diumenge, 6 d’abril del 2008

Malmetent el territori

Les normes urbanístiques assenyalen que en les llicències urbanístiques s'ha d'adjuntar plànols dels moviments de terres en l'interior de les parcel.les, en relació amb l'orografia preexistent segons els plànolss topogràfics oficials. Tanmateix, per fer moviments de terres aïlladament, s'ha d'obtenir el corresponent permís.
L'objecte d'aquests requisits no és altre que comprovar el compliment de les restriccions que existeixen quant a l'alteració de l'orografia natural del terreny degut a les obres de construcció.

A Can Derrocada (desconec el que passa a altres veïnats) no obstant, es continuen "explanant" parcel.les d'elevat pendent, es continuen construint murs de contenció fora de mides quin objecte no és altre que sujjectar terrasses creades artificialment, davant la impassibilitat dels tècnics municipals.
De fet, només es miren les construccions, que compleixin les normatives d'alçades, ocupació del solar, superfície edificada..., i encara. Però ningú revisa la destrossa dels terrenys, o bé aquesta es fa sense control tota vegada certificat el final d'obra.
En resultat, s'està construint (i/o deixant construir) il.legalment.

Defensar el territori és defensar el territori. Protegir el medi ambient és deixar-lo com menys com ens el trobem. La sostenibilitat és evitar la degradació dels recursos naturals davant l'acció humana.

Quan hi ha interessos privats, quan hi ha calés pel mig, a Can Derrocada, tot això són paraules mullades. Qui es compra un barranc hauria de saber que no l'hi cap una piscina o una pista de tennis. Hauria de saber que per un barranc no es pot pagar el mateix que per un terreny pla.
Ens omplim la boca amb la protecció de l'entorn natural de les muntanyes del Montseny mentre malmetem el territori que ocupem.

Apel.lo també als excel.lents professionals de moviments de terres (excavadores) que tenim a Sant Pere perquè no arrasin el terreny sense comprovar els permisos pertinents, igual que fan els constructors. (No sigui que fem realitat la cançó d'en J.M. Serrat "... ja són aqui monstres de carn amb cucs de ferro...")

Notable diferència trobo entre la gestió urbanística en temps d'en Ribalta, l'Icart i en Pujol, a Can Derrocada, impecable, respecte la disbauxa posterior al traspàs a l'Ajuntament. Mireu si no totes les cases fetes abans del 1990, compareu-les amb les fetes posteriorment i notareu la diferència.
I en l'ordre estètic la diferència és abismal. Mireu si no l'aberració de la illa "A" de Can Derrocada: no hagués pogut l'Ajuntament aplicar o imposar unes mínimes normes d'homogenitat estètica que haguessin evitat "el cromo" amb que s'ha convertit auesta porta del nucli principal?. Tothom ho lamenta com si fos del tot culpa dels promotors de les construccions, quan en realitat aquests no han fet més que allò que se'ls ha permés.

Mentrestant, l'Associació Veïnal entretinguda en esclafar burilles que ja no fumegen...

Com sia que les lleis d'urbanisme preveuen que la restauració de la realitat física alterada -tipificada com falta molt greu- no prescriu fins als 6 anys, encara queda temps per tramitar totes i cadascuna de les corresponents denúncies. I qui tingui la cua de palla, s'acabarà encenent. (I si algú pensa que si tant malament està s'ha de denunciar, doncs li diré que en els darrers mesos he entrat dues instàncies en aquest sentit a l'Ajuntament. I encara espero resposta).

Veieu també:
- Cal cumplir -tota- la legalitat urbanística
- Arxiu fotogràfic de Can Derrocada