dilluns, 15 de desembre del 2008

La Zona Esportiva, moneda de canvi

Arran de l'estira i arronça sobre la deslocalització de la fàbrica de pinsos, finalment, els titulars de Pinsos Picart han presentat un Recurs Contenciós-Administratiu contra l'expedient de caducitat d'adequació de la planta a la legislació ambiental. (Ara per ara, la fàbrica no està legalitzada d'acord amb la "nova" Llei del 1998).

D'aquest tema ja ens hem ocupat en diverses ocasions, i en especial en la darrera, i no soprén que el tema acabi en els tribunals, ni que sigui per guanyar temps. Veurem.

El que ara em preocupa és que en comptes d'escacs, el tema s'estigui convertint en Monopoly , joc, sigui dit de pas, que, a dues bandes, només deixa escletxes per als rumors, alguns força inquietants.

Em preocupa concretament que en aquest Monopoly s'inclogui, apart d'altres parcel.les i terrenyets, masia de Can Derrocada inclosa, la Zona Esportiva de Can Derrocada.

Al llarg currículum de despropòsits en relació amb aquest equipament, que inclou la seva misteriosa desparició del conveni de traspàs de la urbanització al municipi i la rescissió unilateral dels drets d'ús adquirits (adquirits, sí) pels propietaris de parcel.les de la urbanització, s'inclou ara el seu paper protagonista com moneda de canvi. No em preocuparia més si no fos perquè aquest magnífic equipament és objecte d'especial sensibilitat per part meva, com per part de tots els veïns de Can Derrocada.

Qualsevol decisió que es prengui, qualsevol negociació que s'emprengui, per part de l'Ajuntament en relació amb la Zona Esportiva (privada) de Can Derrocada, hauria de tenir com interlocutor actiu als veïns de Can Derrocada.
I no em refereixo a
l'Associació de Propietaris, que ja ha decidit explícitament no intervenir-hi i fer tancar l'establiment, amb diverses instàncies entrades a l'Ajuntament i l'espasa en alt d'un Contenciós, doncs els molesta que hi hagi gent voltant prop de les seves terrasses d'estiu.

L'actual Alcalde, com els anteriors, saben de l'especial intensitat amb què sempre m'he destacat en defensa, per a ús del veïnat -dins de la condició legal de privada que té- de la Zona Esportiva de Can Derrocada. I amb aquesta convicció, no rebutjo que l'equipament sigui utilitzat en el canvi de cromos si d'aquesta manera ha de servir per als interessos generals del municipi. Ara bé, la mateixa convicció em porta a declarar que, sent aquesta la penúltima possibilitat, no acceptaré que el joc es jugui a esquenes dels veïns que volen poder disposar, com totes i cadascuna de les altres urbanitzacions, d'un equipament social en el seu veïnat.

Voltes dóna la vida, ara resulta que els tal.libans han fet la feina a Bush. (Feina bruta, que és la que saben fer).

Recordaré, i ho faré recordar, les paraules públiques del nostre Alcalde Llesuy; "La Zona Esportiva de Can Derrocada, o serà zona esportiva o no será".

I també, perquè hi crec, continuaré a l'hora sense renunciar-hi, demanant el "Parc de Llevant", que fa ja tres anys que, després d'inventar-me'l, porto defensant.

divendres, 31 d’octubre del 2008

Els inicis


L'accés a l'hemeroteca de La Vanguardia, ens permet recordar:



Juny de 1965


Agost 1967. Observeu el penúltim paràgraf de la notícia.

dijous, 15 de maig del 2008

El Parc Urbà de Llevant: un projecte motor per al municipi

Aviat farà dos anys, al novembre de 2005, en coincidir amb el final de la primera fase de participació ciutadana del POUM-2005, que vaig presentar, mitjançant instància formal a l’Ajuntament, un document de 55 pàgines amb tot un seguit de propostes, modificacions i comentaris a l’Avantplà que s’havia presentat a opinió pública.

Les 14 propostes estaven ordenades en 11 objectius que es centraven en els equipaments, la reforma del nucli principal i en el sistema de comunicacions i vialitat entre veïnats.

Un dels projectes, considerat per a mi com fonamental, es refereix al Parc Urbà del nucli principal, situat al veïnat de Can Derrocada.

Com és sabut, doncs s’ha tractat profusament en aquest blog, (El penúltim equipament per a Sant Pere, Crònica de la zona esportiva de Can Derrocada), a Can Derrocada existeix un magnífic equipament, la Zona Esportiva –privada-. En sí mateix és una peça clau per a la planificació del municipi, però a més, l’equipament constitueix el nucli central d’un important projecte de recuperació d’un àrea verda d’inestimable valor, centrada a Can Derrocada però més a prop dels veïnats de Llevant i del centre de la vil·la.

Gràfic del projecte original. Novembre 2005

El projecte, presentat al novembre de 2005, es resum en el següent contingut: es tractaria d’aprofitar la peça de la Zona Esportiva de Can Derrocada, reconstituint-la com el centre d’una important àrea d’aprofitament social, creant una nova centralitat a partir dels següents elements:

1) La creació, a l’esplanada adjacent de la Zona Esportiva, un espai d'aproximadament 1 Ha de superfície, del Parc Urbà de Llevant (la denominació consta, per primera vegada en l'informe adreçat a l'Ajuntament. La darrera versió del POUM, es confon i el recull com el Parc dels Tres Torrents). La concepció d’aquest Parc és fonamentalment d’esbarjo familiar, emplaçant-hi per exemple un àrea de jocs infantils i elements adreçats al públic juvenil com ara una pista de skate-board, i una altre de trial-sin, aquesta a la vorera de la riera. Tanmateix unes taules de pic-nic, un pipi-can o en el futur, un quiosc de refrigeris, serien peces apropiades per a l’indret.

2) La connexió del Parc de Llevant amb els veïnats de Llevant (Can Vila, Can Ram i Vallserena) seria extraordinàriament ràpida a través d’un nou vial des de la carretera de Vallserena, passant per Can Tona, fins enllaçar amb el carrer del mateix nom -Llevant- de Can Derrocada, permetent una confortable utilització de la zona, creant un important eix de comunicació entre aquests importants veïnats, i, a més, permetent un enllaç amb l’Escola Torre-Roja, directe, sense passar per l’interior de Sant Antoni de Vilamajor, i a l’ensems, arribar fins el nucli principal del municipi.
El Parc de Llevant, al costat de la Zona Esportiva. Observi's l'enllaç amb el camí de Can Tona

3) A partir del Parc de Llevant i vorejant la zona esportiva, es crearia un camí verd a la llera del Torrent de l’Arnau, enfilant-se cap el nord-oest. A la intersecció amb el carrer de Sant Bernat, el torrent de l’Arnau es troba amb el torrent de Can Vidal, que ve de l'oest, i amb el torrent de l’Abellar, que baixa del nord.
En aquest punt, entrant en una vaguada, es troba la única àrea verda de les 35 Ha del veïnat de Can Derrocada que la cessió al municipi va convenir. Es tracta d’un àrea poligonal d’uns 4.000 metres quadrats útils, batejada com el Camp dels Tres Torrents (l'autoria correspon a l'Higini Herrero, en el sí de la Comissió de Treball per a l'Estudi del POUM). Aquest àrea, boscosa, es podria reconstituir com una zona d’esbarjo apropiada per a l'activitat física i el descans que podria proveir-se d’elements com ara tirolines, pista americana, circuits d’equilibri, piràmide de cordes, etc.
El Camp dels Tres Torrents. Al sud, el Parc de Llevant connectat pel camí verd del Torrent de l'Arnau

4)
En el Camp dels Tres Torrents, el camí verd que s'inicia en el Parc de Llevant es desdobla en dos ramals. Cap al nord, seguint el torrent de l’Abellar es defineix un recorregut de circumval·lació d’uns 1.500 metres pel voral de la riera. La llera és molt àmplia i permetria la creació d’un circuit pedestre per activitats d'exercici físic, footing, amb estacions per a activitats d’estiraments o similars. L'anomenarem Circuit Pedestre del Torrent de l'Abellar.
El Circuit Pedestre del Torrent de l'Abellar, iniciant-se sobre el Camp dels Tres Torrents. Vers l'oest continúa el camí verd pel ramal del Torrent de Can Vidal

5) L'altre ramal a partir del Camp dels Tres Torrents, vers l'oest, cap la Serra -i el sot- dels Erms, és pròpiament la continuació del camí verd inicial al Parc de Llevant, seguint ara el torrent de Can Vidal (o de Can Llobera), recorrent un àrea que ja és actualment zona verda. El camí existent discorre en un paratge frondós d’especial interès paisatgístic, fins als límits de Can Derrocada. Només caldria rehabilitar-lo, fent-lo confortable per al recorregut de vianants i bicicletes

6) A partir dels límits de Can Derrocada, sota la finca Masgoret, la vaguada s'obre i el recorregut discorre pel camí existent que segueix el torrent de Can vidal, que s’enfila fins Can Llobera, separat pel torrent dels camps de conreu.

7) Arribant a l’alçada de Can Llobera, ens trobem amb el singular paratge de la font de Can Llobera (o font verda), actualment molt deteriorada, però què, convenientment rehabilitada, constituiria un punt de descans. (Els mapes de l'Editorial Alpina la marquen com la única font del nucli central del municipi, juntament amb la existent als pous al costat de la zona esportiva de Can Derrocada).
El ramal del camí verd al seu pas pel Torrent de Can Vidal, fins la font i el carrer de Can Llobera

8) Finalment, seguint cap amunt, per Can Llobera i el camí existent a l’alçada del dipòsit municipal, s’arribaria al nou centre de la vil·la, amb el carrer tanmateix anomenat de Can Llobera, que connecta amb l’Escola de Can Fou.

9) Des del nucli principal, a més, a l’alçada de la Masia de Can Derrocada i seguint pel carrer de El Sui, s’arriba a les 108 escales (camí públic) que travessen fins el torrent de Can Vidal, donant una altre connexió de vianants per a la zona.
El pas públic d'escales en el trencall del carrer de El Sui, connectant amb el camí verd del Torrent de Can Vidal

Les distàncies aproximades del recorregut són les següents:

- Des de l'extrem del Parc de Llevant que connecta amb el camí de Can Tona, fins el Camp dels Tres Torrents: 325 metres.
- Des del Camp dels Tres Torrents fins al límit del Circuit Pedestre del Torrent de l'Abellar: 750 metres.
- Des del Camp dels Tres Torrents vers Can llobera, fins el límit de Can Derrocada: 275 metres, i des del límit de Can Derrocada fins el carrer de Can Llobera, pel torrent de Can Vidal i la font de Can Llobera: 500 metres.

El recorregut total del camí verd (sense el ramal del torrent de l'Abellar) és doncs d'uns 1.100 metres. De la seva banda des del carrer del Sui, hi ha uns 95 metres fins enllaçar amb el camí verd del torrent de Can Vidal.

Des del centre de la vil.la (Avgda. Sant Elies-Carrer de Can Llobera) fins el límit del Parc de Llevant amb el camí de Can Tona, resulta una distància de menys de 1,5 km de passeig verd per a vianants i bicicletes.

És de fer notar que tot el recorregut per les lleres dels torrents ja és zona verda o camins de domini públic, a l’igual que la zona del Camp dels Tres Torrents (amb les reserves pròpies de la Llei d’Aigües, gestionades per l’Agència Catalana de l’Aigua). Tanmateix, el camí de Can Tona ja és una realitat possible gràcies al conveni signat entre els propietaris dels terrenys i l'Ajuntament (veure acord, punt 9).

Pel que fa a la Font de Can Llobera, que seria zona de pas, acords amb la propietat permetrien la recuperació del paratge sense malmetre la finca.

La part més important, l’esplanada del Parc de Llevant, fins la cessió a l’Ajuntament de la urbanització de Can Derrocada estava constituïda en zona verda, d’uns 10.000 metres quadrats. La recuperació com espai verd d’ús públic significaria compensar la propietat, sent factible per exemple la ubicació de cases aparellades al costat sud del ramal que uneix el camí de Can Tona amb el carrer de Llevant (millor que seguint el carrer Xaloc), habitatges que adquiririen un extraordinari valor en sí mateixos -no per mor de l'especulació-, en disposar-se a tocar del Parc de Llevant i de la zona esportiva, i a un pas de Sant Antoni de Vilamajor. Tanmateix, es podria utilitzar com d'intercanvi amb la inútil zona d'equipaments situada al costat del torrent de Can Vidal, d'ubicació i orografia inadequades per a una utilització racional. (Es tracta d'un espai d'uns 7.000 m2 i 150 m de llarg i uns 45 d'amplada promig, amb un pendent entre el 20% i el 40% respecte als vials que l'emmarquen).

El projecte complert del Parc dels Torrents sobre el plànol municipal

Val a dir que des de la carretera de Vallserena fins la font de Can Llobera, el camí circula a peu pla, en seguir els torrents de l'Arnau i Can Vidal. Això el fa especialment idoni per al passeig de vianants i la circulació de bicicletes.
Si s'observa amb deteniment, el projecte es situa a mitja alçada del centre de la nova vil.la de Sant Pere de Vilamajor, i permet unir, amb bicicleta (o a peu), les dues Escoles del municipi. A més crea un ramal verd que, juntament amb la Riera de Vilamajor en el futur convertida també en un passeig per a vianants, enmarquen de manera molt apropiada el nucli central del municipi.

Vista aèria del Camí dels Torrents complert i del Circuit Pedestre del Torrent de l'Abellar

De fet, no hi ha en cap versió del POUM cap projecte similar que revaloritzi un àrea per a l’ús comunitari, ni que serveixi per vertebrar i unir cinc veïnats com ara el nucli principal, Can Derrocada i els veïnats de Llevant (Vallserena, Can Vila i Can Ram), on residirà a mig termini el 70% de la població del municipi (actualment aquests veïnats signifiquen el 64% dels habitatges construïts de Sant Pere de Vilamajor), creant un àrea de nova centralitat que redueix l'endèmica dispersió dels nuclis residencials. A més, recupera sosteniblement i reconcilia el nucli principal amb l’entorn natural, no ja com a reserva patrimonial o paisagística, sinò per a la seva utilització racional per als residents urbans que es consoliden en le municipi: de fet, el Parc dels Torrents es constitueix en definitiva com el parc natural urbà del centre. És per tant un projecte que cal considerar com projecte motor del POUM. I en realitat no és gaire complicat ni costós de dur a terme.

Esquema general de situació i eixos bàsics

Malgrat la meva convicció personal -com autor del projecte- i les nombroses adhesions que ha anat tenint, val a dir que la Comissió de Treball del Consell de Poble per a l'Estudi del POUM, no sense llargs debats sobre la conviniència de substituïr-lo deixant el vial propossat per l'Avantplà del POUM, va atendre el projecte, i finalment va decidir recolzar-lo parcialment (no amb unànim convicció, certament). En el seu Informe defensa la preservació de la zona verda de Can Derrocada, amenaçada a l'Avantplà del POUM, però sense inclinar-se per assumir el projecte complert de l'espai, sinó tant sols de tenir-lo en compte com una alternativa més (!).
Finalment, el projecte, pel que fa al parc dels Torrents i al camí de Can Tona, va tenir un reflex preliminar a la darrera versió del POUM.

Ortofoto de conjunt on es visualitzen les vies de connexió. Permet observar les dimensions reals del projecte. És de notar la proximitat i fàcil connexió del parc de Llevant respecte les entrades als veïnats de Vallserena i Can Vila

Caldrà esperar veure com avançaran els treballs per a l'aprovació inicial del POUM, de manera que el projecte, en el seu conjunt i amb tota la dimensió projectada, pugui, finalment, ser una realitat en benefici de tots els ciutadans de Sant Pere de Vilamajor.

Des de totes les instàncies, de la meva part, el continuaré defensant de forma entusiasta, vehement i convençuda.

Arxiu fotogràfic de Can Derrocada


Diuen les Normes Urbanístiques de Sant Pere de Vilamajor:

  • L’ocupació permesa es reduirà en un terç a les parcel·les de més d’un 30% de pendent, i en una meitat a les parcel·les de més de 50%. Les parcel·les amb pendent superior al 100% es consideraran inedificables. (Article 84.2.b.a). L'ocupació es mesura per la projecció horitzontal de tot el volum de l'edificació.
  • A les parcel·les amb pendent en les quals sigui necessari modificar el nivell natural del terreny, només es podran crear plataformes d’anivellació que no sobrepassin 1,5 metres per sobre o 2,2 metres per sota del nivell natural del llindar. (Article 84.2.b.c).
  • Les plataformes d’anivellació a l’interior de les parcel·les (a excepció dels soterranis), s’hauran de disposar de manera que no sobrepassin els talussos ideals de pendent 1:3 (altura:base) traçats des de les cotes, per sobre o per sota, possibles als llindars. Els murs que sorgeixin de l’anivellació del terreny no podran assolir, en cap punt, una alçada superior a 1,5 metres per sobre de la cota natural del llindar, ni una alçada superior a 2,2 metres per sota de la cota natural del llindar. (Article 69.bis).
On és la parcel.la? (*)
(*) El pendent mínim és del 43,3%, el pendent màxim del 60,6% i el pendent al mig del 60%














El pendent del terreny és -era- aproximadament del 45%




Quantes plantes tenen els següents edificis?

(Encara hi ha una altra planta, tapada per l'alzina surera)

Diuen les Normes Urbanístiques de Sant Pere de Vilamajor:

Art. 84.2.a)- Alçada reguladora: Planta baixa + 2 pis = 9,15 metres.
Art.135.12-A les edificacions aïllades l'alçada reguladora es mesurarà des de la cota del paviment de la planta baixa.

Art. 133.5-
Serà planta soterrani tota aquella que no sobresurti més d'un metre per sobre del nivell de terres definitiu.
La part o parts de la planta soterrani que sobrepassi aquesta alçada d'un metre seran considerades a tots els efectes com planta baixa.


Pròximament... noves postals de Can Derrocada

dijous, 10 d’abril del 2008

Ocellets, pardalets i talibans

Sembla ser, que un veí de Can Derrocada, que a la vegada és membre destacat de l'agònica Junta de l'associació de propietaris, ha tornat a iniciar per compte propi la creuada que tenia anunciada contra la recuperació de l'ús social de la Zona Esportiva de Can Derrocada.
A l'hora s'ha lliurat a diverses persones de la Comissió d'Urbanisme, i d'altres, un imprès per aconseguir la seva adhesió a les obsessives intencions, el qual acaba dient: "Confiem amb la vostra solidaritat i el vostre suport per ajudar a resoldre amb justícia aquest enutjós tema de forma definitiva i permanent".

Els arguments tenen tant poc pes com el fum d'una cigarreta, tanta poca consistència com voler tancada la zona esportiva. Les raons, un embalatge buit. I la realitat, inconfessable.

Seria molt greu que la Junta, pel seu compte, en no comptar amb l'autorització de l'Assemblea, arrossegués l'Associació a una creuada personal i allunyada del desig dels veïns, doncs mai l'Associació s'ha declarat contrària al pla d'usos de Vilaguixà per a la Zona Esportiva.

A més a més, manipulant com sempre la realitat i amb els enganys propis de la subtilesa, s'han gastat uns milers d’Euros dels fons de l'Associació per contractar i presentar a l'Ajuntament un "Mapa Acústic de Can Derrocada". El motiu no és altre que blindar el barri a l'activitat de la Zona Esportiva, i es demana la declaració de tota aquesta part del veïnat com "Zona d'Especial Protecció Acústica" (ZEPQUA), reservada per la Llei a:

  • Àmbits singulars d’espais d’interès natural,
  • Àmbits singulars d’espais de protecció especial de la natura, i
  • Àmbits singulars d’espais urbans que gaudeixin d’una molt alta qualitat acústica.

Per a què ens fem una idea, els nivells immissió sonora d'aquesta qualificació són els mateixos que els que es produeixen a l'interior d'una oficina convencional. Aquesta exageració intencionada marca diferències amb altres veïnats, que es veuen "maltractats" amb coses com aquestes.

Per arribar a aquesta extraordinària conclusió, es van prendre 12 mesures de soroll ambiental entre els dies 5 i 7 de febrer (un dimarts i un dijous), en horaris compresos entre les 10 i les 13 hores, així com dues lectures més entre les 22 i les 23 hores del dia 5 de febrer (dimarts).

Òbviament els aparells només van detectar el cant dels ocellets i pardalets, .... i el silenci dels talibans, doncs durant el dia la gent del barri o està a l'Escola o està treballant (n'hi ha que treballen), i a la nit de febrer, vora la llar de foc poca fressa es deu fer.

Tot plegat, es pretén pressionar al Consistori, i s'ha parlat fins i tot d'utilitzar els Tribunals: els fantasmes volen tenir lligat amb les seves cadenes el sentit comú de les coses i els interesos generals del veïnat. Aviat denunciaran que han aterrat OVNIS a la seva terrassa d'estiu inviolable. Malaltís, poca feina.

Seguirem d'aprop els esdeveniments.

dimecres, 9 d’abril del 2008

Cal cumplir la legalitat urbanística

A Sant Pere de Vilamajor, segons l’actual planejament urbanístic (Normes Subsidiàries de 1987), encara queden per edificar en els principals veïnats (“barris”) uns 1.200 habitatges.

La més alta proporció de nous habitatges potencials es concentra a Can Derrocada, amb uns 400 (una tercera part del total). A molta distància encara quedarien pendents d’edificar 290 habitatges a Les Faldes, 200 a Vallserena, o 180 a Can Vila.

Així com en altres veïnats (urbanitzacions), l’orografia del terreny permet una construcció més o menys racional, segons els estudis de Minuartia, per al POUM, el 90% de la superfície edificable de Can Derrocada té una aptitud de 3 o menys, sobre 10, per acollir usos urbans.

Font: Anàlisi de l'encaix territorial del planejamenr vigent de Sant Pere de Vilamajor. Minuartia, Estudis Ambientals.

Notes: Els colors marrons corresponen a terrenys amb alta aptitud per a usos urbans; els colors verds indiquen els terrenys amb molt baixa aptitud; el colors blancs signifiquen aptitud mitjana per a usos urbans.

Les línies negres remarquen els diferents nuclis del municipi. Noti's la predominància del color verd (baixa aptitud per a urbanitzar) dels diferents nuclis, en especial a Can Derrocada.

Cal tenir en compte, que, per la Llei d’Urbanisme, s’han de preservar d’urbanització, és a dir, que no es poden incorporar com sòl urbanitzable, els terrenys amb més d’un 20% de pendent.

De fet, una gran part dels terrenys de Can Derrocada tenen pendents d’entre el 40% i el 100%. Si actualment es poden edificar és només pel fet de què tenen una planificació precedent (les NNSS-87) que en la pràctica cap Ajuntament és prou valent de modificar.

Ara bé, les pròpies NNSS-87 donen un marc de referència clar per a les obres i construccions que alteren l’orografia natural del terreny:

- L’ocupació permesa es reduirà en un terç a les parcel·les de més d’un 30% de pendent, i en una meitat a les parcel·les de més de 50%. Les parcel·les amb pendent superior al 100% es consideraran inedificables. (Article 84.2.b.a). L'ocupació es mesura per la projecció horitzontal de tot el volum de l'edificació. A Can Derrocada s'estableix en el 20% (160 metres quadrats de planta d'edificació), per la qual cosa en un pendent del 30% l'edificació no pot ocupar més de 107 metres quadrats, i de 80 metres quadrats en el cas de parcel.les de més del 50% de pendent.

- A les parcel·les amb pendent en les quals sigui necessari modificar el nivell natural del terreny, només es podran crear plataformes d’anivellació que no sobrepassin 1,5 metres per sobre o 2,2 metres per sota del nivell natural del llindar. (Article 84.2.b.c).

- Si es realitzen plataformes d’anivellació a l’interior de la parcel·la, s’estarà al que disposa l’article 69.bis d’aquestes Normes, que diu textualment: ”Les plataformes d’anivellació a l’interior de les parcel·les (a excepció dels soterranis), s’hauran de disposar de manera que no sobrepassin els talussos ideals de pendent 1:3 (altura:base) traçats des de les cotes, per sobre o per sota, possibles als llindars. Els murs que sorgeixin de l’anivellació del terreny no podran assolir, en cap punt, una alçada superior a 1,5 metres per sobre de la cota natural del llindar, ni una alçada superior a 2,2 metres per sota de la cota natural del llindar. Els murs interiors de contenció de terres no podran sobrepassar, per la seva part vista, una altura superior a 3,7 metres”. (Article 84.2.b.g).

El que pretenen aquestes normes és evident: només es pot "aplanar" un terreny de forta pendent, limitant -en tots els punts- els 2,2 metres d'alçada en els "forats" que es facin i 1,5 metres en els terraplens que resultin dels moviments de terres.

Al gràfic adjunt es visualitzen aquestes cotes:

En els següents dibuixos s'aprecien els esquemes de plataformes d'anivellament màximes possibles atenent les NNSS-87:

Desnivell del terreny: 1/3


Desnivell del terreny 50%


La fondària de la plataforma d'anivellament, com es pot observar, disminueix progressivament amb l'augment del pendent del terreny.

Així, en un terreny del 33% de pendent, la plataforma màxima que pot resultar és d'uns 11 m. d'ampla. En un terreny del 50% de pendent, l'amplada màxima de la plataforma queda al voltant dels 7 m., mentre que en un terreny del 20% de pendent, aquesta plataforma podria arribar als 18 m. d'amplada. En un terreny del 66% de pendent, la plataforma no pot arribar a 6 metres.

Cap habitatge pot, doncs, "foradar" el terreny més de 2,2 metres -menys d'un pis d'alçada- per sota de la cota natural del terreny (a excepció dels soterranis, que, per definició, queden sota terra).

La indicació referent als murs de 3,7 metres, només és aplicable, sense contradiccions, a la contenció de terres en els casos que la orografia natural presenti desnivells verticals (cas dels límits de les parcel.les per sobre de rasant de vial).Molt interessant resulta també la norma general de l'article 135.3 de les NNSS, que estableix el següent: "L’edificabilitat total computada no superarà, en les parcel·les en pendent la que resulti de l'edificació en terreny, en pla horitzontal". L'edificabilitat és el límit màxim d'edificabilitat, expressat en m2sostre/m2sòl (metre quadrat de sostre edificable per metre quadrat de solar), i és per tant un paràmetre bàsic, que a totes les urbanitzacions, en parcel.les mínimes de 800 m2 és de 0,6 m2 de sostre per 1 m2 de sòl, podent l'habitatge ocupar només el 20% del solar. Així doncs, de pendent, en una parcel.la del 33%el sostre edificable es reduirà en un 5%, sent la reducció de quasi l'11% en parcel.les del 50% de pendent.

Aquestes normes, ja veurem com queden en l'aprovació del POUM, són, per al què he pogut estudiar, de les menys exigents en els POUM's actuals del municipis catalans. Per exemple, en el POUM d'Argentona es prescriu: "Les terrasses que es creïn per tal d'enjardinar l'espai lliure d'edificació d'una parcel·la, compliran amb la condició addicional de què no superin alçades de 1,25 m amb plataformes de 10% de pendent màxim, separades un màxim de 2,5 metres. Si no pot complir-se aquesta condició, s'haurà de mantenir el terreny sense terrasses". És curiós assenyalar, però, que la darrera versió del POUM de Granollers disposa exactament fil per randa el mateix que les NNSS-87 de Sant Pere de Vilamajor.

En definitiva, tenen per objecte conservar el màxim possible l’orografia natural dels terrenys on es construeix, o, com assenyalen les nostres NNSS-87, “procurar que les edificacions s’ajustin el màxim possible a les pendents naturals del terreny”.

Parlo de Can Derrocada perquè és el que conec, sense que això signifiqui deixar de banda allò que de semblant pugui estar passant en altres urbanitzacions. Nogensmenys, és indubtable que la major proporció d'habitatges encara per construir i l'exagerada orografia de Can Derrocada la fan a aquest respecte especialment vulnerable.

Us puc assegurar que en moltes de les noves construccions fetes a Can Derrocada en els darrers tres anys, pel que fa a allò que he recollit, les NNSS-87 s’han incomplet de forma flagrant i exagerada.

El qué es preten amb aquests moviments de terres és aconseguir la màxima esplanada -plana- possible en un terreny d'exagerat pendent, que s'aconsegueix, entre d'altres, amb els següents procediments:

a) Creant artificialment talussos de pendents superiors a la del terreny.

b) Foradant el màxim possible per aconseguir planes per sota del nivell natural del terreny, creant talussos de pendents exagerades, o bé murs de contenció, superiors als 2,2 metres permesos.

c) Creant terrasses, en base a murs de contenció (darrerament s'han posat de moda els murs de rocalla) amb separació mínima, esquivant la normativa pel que fa a l'alçada màxima dels murs, però resultant pendents, entre cotes superiors dels murs, de l'ordre del 100% o superiors.

d) Encastant els edificis a la part superior de la parcel.la en més d'una planta (s'ha vist fins a dues plantes i mitja), aprofitant sovint la planta soterrani (què, òbviament quedarà descoberta pels laterals, i per tant deixa l'edifici fora de l'alçada màxima reguladora).

e) Combinant les anteriors "tècniques" amb el rebaix integral de entre 1 i 2 metres en les zones del terreny de més pendent.

f) Qui ha tingut la sort de què el límit inferior de la parcel.la quedi enrasat a nivell del vial, a més, pot fer-hi un mur d'entre 1,5 i 2 metres, i, reomplint-lo de terra guanyar uns metres quadrats més d'esplanada interior.


Sistema típic d'anivellament de terres a Can Derrocada

Un cop arrangerat tot i posant-ho maco: qui sap com era la parcel.la abans que hi passessin les màquines? Per sort, l'Institut Cartogràfic de Catalunya ens proveiex de plànols escala 1:1000 de tot el municipi. Aquests plànols són els únics legals a efectes d'aplicació de la normativa urbanística. Tenim doncs, una imatge real abans de foradar una parcel.la. Els mapes, utilitzats pel POUM, dónen una precissió en corves de nivell de 1 m. Aquí teniu un extracte del mapa de Can Derrocada, on he calculat alguns pendents aproximats:

Cliqueu la imatge per apreciar el grau de detall

Al carrer Sant Marçal, per exemple, una piscina de 4 metres d'ample, s'ha encastat en un terreny que tenia un pendent del 100% !! El plànol oficial següent ho mostra clarament:

L'objectiu no pot ser més clar: transformar un barranc en una plana. Podeu calcular el guany a través d'una senzilla fórmula: per cada metre d'alçada de mur, s'aconsegueix 1/P metres de plana, essent P: pendent en tant per ú. Així, per exemple, en un terreny amb pendent del 50%, per a cada metre de mur s'aconsegueix: 1/0,5 = 2 metres de plana, o en un terreny del 20%, 5 metres de plana.

En aquesta finca del carrer Xaloc, s'han començat les excavacions per a construir-hi: quines terrasses haurien de quedar complint la normativa? Quines terrases veurem ben aviat?:


Aquesta situació es ve produïnt, però, d'uns anys cap aquí: es pot comprovar l'enorme diferència amb les construccions més antigues de Can Derrocada, en les què a més, sempre es va respectar, per exemple, que les tanques de les parcel.les fossin de pedra natural, i no com ara, de formigó vist i altres floritures.

Les normes han estat les mateixes per a tothom; la diferència ha estat el seu compliment, i en la forma d'exigir-lo.

És imprescindible que, quan es presenta una llicència de construcció, es presenti a l'hora el projecte de moviments de terres, acompanyat, com prescriu la Llei, dels pertinents plànols topogràfics.

És imprescindible que, abans de donar la llicència de primera ocupació, els Serveis Tècnics del nostre Ajuntament inspeccionin els moviments de terres que s'hagin fet a les parcel·les.

És imprescindible que els propietaris dels terrenys i les empreses contractades per al moviment de terres coneguin i preservin el compliment de la legalitat.

He presentat i continuaré presentant denúncies a l’Ajuntament per aquest tema, I confio que la nova manera de fer del nostre Consistori posi els mitjans per tal d’evitar situacions com les actuals, i apliqui la Llei pel que fa a “la restauració de la realitat física alterada”, tot recordant que, segons la Llei d’Urbanisme, les accions al respecte prescriuen als 6 anys. Confio també que no calgui apel·lar a la Direcció General d'Urbanisme per protegir la legalitat urbanística.

I que consti que no tinc res contra els qui edifiquen en un barranc, doncs les obsoletes Normes Subsidiàries de fa 20 anys ho permeten. Però qui es compra un tros de barranc hauria de saber que la construcció s’ha d’adaptar al barranc, i no a l'inrevés; hauria de saber que mai li cabrà una piscina ni una pista de tennis a la seva finca.

No és de rebut preservar la major part del municipi en la reserva natural del Parc del Montseny i, a l'hora, deixar trinxar la resta del territori, precisament el que queda per a l'implantació humana.

I que ningú s'enganyi, que l'especulació no ens enganyi: el preu que cal pagar avui per un barranc hauria sense dubte de ser ben diferent del que es paga per un terreny pla, doncs el preu que es va pagar en el seu dia pel barranc va ser també ben diferent.

I que ningú s'enganyi, el nou POUM no millorarà gens ni mica, ans al contrari, les normes sobre aquest tema.

Si amb aquest escrit m'he buscat nous enemics, serà que tinc raó.

Veieu també: "El llastre del passat en la planificació urbanística".

Traieu les vostres pròpies conclusions: així no anem bé.

Tot seguit podeu visualitzar una petita part de l'Arxiu Fotogràfic de Can Derrocada: