dilluns, 30 d’agost de 2010

Una succesió de despropòsits impedeix que Can Derrocada torni a tenir mai local social


Dir mai potser és una exageració, però com menys la nostra generació no ho veurà.

M'explico:

El mercadeig amb PICART ha acabat finalment amb utilitzar la Zona Esportiva de Can Derrocada en moneda de canvi:

- L'edifici principal requalificat en 5 apartaments de luxe.
- Les pistes de tennis en solars edificables per a 6 cases parellades.
- El solar on hi hagué pogut anar el Parc de Llevant, 32 cases parellades.

Un regalet a canvi, per al veïnat de Can Derrocada, del frontó, que ara passarà a ser equipament municipal.

Tot i comptant amb que aquest equipament que ha quedat de l'inoperància municipal, fos un local social per al veïnat, dubto molt que les condicions permetin que la Hisenda Municipal inverteixi res a Can Derrocada per tal de reformar-lo.

I amb el cúmul de despropòsits que s'ha cebat sobre la zona esportiva, potser recordareu que fins fa ben poc, era un local equipat amb lavabos, llum i aire condicionat, provist de sales auxiliars.

Fa ben poc, la intransigència dels tal.libans i la inconsciència dels Guixà, van portar el local, ja construït, al seu enderrocament. Amb la passivitat de tots els veïns, especialment els del nucli principal.

Afortunadament, emb vaig treure de la màniga un projecte, aprovat per l'Ajuntament, per recuperar tota la façana acristallada, que encara avui es conserva com mut testimoni del què havia estat el local.

No discutiré que aquest local va ser declarat il.legal pel Tribunal Contenciós Administratiu, qui en va ordenar l'enderrocament, però per poc, aquest enderrocament s'hagués pogut evitar si la intransigència dels tal.libans i la inconsciència dels Guixà no haguessin arribat a la més llastimosa expressió. Amb la passivitat dels veïns, especialment els del nucli principal.

R.I.P. Zona Esportiva de Can Derrocada.

És doncs ara el moment de publicar unes fotografíes úniques i inèdites: les de l'enderrocament del local que hi havia al frontó.

Les fotografies són justament del dia 30 d'agost de 2007. Són l'enterrament de la darrera posibilitat que ens quedava de tenir quelcom, fotos per a l'àlbum dels tristos records:














Vull agraïr els què m'heu recolzat en la meva lluita per la zona esportiva de Can Derrocada, a fe que m'he esforçat. Esforçat inútilment. Mireu les fotos i entristiu-vos.

A tots els què n'heu estat espectadors indiferents de la meva lluita, dir-lis que no hi ha més tonto que el què no vol entendre. Mireu les fotos i avergonyiu-vos.

I un record especial per als tal.libans, doncs el descrèdit els ha perseguit des de llavors. Mireu les fotos i somrigueu cínicament.

Cap comentari: