Posant les coses al seu lloc

El Consell de Poble de Sant Pere de Vilamajor, màxima figura de participació ciutadana del nostre municipi, va reunir-se el passat 23 de març per conèixer l'Informe de la Comissió de Treball d'Urbanisme, en referència al POUM.

Un dels temes més controvertits, feia referència a Can Derrocada, i era la proposta de declaració de la part central del veïnat com Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica (ZEPQUA) que és la figura de major protecció sonora prevista per la Llei reguladora, reservada a àmbits naturals d'especial interès. Aquesta qualificació havia estat inclosa a l'Informe a instànces de la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny, quins tres components formaven part de la dita Comissió, amb el propòsit d'impedir l'activitat socio-esportiva a la Zona Esportiva de Can Derrocada, en resultar aquesta incompatible amb tant extraordinària qualificació acústica, equivalent al nivell de soroll tolerable a la Torre de Guaita de Sant Elies.

En la presentació, però, la Comissió de Treball no hi va fer cap menció, com tampoc va dir-ne res el representant de la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny, present a la reunió, que no va intervenir en cap moment.

En canvi van ser destacables les intervencions del representant de l'Associació de Veïns de Can Derrocada, membre igualment del Consell de Poble, qui va adreçar tot un seguit de preguntes tant als redactors del planejament com als membres de la Comissió de Treball.
Els primers van contestar les preguntes formulades pel representat de l'AVVCD (en especial les que feien referència a la protecció del paisatge i les construccions i murs en pendents elevats, així com en relació amb el Parc de Llevant), però la Comissió de Treball va dessistir de contestar, en especial la justificació de la inclusió de la ZEPQUA per a Can Derrocada, quina incoherència ja havia estat posada de manifest pel ponent de l'Associació de Veïns.

En aquest sentit, abans de finalitzar la reunió, i quan els membres de la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny ja havien abandonat la reunió, l'AVVCD va demanar formalment a la Comissió la retirada de la menció a la ZEPQUA de Can Derrocada de l'Informe, tot sol.licitant al Sr. Secretari del Consell de Poble que ho fes constar expressament en Acta.

Ús i abús de la bona voluntat

Com no podia ser d'altra manera, donada la intencionalitat de la presència d'algunes persones en la Comissió d'Urbanisme, l'Informe emès per aquesta Comissió, que en línies generals és un document ben elaborat, doncs segueix fidelment l'índex del de l'anterior Comissió, inclou algunes subtils "consideracions d'autor" introduïdes per algunes mans interessades, be sia en perjudicar l'equip de govern o algunes de les seves persones, en afavorir postulats de l'oposició, o simplement defensar les seves terres. (Si rebeu el document en format digital, cliqueu en "propietats" i trobareu alguna resposta).

Ja tindrem ocasió de comentar el contingut del document, encomiant el treball fet per la Comissió com a tal malgrat no hi estigui d'acord en algunes de les seves conclusions, doncs ara vull referir-me únicament a una "troballa" en el mateix.

En efecte, s'inclou una àmplia menció a un "estudi" de mapa acústic de Can Derrocada, amb el què, com qui no vol la cosa, es plasmen els resultats obtinguts per a una zona de Can Derrocada que ha interessat. tot demanant que es faci constar en el document del propi POUM. A més, es deixa constància de què el document s'ha inclòs com bibliografia de referència de l'Informe de la Comissió, i, especialment, constància de què va estar oficialment lliurat a l'Ajuntament en format digital i paper en data 28 de març de 2008. És la tercera instància en què s'intenta que quedi recollit, i pel vist, ara ha trobat el forat per fer-ho.

D'aquesta manera, tant sibilina, l'esmentat estudi passa a tenir rang de "document oficial" dins l'Informe de la Comissió.

En essència, "l'estudi" encarregat a una empresa externa, conclou amb la necessitat de "blindar" Can Derrocada, en especial determinades zones que han interessat als què ho han proposat al desenvolupament de cap activitat que no sigui estar-se a casa.

Aquest "estudi" va ser finançat per l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny, quina última assemblea ordinària es va convocar al 2007, impedint així el cessament de la seva junta en ple, quins tres components, com no podia ser d'altre manera, figuren com membres de la Comissió d'Urbanisme.

Val a dir que aquests estudis, en forma de "mapes acústics" són una competència municipal, a fi i efecte de regular les condicions de cadascuna de les zones del municipi atenent a les respectives peculiaritats de les mateixes (prop de carrers de trànsit, en zones comercials, en zones d'oci nocturn, prop d'una estació de tren, un aeroport o una via ràpida, en una zona industrial, una zona residencial, etc., etc.). Així, un cop elaborat el mapa i fixats els dintells sonors assolibles per a cada zona, la funció del consistori és preservar que no es superin aquests límits, fent posar en marxa les mesures correctores més adequades.

Bé doncs, el mapa encarregat per la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny conclou -i en ésser així per això es fa públic- que la part central de Can Derrocada es declari com Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica (ZEPQUA).

Aquestes zones representen el nivell màxim de protecció sonora que es pot qualificar per a un espai, i queda reservada per la Llei reguladora a:

• Àmbits singulars d’espais d’interès natural,
• Àmbits singulars d’espais de protecció especial de la natura, i
• Àmbits singulars d’espais urbans que gaudeixin d’una molt alta qualitat acústica.

Per a què ens fem una idea, els nivells immissió sonora d'aquesta qualificació són equivalents al soroll que es produeix a l'interior d'una oficina.

Aquesta exageració intencionada, apart de marcar diferències amb altres veïnats, només tenia -i pel que es veu, encara té- el propòsit de tancar a tota activitat, inclosa l'activitat socio-esportiva de l'equipament, la Zona Esportiva de Can Derrocada, que és precisament a tocar de les cases de dos dels membres de la junta de l'Associació de Propietaris. És únicament amb aquest motiu que es van gastar els diners dels veïns.

Entrem però en "l'estudi".

Com es fan aquests estudis? Segueixen una normativa tècnica, que com Enginyer m'ha tocat conèixer prou bé, que consisteix en prendre mostres de soroll ambiental que permetin deduir el nivell de soroll existent en una zona, i en base a l'anàlisi dels resultats i de les condicions de la mateixa zona, determinar uns dintells d'immissió sonora (soroll percebut, dit en paraules planeres) assolibles o recomanables per a l'àrea d'estudi. Per això, per exemple, el mateix estudi posa de manifest uns dintells més elevats a la zona propera a la BP-5109, on, per passar òbviament la carretera el nivell sonor és normalment més alt.

Si la zona té diferents ritmes d'activitat, la mostra s'ha de prendre al llarg d'uns dies i en un major interval d'hores.

Sent així, per arribar a l'extraordinària conclusió de que la major part de Can Derrocada havia de ser Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica, es van prendre 12 mesures de soroll ambiental entre els dies 5 i 7 de febrer de 2008 (un dimarts i un dijous), en horaris compresos entre les 10 i les 13 hores. No calia fer més mesures, doncs el dia a dia és ben igual a Can Derrocada.

Posem-nos en situació: entre les 10 del matí i la 1 del migdia d'un mes de febrer, les 60 famílies que viuen en les 30 hectàrees de Can Derrocada estan treballant o a l'Escola, llevat d'algun avi que hi viu i d'alguna mestressa de casa (també hi ha que no treballen).

Que es podia sentir? Doncs el silenci, l'inestimable silenci dels talibans que només espatllava el cant dels ocellets i dels pardalets.

Ah! I per la nit per fer l'estudi es van prendre 2 lectures més entre les 22 i les 23 hores del dia 5 de febrer de 2008 (dimarts).

Posem-nos en situació: a dos quarts d'onze de la nit d'un dimarts de febrer, amb la "rasca" que fa no hi havia d'haver gaire gent voltant per Can Derrocada ni a la terrassa d'estiu, i les finestres ben tancades, que no permetien ni escoltar Ventdelplà de la casa veïna. Quin soroll varen detectar els sofisticats aparells de mesura? Potser alguna òliba o el cant d'algun gall d'indi de la finca del costat?

De fet, "l'estudi" només recull la realitat d'un veïnat de 30 hectàrees on hi ha 60 cases habitades. D'un veïnat on al llarg del dia només fa soroll la circulació dels 100 cotxes que hi ha a les hores d'anar a treballar o a l'Escola al matí, potser tornant al migdia alguns, i retornant a dormir al vespre. Tot plegat no arriba a 400 viatges en cotxe en tot un dia. Només el cap de setmana, les segadores de gespa o les serres mecàniques que mes rera mes es carreguen els darrers pins, "espatllen" aquest lloc de somnis. Us imagineu viure en aquest paradís de tranquil.litat?

Per a què us feu una idea, els resultats de les lectures fetes per l'empresa a Can Derrocada van ser equivalents a les que resultarien sota la Torre de Guaita de Sant Elies.

Com es pot plantejar convertir Can Derrocada en Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica, impossible d'assolir quan s'acabin de construir les 302 cases que hi caben en veïnat, i visquin prop d'un miler de persones? És a dir, quan Can Derrocada sigui un barri "normal" com els altres del municipi? Un impossible metafísic que mai tindrà possibilitats de convertir-se en norma, doncs la norma ja preveu el soroll normal en una zona residencial, que no és precisament la qualificació prevista per a les ZEPQUA.

No hi veig cap diferència en el tractament que es vol fer colar per a Can Derrocada amb el que correspondria a la resta d'urbanitzacions, i per tant, els mateixos que ho han proposat per a "casa seva", i la Comissió d'Urbanisme en coherència, haurien de fer aplicar el mateix per al 85% de la població actual del municipi. D'aquesta manera tot el municipi seria autènticament sostenible, doncs no es podria agafar el cotxe (que supera en un 60% els valors d'alta qualitat acústica) i haurem d'anar en bicicleta. Que idil.lic! Tornarem a segar la gespa amb màquines manuals, deixar el "Black&Decker" i agafar el tirabuixó. I els gossos amb morrió (doncs si borden passen de duplicar els límits de l'alta qualitat acústica).

No entenc com havent gent tant ferma a la Comissió, han estat tant ingenus ... O potser ha estat un intercanvi de cromos? Si em deixes posar aixó jo et deixo posar allò. Doncs si s'ha consentit una bestiesa tant descomunal, quantes d'altres no s'hauran consentit dins del document?

És així doncs que el propòsit, consentit per la Comissió d'Urbanisme, investit amb el rigor que dóna la tècnica i el prestigi de l'empresa que ha cobrat els diners dels veïns pagats per fer l'estudi, no és altre, i així s'ha anat esgrimint a totes les instàncies des de llavors, que evitar que es desenvolupi cap tipus d'activitat socio-esportiva a la Zona Esportiva de Can Derrocada, doncs el soroll dels nens jugant a futbol o a tennis, el soroll de la pilota rebotant contra el frontó, o l'escridassada de 150 persones a la piscina, superarien en molt els nivells tolerables per a una Zona d'Especial Protecció Acústica, si aquests quedessin fixats com normativa (!). En definitiva, molestarien el paradís de la terrassa d'estiu.

Cal recordar que els mateixos que van encarregar l'estudi van queixar-se formalment a l'Ajuntament del soroll dels altaveus de l'Escola Torre Roja quan criden els alumnes a les activitats.

Heilàs, però, interessant és assenyalar que l'estudi reconeix que quan es van fer les lectures de soroll, no hi havia cap tipus d'activitat a la Zona Esportiva de Can Derrocada, situada justament al centre de la Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica que planteja, i què de desenvolupar-se la normal activitat de l'equipament, caldria revisar les dades i per tant la normal qualificació de la zona.

El que no varen aconseguir dels associats, el que no varen aconseguir dels propietaris de l'immoble (tot i perdent un judici contra l'honor de les persones), el que no varen aconseguir de l'Ajuntament, ho intenten ara aconseguir ficant dins de l'Informe de la Comissió d'Urbanisme un exemplar d'aquest "estudi".

Quin engany, quina nova fal.làcia, quina pèrdua de temps. Que ningú s'equivoqui, alló que quedaria justificat com una mostra en el marc d'un treball tècnic com és l'Informe de la Comissió, el que té per objectiu és incloure l'estudi com un document "oficial" de la Comissió d'Urbanisme. Així, constant en un document emès ni més ni menys que per un òrgan del Consell de Poble, s'intenta legitimar, i poder esgrimir en el seu moment com argument que no es pugui desenvolupar a la zona esportiva l'activitat per a la què sempre ha estat concebuda.

En paraules planeres "es creu ficar un gol" a l'Ajuntament, que ja disposa del seu propi mapa acústic de tot el municipi, on òbviament, no s'inclou com Zona d'Especial Protecció Acústica, la zona central de Can Derrocada. Ajuntament, qui per cert a hores d'ara ja deu tenir arxivat aquell estudi que de ben res serveix.

Amb aquesta i no pas altre finalitat han estat tots i cadascun dels membres de la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny formant part de la Comissió, i repartint-se els papers, adjudicat-se fins i tot el secretariat de la mateixa.

Així, ves per on, la Comissió (en un punt que no és l'únic), ha estat utilitzada per a interessos merament particulars, donant legitimitat a un document del qual no tenia cap necessitat en el context de l'Informe, màxim atenent a què l'Ajuntament ja té el perceptiu mapa acústic de Sant Pere de Vilamajor, al qual, en sentit comú hagués d'haver estat feta la referència (tot i què encara no ha estat fet públic, doncs s'han d'acabar alguns tràmits).

I qui no es cregui que la inclusió del "mapa acústic de Can Derrocada" que han "colat" les persones de la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny, sense el consentiment de la pròpia Associació, no serà utilitzada en el futur en creuades personals, que esperi a veure quan l'Ajuntament publiqui el Mapa Acústic del Municipi, que esperi a veure quan la propietat de la Zona Esportiva de Can Derrocada continuï negociant amb l'Ajuntament els usos a desenvolupar en l'immoble. No en và, ara fa justament un any publicava un article en referència al mateix tema.

En fi, un altre caramel enverinat, un llop amb pell de xai, un altre engany, que en aquest cas desmereix, i traïeix, el treball fet amb bona voluntat per la majoria de les persones que han treballat en aquesta Comissió.

Encara recordo, perquè va ser un dels motius d'abandonar com membre de la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny, el projecte estrella que les mateixes persones que ara s'han destacat en la comissió d'urbanisme, varen presentar per al POUM-2005, doncs també hi van ser tots tres en aquella comissió.

Sabeu que era? Doncs ni més ni menys que un túnel (si, un túnel) que anés del camí de Vallserena fins la BP-5109 passant per sota del camp de futbol de l'Escola. Sabeu perquè? doncs només per evitar que la gent de Can Vila i Vallserena passessin pel costat de casa seva en portar els seus fills a l'Escola. Perduda aquesta batalla, com no podia ser d'altra manera donat el disbarat, a l'apartat de "sostenibilitat ambiental" de l'Informe de la Comissió han aconseguit finalment que es posi que els voltants de casa seva siguin declarats Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica.

I per als què pogueu arribar a creure-vos que aquesta Associació pot estar en contra d'un ús social i esportiu per a la Zona Esportiva, cal desmentir-ho rotundament, doncs l'Associació de Propietaris de Can Derrocada des de sempre ha estat lluitant precisament per a la recuperació d'aquest ús, sent ara utilitzada per a propòsits totalment diferents al sentir del veïnat.

(Per cert, ja que els de la junta tenen tant temps lliure, potser seria interessant que busquessin un domicili per a l'Associació, doncs el que actualment consta és un domicili inexistent. I de pas inscriure l'entitat, que no en té cap culpa, en el Registre d'Entitats de l'Ajuntament, requisit indispensable per formar part del Consell de Poble. I de pas també, convocar de forma regular l'assemblea que encara no s'ha fet, després de la qual, ben segur ja no tindran més feina).

Evolució de la població de Can Derrocada

El padró a 1-1-2008 reflecteix un important creixement de la població empadronada a Can Derrocada, que arriba ja a les 186 persones. De fet en el 2007, 1 de cada 6 persones en què ha incrementat la població de Sant Pere de Vilamajor, ho ha fet fixant la residència a Can Derrocada.

Evolució de la població empadronada a Can Derrocada

Nota: la població es refereix a 1 de gener de cada any

Tanmateix, en els darrers 5 anys, la població del nostre veïnat és la que ha experimentat un major creixement relatiu, d'un 74%, mentre el conjunt de la població del municipi creixia un 19%.

No obstant aixó, la població empadronda al nostre veïnat representa tan sols un 5% del total dels residents a Sant Pere.

Val afegir que Can Derrocada té una ocupació potencial màxima de 302 habitatges, dels quals estan actualment construïts 99. És Can Derrocada l'àrea amb més potencial de creixement residual en nombre d'habitatges de tot el municipi, doncs encara s'hi poden construir el triple dels habitatges existetns actualment acabats.

Cal esperar que tot aquest creixement no malmeti encara més el nostre veïnat.

La Zona Esportiva, moneda de canvi

Arran de l'estira i arronça sobre la deslocalització de la fàbrica de pinsos, finalment, els titulars de Pinsos Picart han presentat un Recurs Contenciós-Administratiu contra l'expedient de caducitat d'adequació de la planta a la legislació ambiental. (Ara per ara, la fàbrica no està legalitzada d'acord amb la "nova" Llei del 1998).

D'aquest tema ja ens hem ocupat en diverses ocasions, i en especial en la darrera, i no soprén que el tema acabi en els tribunals, ni que sigui per guanyar temps. Veurem.

El que ara em preocupa és que en comptes d'escacs, el tema s'estigui convertint en Monopoly , joc, sigui dit de pas, que, a dues bandes, només deixa escletxes per als rumors, alguns força inquietants.

Em preocupa concretament que en aquest Monopoly s'inclogui, apart d'altres parcel.les i terrenyets, masia de Can Derrocada inclosa, la Zona Esportiva de Can Derrocada.

Al llarg currículum de despropòsits en relació amb aquest equipament, que inclou la seva misteriosa desparició del conveni de traspàs de la urbanització al municipi i la rescissió unilateral dels drets d'ús adquirits (adquirits, sí) pels propietaris de parcel.les de la urbanització, s'inclou ara el seu paper protagonista com moneda de canvi. No em preocuparia més si no fos perquè aquest magnífic equipament és objecte d'especial sensibilitat per part meva, com per part de tots els veïns de Can Derrocada.

Qualsevol decisió que es prengui, qualsevol negociació que s'emprengui, per part de l'Ajuntament en relació amb la Zona Esportiva (privada) de Can Derrocada, hauria de tenir com interlocutor actiu als veïns de Can Derrocada.
I no em refereixo a l'Associació de Propietaris, que ja ha decidit explícitament no intervenir-hi i fer tancar l'establiment, amb diverses instàncies entrades a l'Ajuntament i l'espasa en alt d'un Contenciós, doncs els molesta que hi hagi gent voltant prop de les seves terrasses d'estiu.

L'actual Alcalde, com els anteriors, saben de l'especial intensitat amb què sempre m'he destacat en defensa, per a ús del veïnat -dins de la condició legal de privada que té- de la Zona Esportiva de Can Derrocada. I amb aquesta convicció, no rebutjo que l'equipament sigui utilitzat en el canvi de cromos si d'aquesta manera ha de servir per als interessos generals del municipi. Ara bé, la mateixa convicció em porta a declarar que, sent aquesta la penúltima possibilitat, no acceptaré que el joc es jugui a esquenes dels veïns que volen poder disposar, com totes i cadascuna de les altres urbanitzacions, d'un equipament social en el seu veïnat.

Voltes dóna la vida, ara resulta que els tal.libans han fet la feina a Bush. (Feina bruta, que és la que saben fer).

Recordaré, i ho faré recordar, les paraules públiques del nostre Alcalde Llesuy; "La Zona Esportiva de Can Derrocada, o serà zona esportiva o no será".

I també, perquè hi crec, continuaré a l'hora sense renunciar-hi, demanant el "Parc de Llevant", que fa ja tres anys que, després d'inventar-me'l, porto defensant.

Els inicis

L'accés a l'hemeroteca de La Vanguardia, ens permet recordar:

Juny de 1965


Agost 1967. Observeu el penúltim paràgraf de la notícia.

El Parc Urbà de Llevant: un projecte motor per al municipi

Aviat farà dos anys, al novembre de 2005, en coincidir amb el final de la primera fase de participació ciutadana del POUM-2005, que vaig presentar, mitjançant instància formal a l’Ajuntament, un document de 55 pàgines amb tot un seguit de propostes, modificacions i comentaris a l’Avantplà que s’havia presentat a opinió pública.

Les 14 propostes estaven ordenades en 11 objectius que es centraven en els equipaments, la reforma del nucli principal i en el sistema de comunicacions i vialitat entre veïnats.

Un dels projectes, considerat per a mi com fonamental, es refereix al Parc Urbà del nucli principal, situat al veïnat de Can Derrocada.

Com és sabut, doncs s’ha tractat profusament en aquest blog, (El penúltim equipament per a Sant Pere, Crònica de la zona esportiva de Can Derrocada), a Can Derrocada existeix un magnífic equipament, la Zona Esportiva –privada-. En sí mateix és una peça clau per a la planificació del municipi, però a més, l’equipament constitueix el nucli central d’un important projecte de recuperació d’un àrea verda d’inestimable valor, centrada a Can Derrocada però més a prop dels veïnats de Llevant i del centre de la vil·la.

Gràfic del projecte original. Novembre 2005

El projecte, presentat al novembre de 2005, es resum en el següent contingut: es tractaria d’aprofitar la peça de la Zona Esportiva de Can Derrocada, reconstituint-la com el centre d’una important àrea d’aprofitament social, creant una nova centralitat a partir dels següents elements:

1) La creació, a l’esplanada adjacent de la Zona Esportiva, un espai d'aproximadament 1 Ha de superfície, del Parc Urbà de Llevant (la denominació consta, per primera vegada en l'informe adreçat a l'Ajuntament. La darrera versió del POUM, es confon i el recull com el Parc dels Tres Torrents). La concepció d’aquest Parc és fonamentalment d’esbarjo familiar, emplaçant-hi per exemple un àrea de jocs infantils i elements adreçats al públic juvenil com ara una pista de skate-board, i una altre de trial-sin, aquesta a la vorera de la riera. Tanmateix unes taules de pic-nic, un pipi-can o en el futur, un quiosc de refrigeris, serien peces apropiades per a l’indret.

2) La connexió del Parc de Llevant amb els veïnats de Llevant (Can Vila, Can Ram i Vallserena) seria extraordinàriament ràpida a través d’un nou vial des de la carretera de Vallserena, passant per Can Tona, fins enllaçar amb el carrer del mateix nom -Llevant- de Can Derrocada, permetent una confortable utilització de la zona, creant un important eix de comunicació entre aquests importants veïnats, i, a més, permetent un enllaç amb l’Escola Torre-Roja, directe, sense passar per l’interior de Sant Antoni de Vilamajor, i a l’ensems, arribar fins el nucli principal del municipi.

El Parc de Llevant, al costat de la Zona Esportiva. Observi's l'enllaç amb el camí de Can Tona

3) A partir del Parc de Llevant i vorejant la zona esportiva, es crearia un camí verd a la llera del Torrent de l’Arnau, enfilant-se cap el nord-oest. A la intersecció amb el carrer de Sant Bernat, el torrent de l’Arnau es troba amb el torrent de Can Vidal, que ve de l'oest, i amb el torrent de l’Abellar, que baixa del nord.
En aquest punt, entrant en una vaguada, es troba la única àrea verda de les 35 Ha del veïnat de Can Derrocada que la cessió al municipi va convenir. Es tracta d’un àrea poligonal d’uns 4.000 metres quadrats útils, batejada com el Camp dels Tres Torrents (l'autoria correspon a l'Higini Herrero, en el sí de la Comissió de Treball per a l'Estudi del POUM). Aquest àrea, boscosa, es podria reconstituir com una zona d’esbarjo apropiada per a l'activitat física i el descans que podria proveir-se d’elements com ara tirolines, pista americana, circuits d’equilibri, piràmide de cordes, etc.

El Camp dels Tres Torrents. Al sud, el Parc de Llevant connectat pel camí verd del Torrent de l'Arnau

4) En el Camp dels Tres Torrents, el camí verd que s'inicia en el Parc de Llevant es desdobla en dos ramals. Cap al nord, seguint el torrent de l’Abellar es defineix un recorregut de circumval·lació d’uns 1.500 metres pel voral de la riera. La llera és molt àmplia i permetria la creació d’un circuit pedestre per activitats d'exercici físic, footing, amb estacions per a activitats d’estiraments o similars. L'anomenarem Circuit Pedestre del Torrent de l'Abellar.

El Circuit Pedestre del Torrent de l'Abellar, iniciant-se sobre el Camp dels Tres Torrents. Vers l'oest continúa el camí verd pel ramal del Torrent de Can Vidal

5) L'altre ramal a partir del Camp dels Tres Torrents, vers l'oest, cap la Serra -i el sot- dels Erms, és pròpiament la continuació del camí verd inicial al Parc de Llevant, seguint ara el torrent de Can Vidal (o de Can Llobera), recorrent un àrea que ja és actualment zona verda. El camí existent discorre en un paratge frondós d’especial interès paisatgístic, fins als límits de Can Derrocada. Només caldria rehabilitar-lo, fent-lo confortable per al recorregut de vianants i bicicletes

6) A partir dels límits de Can Derrocada, sota la finca Masgoret, la vaguada s'obre i el recorregut discorre pel camí existent que segueix el torrent de Can vidal, que s’enfila fins Can Llobera, separat pel torrent dels camps de conreu.

7) Arribant a l’alçada de Can Llobera, ens trobem amb el singular paratge de la font de Can Llobera (o font verda), actualment molt deteriorada, però què, convenientment rehabilitada, constituiria un punt de descans. (Els mapes de l'Editorial Alpina la marquen com la única font del nucli central del municipi, juntament amb la existent als pous al costat de la zona esportiva de Can Derrocada).

El ramal del camí verd al seu pas pel Torrent de Can Vidal, fins la font i el carrer de Can Llobera

8) Finalment, seguint cap amunt, per Can Llobera i el camí existent a l’alçada del dipòsit municipal, s’arribaria al nou centre de la vil·la, amb el carrer tanmateix anomenat de Can Llobera, que connecta amb l’Escola de Can Fou.

9) Des del nucli principal, a més, a l’alçada de la Masia de Can Derrocada i seguint pel carrer de El Sui, s’arriba a les 108 escales (camí públic) que travessen fins el torrent de Can Vidal, donant una altre connexió de vianants per a la zona.

El pas públic d'escales en el trencall del carrer de El Sui, connectant amb el camí verd del Torrent de Can Vidal

Les distàncies aproximades del recorregut són les següents:

- Des de l'extrem del Parc de Llevant que connecta amb el camí de Can Tona, fins el Camp dels Tres Torrents: 325 metres.
- Des del Camp dels Tres Torrents fins al límit del Circuit Pedestre del Torrent de l'Abellar: 750 metres.
- Des del Camp dels Tres Torrents vers Can llobera, fins el límit de Can Derrocada: 275 metres, i des del límit de Can Derrocada fins el carrer de Can Llobera, pel torrent de Can Vidal i la font de Can Llobera: 500 metres.

El recorregut total del camí verd (sense el ramal del torrent de l'Abellar) és doncs d'uns 1.100 metres. De la seva banda des del carrer del Sui, hi ha uns 95 metres fins enllaçar amb el camí verd del torrent de Can Vidal.

Des del centre de la vil.la (Avgda. Sant Elies-Carrer de Can Llobera) fins el límit del Parc de Llevant amb el camí de Can Tona, resulta una distància de menys de 1,5 km de passeig verd per a vianants i bicicletes.

És de fer notar que tot el recorregut per les lleres dels torrents ja és zona verda o camins de domini públic, a l’igual que la zona del Camp dels Tres Torrents (amb les reserves pròpies de la Llei d’Aigües, gestionades per l’Agència Catalana de l’Aigua). Tanmateix, el camí de Can Tona ja és una realitat possible gràcies al conveni signat entre els propietaris dels terrenys i l'Ajuntament (veure acord, punt 9).

Pel que fa a la Font de Can Llobera, que seria zona de pas, acords amb la propietat permetrien la recuperació del paratge sense malmetre la finca.

La part més important, l’esplanada del Parc de Llevant, fins la cessió a l’Ajuntament de la urbanització de Can Derrocada estava constituïda en zona verda, d’uns 10.000 metres quadrats. La recuperació com espai verd d’ús públic significaria compensar la propietat, sent factible per exemple la ubicació de cases aparellades al costat sud del ramal que uneix el camí de Can Tona amb el carrer de Llevant (millor que seguint el carrer Xaloc), habitatges que adquiririen un extraordinari valor en sí mateixos -no per mor de l'especulació-, en disposar-se a tocar del Parc de Llevant i de la zona esportiva, i a un pas de Sant Antoni de Vilamajor. Tanmateix, es podria utilitzar com d'intercanvi amb la inútil zona d'equipaments situada al costat del torrent de Can Vidal, d'ubicació i orografia inadequades per a una utilització racional. (Es tracta d'un espai d'uns 7.000 m2 i 150 m de llarg i uns 45 d'amplada promig, amb un pendent entre el 20% i el 40% respecte als vials que l'emmarquen).

El projecte complert del Parc dels Torrents sobre el plànol municipal

Val a dir que des de la carretera de Vallserena fins la font de Can Llobera, el camí circula a peu pla, en seguir els torrents de l'Arnau i Can Vidal. Això el fa especialment idoni per al passeig de vianants i la circulació de bicicletes.
Si s'observa amb deteniment, el projecte es situa a mitja alçada del centre de la nova vil.la de Sant Pere de Vilamajor, i permet unir, amb bicicleta (o a peu), les dues Escoles del municipi. A més crea un ramal verd que, juntament amb la Riera de Vilamajor en el futur convertida també en un passeig per a vianants, enmarquen de manera molt apropiada el nucli central del municipi.

Vista aèria del Camí dels Torrents complert i del Circuit Pedestre del Torrent de l'Abellar

De fet, no hi ha en cap versió del POUM cap projecte similar que revaloritzi un àrea per a l’ús comunitari, ni que serveixi per vertebrar i unir cinc veïnats com ara el nucli principal, Can Derrocada i els veïnats de Llevant (Vallserena, Can Vila i Can Ram), on residirà a mig termini el 70% de la població del municipi (actualment aquests veïnats signifiquen el 64% dels habitatges construïts de Sant Pere de Vilamajor), creant un àrea de nova centralitat que redueix l'endèmica dispersió dels nuclis residencials. A més, recupera sosteniblement i reconcilia el nucli principal amb l’entorn natural, no ja com a reserva patrimonial o paisagística, sinò per a la seva utilització racional per als residents urbans que es consoliden en le municipi: de fet, el Parc dels Torrents es constitueix en definitiva com el parc natural urbà del centre. És per tant un projecte que cal considerar com projecte motor del POUM. I en realitat no és gaire complicat ni costós de dur a terme.

Esquema general de situació i eixos bàsics

Malgrat la meva convicció personal -com autor del projecte- i les nombroses adhesions que ha anat tenint, val a dir que la Comissió de Treball del Consell de Poble per a l'Estudi del POUM, no sense llargs debats sobre la conviniència de substituïr-lo deixant el vial propossat per l'Avantplà del POUM, va atendre el projecte, i finalment va decidir recolzar-lo parcialment (no amb unànim convicció, certament). En el seu Informe defensa la preservació de la zona verda de Can Derrocada, amenaçada a l'Avantplà del POUM, però sense inclinar-se per assumir el projecte complert de l'espai, sinó tant sols de tenir-lo en compte com una alternativa més (!).
Finalment, el projecte, pel que fa al parc dels Torrents i al camí de Can Tona, va tenir un reflex preliminar a la darrera versió del POUM.

Ortofoto de conjunt on es visualitzen les vies de connexió. Permet observar les dimensions reals del projecte. És de notar la proximitat i fàcil connexió del parc de Llevant respecte les entrades als veïnats de Vallserena i Can Vila

Caldrà esperar veure com avançaran els treballs per a l'aprovació inicial del POUM, de manera que el projecte, en el seu conjunt i amb tota la dimensió projectada, pugui, finalment, ser una realitat en benefici de tots els ciutadans de Sant Pere de Vilamajor.

Des de totes les instàncies, de la meva part, el continuaré defensant de forma entusiasta, vehement i convençuda.

Arxiu fotogràfic de Can Derrocada

Diuen les Normes Urbanístiques de Sant Pere de Vilamajor:

• L’ocupació permesa es reduirà en un terç a les parcel·les de més d’un 30% de pendent, i en una meitat a les parcel·les de més de 50%. Les parcel·les amb pendent superior al 100% es consideraran inedificables. (Article 84.2.b.a). L'ocupació es mesura per la projecció horitzontal de tot el volum de l'edificació.
• A les parcel·les amb pendent en les quals sigui necessari modificar el nivell natural del terreny, només es podran crear plataformes d’anivellació que no sobrepassin 1,5 metres per sobre o 2,2 metres per sota del nivell natural del llindar. (Article 84.2.b.c).
• Les plataformes d’anivellació a l’interior de les parcel·les (a excepció dels soterranis), s’hauran de disposar de manera que no sobrepassin els talussos ideals de pendent 1:3 (altura:base) traçats des de les cotes, per sobre o per sota, possibles als llindars. Els murs que sorgeixin de l’anivellació del terreny no podran assolir, en cap punt, una alçada superior a 1,5 metres per sobre de la cota natural del llindar, ni una alçada superior a 2,2 metres per sota de la cota natural del llindar. (Article 69.bis).
  

On és la parcel.la? (*)
(*) El pendent mínim és del 43,3%, el pendent màxim del 60,6% i el pendent al mig del 60%

El pendent del terreny és -era- aproximadament del 45%

Quantes plantes tenen els següents edificis?

(Encara hi ha una altra planta, tapada per l'alzina surera)

Diuen les Normes Urbanístiques de Sant Pere de Vilamajor:

Art. 84.2.a)- Alçada reguladora: Planta baixa + 2 pis = 9,15 metres.
Art.135.12-A les edificacions aïllades l'alçada reguladora es mesurarà des de la cota del paviment de la planta baixa.
Art. 133.5- Serà planta soterrani tota aquella que no sobresurti més d'un metre per sobre del nivell de terres definitiu.
La part o parts de la planta soterrani que sobrepassi aquesta alçada d'un metre seran considerades a tots els efectes com planta baixa.

Pròximament... noves postals de Can Derrocada