera, van repetir en la segona, amb més protagonisme però idèntics pobres resultats.
Mentrestant aconseguien tancar definitivament la zona esportiva de Can Derrocada, perjudicant els gruix del seus propis veïns, als que no representen. No és que siguin més llestos, però saben fer de les escletxes un passadís.
Progresivament enfonsats en el descrèdit, aquesta mena de tal.libans han estat fora de joc durant molt de temps, temps que han utilitzat per renovar la seva legitimitat davant els 8 socis que representen i rearmar-se, amagats, per al combat final.
I troben en la fàbrica de pinsos un nou argument a tocar de la mà per prosseguir amb el seu empeny de perjudicar la família que la regenta. Primer presentant unes al.legacions fora de termini contra el Conveni Picart, en nom dels seu vuit associats.
S'acosten després als moviments reivindicatius d'altra gent, d'altres associacions, sense aconseguir que els facin la feina bruta.
I ara, contractant advocats per tal d'utilitzar, com sempre, la porta de servei, per a un propòsit que no és altre que tancar -en nom de la legalitat de la què tant s'omplen la boca- la fàbrica de pinsos. La fàbrica ni els va ni els ve, però tot s'hi val. I si l'Alcalde Llesuy ha de caure pel camí, doncs matem dos ocells d'un tret.
A fe que ho intentaran, doncs no es fiquen en baralles judicials de les que no tinguin res a guanyar i ja se sap, l'oci crea el vici. Però ara tothom sap de quin peu calcen. I ho han de saber també els treballadors de Pinsos Picart.
Que no us enganyin (als que encara ho estigueu) són llops amb pell de xai, només es representen, i s'enganyen, a ells mateixos.
