Celebrem que es posin les coses al seu lloc.
dilluns, 16 de novembre del 2009
Reposat l'article original de l'Associació de Veïns de Can Derrocada al Butlletí municipal
Celebrem que es posin les coses al seu lloc.
dilluns, 2 de novembre del 2009
Gran éxit de la Castanyada organitzada pels veïns
El format de la festa, un sopar de barri, va fer que la convocatòria fos restringida a cercles que poguessin ser controlables, no descartant per a properes celebracions, amb més temps, compartir l'organització (i la feina) amb altres entitats del poble, en especial la dels Veïns de Sant Pere de Vilamajor, entitat que va comptar no obstant amb una nodrida representació a la Castanyada.
Els més de 100 litres d'excel.lent brou elaborat sota la direcció de la incansable Yolanda va ser adobat amb els galets, obtenint finalment una escudella amb la seva esquisida i ben complerta carn d'olla amb verdures i cigrons.
També es van brassejar uns quants quilos de costelles de xai per als menys decidits a la carn d'olla.
La festa ja va començar amb la instal.lació de dos imponents castells inflables que van fer les delícies de la vintena dels més menuts que ens van acompanyar, i avançada la nit varem poder veure a uns quants de no tant menuts revolcant-s'hi.
Regat amb vi, cava i refrescs, l'àpat va continuar amb les tradicionals castanyes i moniatos, amb el seu corresponent moscatell.
La música de fons va amenitzar tota la vetllada, i tot i els calefactors de què es disposava, la benigna temperatura ambient va fer que no calgués connectar-los.
El partit del Barça va -com sempre- frenar l'assistència dels més afeccionats fins les 10 del vespre, per bé que a aquella hora, el sopar ja havia estat servit per als més menuts.
dijous, 10 de setembre del 2009
L'acabament de la principal obra de vialitat dels darrers 20 anys
Després de què a finals de 2007 l'Ajuntament obrís el Camí de Can Tona, que enllaça la carretera de Vallserena amb el cor de Can Derrocada, per fí, el 14 de setembre comencen les obres d'asfaltat d'aquesta important via per a vertebrar el nostre municipi.
Aquesta obra ha estat finançada pel Fons Extraordinari d'Inversió Local (el Plan-E) i compta amb un pressupost de 215.000 euros.
Les obres duraran poc més d'un mes, i inclouran un gual per a traspassar la riera de l'Abellar. És previst a més fer-hi un carril bici.
Aquesta obra de vialitat és la més important que s'ha fet en els darrers anys a Sant Pere de Vilamajor, doncs permet que els veïns de Vallserena, Can Ram i Can Vila puguin arribar al nucli principal de la vila amb més comoditat i rapidesa, sense passar per la BP-5109, i a l'inversa. Tanmateix, els veïns de Can derrocada, sobretot els de la banda est poden anar a Sant Antoni, Can Ram, Can Vila i Vallserena amb un tres i no res.
Continuem desitjant que es faci també realitat el Parc de Llevant, que donaria una extraordinària vàlua a la vertebració dels barris de Sant Pere de Vilamajor.
diumenge, 29 de març del 2009
Posant les coses al seu lloc
Un dels temes més controvertits, feia referència a Can Derrocada, i era la proposta de declaració de la part central del veïnat com Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica (ZEPQUA) que és la figura de major protecció sonora prevista per la Llei reguladora, reservada a àmbits naturals d'especial interès. Aquesta qualificació havia estat inclosa a l'Informe a instànces de la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny, quins tres components formaven part de la dita Comissió, amb el propòsit d'impedir l'activitat socio-esportiva a la Zona Esportiva de Can Derrocada, en resultar aquesta incompatible amb tant extraordinària qualificació acústica, equivalent al nivell de soroll tolerable a la Torre de Guaita de Sant Elies.
En la presentació, però, la Comissió de Treball no hi va fer cap menció, com tampoc va dir-ne res el representant de la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny, present a la reunió, que no va intervenir en cap moment.
En canvi van ser destacables les intervencions del representant de l'Associació de Veïns de Can Derrocada, membre igualment del Consell de Poble, qui va adreçar tot un seguit de preguntes tant als redactors del planejament com als membres de la Comissió de Treball.
Els primers van contestar les preguntes formulades pel representat de l'AVVCD (en especial les que feien referència a la protecció del paisatge i les construccions i murs en pendents elevats, així com en relació amb el Parc de Llevant), però la Comissió de Treball va dessistir de contestar, en especial la justificació de la inclusió de la ZEPQUA per a Can Derrocada, quina incoherència ja havia estat posada de manifest pel ponent de l'Associació de Veïns.
En aquest sentit, abans de finalitzar la reunió, i quan els membres de la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny ja havien abandonat la reunió, l'AVVCD va demanar formalment a la Comissió la retirada de la menció a la ZEPQUA de Can Derrocada de l'Informe, tot sol.licitant al Sr. Secretari del Consell de Poble que ho fes constar expressament en Acta.
divendres, 13 de març del 2009
Ús i abús de la bona voluntat
Com no podia ser d'altra manera, donada la intencionalitat de la presència d'algunes persones en la Comissió d'Urbanisme, l'Informe emès per aquesta Comissió, que en línies generals és un document ben elaborat, doncs segueix fidelment l'índex del de l'anterior Comissió, inclou algunes subtils "consideracions d'autor" introduïdes per algunes mans interessades, be sia en perjudicar l'equip de govern o algunes de les seves persones, en afavorir postulats de l'oposició, o simplement defensar les seves terres. (Si rebeu el document en format digital, cliqueu en "propietats" i trobareu alguna resposta).
Ja tindrem ocasió de comentar el contingut del document, encomiant el treball fet per la Comissió com a tal malgrat no hi estigui d'acord en algunes de les seves conclusions, doncs ara vull referir-me únicament a una "troballa" en el mateix.
En efecte, s'inclou una àmplia menció a un "estudi" de mapa acústic de Can Derrocada, amb el què, com qui no vol la cosa, es plasmen els resultats obtinguts per a una zona de Can Derrocada que ha interessat. tot demanant que es faci constar en el document del propi POUM. A més, es deixa constància de què el document s'ha inclòs com bibliografia de referència de l'Informe de la Comissió, i, especialment, constància de què va estar oficialment lliurat a l'Ajuntament en format digital i paper en data 28 de març de 2008. És la tercera instància en què s'intenta que quedi recollit, i pel vist, ara ha trobat el forat per fer-ho.
D'aquesta manera, tant sibilina, l'esmentat estudi passa a tenir rang de "document oficial" dins l'Informe de la Comissió.
En essència, "l'estudi" encarregat a una empresa externa, conclou amb la necessitat de "blindar" Can Derrocada, en especial determinades zones que han interessat als què ho han proposat al desenvolupament de cap activitat que no sigui estar-se a casa.
Aquest "estudi" va ser finançat per l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny, quina última assemblea ordinària es va convocar al 2007, impedint així el cessament de la seva junta en ple, quins tres components, com no podia ser d'altre manera, figuren com membres de la Comissió d'Urbanisme.
Val a dir que aquests estudis, en forma de "mapes acústics" són una competència municipal, a fi i efecte de regular les condicions de cadascuna de les zones del municipi atenent a les respectives peculiaritats de les mateixes (prop de carrers de trànsit, en zones comercials, en zones d'oci nocturn, prop d'una estació de tren, un aeroport o una via ràpida, en una zona industrial, una zona residencial, etc., etc.). Així, un cop elaborat el mapa i fixats els dintells sonors assolibles per a cada zona, la funció del consistori és preservar que no es superin aquests límits, fent posar en marxa les mesures correctores més adequades.
Bé doncs, el mapa encarregat per la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny conclou -i en ésser així per això es fa públic- que la part central de Can Derrocada es declari com Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica (ZEPQUA).
Aquestes zones representen el nivell màxim de protecció sonora que es pot qualificar per a un espai, i queda reservada per la Llei reguladora a:
- Àmbits singulars d’espais d’interès natural,
- Àmbits singulars d’espais de protecció especial de la natura, i
- Àmbits singulars d’espais urbans que gaudeixin d’una molt alta qualitat acústica.
Per a què ens fem una idea, els nivells immissió sonora d'aquesta qualificació són equivalents al soroll que es produeix a l'interior d'una oficina.
Aquesta exageració intencionada, apart de marcar diferències amb altres veïnats, només tenia -i pel que es veu, encara té- el propòsit de tancar a tota activitat, inclosa l'activitat socio-esportiva de l'equipament, la Zona Esportiva de Can Derrocada, que és precisament a tocar de les cases de dos dels membres de la junta de l'Associació de Propietaris. És únicament amb aquest motiu que es van gastar els diners dels veïns.
Entrem però en "l'estudi".
Com es fan aquests estudis? Segueixen una normativa tècnica, que com Enginyer m'ha tocat conèixer prou bé, que consisteix en prendre mostres de soroll ambiental que permetin deduir el nivell de soroll existent en una zona, i en base a l'anàlisi dels resultats i de les condicions de la mateixa zona, determinar uns dintells d'immissió sonora (soroll percebut, dit en paraules planeres) assolibles o recomanables per a l'àrea d'estudi. Per això, per exemple, el mateix estudi posa de manifest uns dintells més elevats a la zona propera a la BP-5109, on, per passar òbviament la carretera el nivell sonor és normalment més alt.
Si la zona té diferents ritmes d'activitat, la mostra s'ha de prendre al llarg d'uns dies i en un major interval d'hores.
Sent així, per arribar a l'extraordinària conclusió de que la major part de Can Derrocada havia de ser Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica, es van prendre 12 mesures de soroll ambiental entre els dies 5 i 7 de febrer de 2008 (un dimarts i un dijous), en horaris compresos entre les 10 i les 13 hores. No calia fer més mesures, doncs el dia a dia és ben igual a Can Derrocada.
Posem-nos en situació: entre les 10 del matí i la 1 del migdia d'un mes de febrer, les 60 famílies que viuen en les 30 hectàrees de Can Derrocada estan treballant o a l'Escola, llevat d'algun avi que hi viu i d'alguna mestressa de casa (també hi ha que no treballen).
Que es podia sentir? Doncs el silenci, l'inestimable silenci dels talibans que només espatllava el cant dels ocellets i dels pardalets.
Ah! I per la nit per fer l'estudi es van prendre 2 lectures més entre les 22 i les 23 hores del dia 5 de febrer de 2008 (dimarts).
Posem-nos en situació: a dos quarts d'onze de la nit d'un dimarts de febrer, amb la "rasca" que fa no hi havia d'haver gaire gent voltant per Can Derrocada ni a la terrassa d'estiu, i les finestres ben tancades, que no permetien ni escoltar Ventdelplà de la casa veïna. Quin soroll varen detectar els sofisticats aparells de mesura? Potser alguna òliba o el cant d'algun gall d'indi de la finca del costat?
De fet, "l'estudi" només recull la realitat d'un veïnat de 30 hectàrees on hi ha 60 cases habitades. D'un veïnat on al llarg del dia només fa soroll la circulació dels 100 cotxes que hi ha a les hores d'anar a treballar o a l'Escola al matí, potser tornant al migdia alguns, i retornant a dormir al vespre. Tot plegat no arriba a 400 viatges en cotxe en tot un dia. Només el cap de setmana, les segadores de gespa o les serres mecàniques que mes rera mes es carreguen els darrers pins, "espatllen" aquest lloc de somnis. Us imagineu viure en aquest paradís de tranquil.litat?
Per a què us feu una idea, els resultats de les lectures fetes per l'empresa a Can Derrocada van ser equivalents a les que resultarien sota la Torre de Guaita de Sant Elies.
Com es pot plantejar convertir Can Derrocada en Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica, impossible d'assolir quan s'acabin de construir les 302 cases que hi caben en veïnat, i visquin prop d'un miler de persones? És a dir, quan Can Derrocada sigui un barri "normal" com els altres del municipi? Un impossible metafísic que mai tindrà possibilitats de convertir-se en norma, doncs la norma ja preveu el soroll normal en una zona residencial, que no és precisament la qualificació prevista per a les ZEPQUA.
No hi veig cap diferència en el tractament que es vol fer colar per a Can Derrocada amb el que correspondria a la resta d'urbanitzacions, i per tant, els mateixos que ho han proposat per a "casa seva", i la Comissió d'Urbanisme en coherència, haurien de fer aplicar el mateix per al 85% de la població actual del municipi. D'aquesta manera tot el municipi seria autènticament sostenible, doncs no es podria agafar el cotxe (que supera en un 60% els valors d'alta qualitat acústica) i haurem d'anar en bicicleta. Que idil.lic! Tornarem a segar la gespa amb màquines manuals, deixar el "Black&Decker" i agafar el tirabuixó. I els gossos amb morrió (doncs si borden passen de duplicar els límits de l'alta qualitat acústica). No entenc com havent gent tant ferma a la Comissió, han estat tant ingenus ... O potser ha estat un intercanvi de cromos? Si em deixes posar aixó jo et deixo posar allò. Doncs si s'ha consentit una bestiesa tant descomunal, quantes d'altres no s'hauran consentit dins del document?
És així doncs que el propòsit, consentit per la Comissió d'Urbanisme, investit amb el rigor que dóna la tècnica i el prestigi de l'empresa que ha cobrat els diners dels veïns pagats per fer l'estudi, no és altre, i així s'ha anat esgrimint a totes les instàncies des de llavors, que evitar que es desenvolupi cap tipus d'activitat socio-esportiva a la Zona Esportiva de Can Derrocada, doncs el soroll dels nens jugant a futbol o a tennis, el soroll de la pilota rebotant contra el frontó, o l'escridassada de 150 persones a la piscina, superarien en molt els nivells tolerables per a una Zona d'Especial Protecció Acústica, si aquests quedessin fixats com normativa (!). En definitiva, molestarien el paradís de la terrassa d'estiu.
Cal recordar que els mateixos que van encarregar l'estudi van queixar-se formalment a l'Ajuntament del soroll dels altaveus de l'Escola Torre Roja quan criden els alumnes a les activitats.
Heilàs, però, interessant és assenyalar que l'estudi reconeix que quan es van fer les lectures de soroll, no hi havia cap tipus d'activitat a la Zona Esportiva de Can Derrocada, situada justament al centre de la Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica que planteja, i què de desenvolupar-se la normal activitat de l'equipament, caldria revisar les dades i per tant la normal qualificació de la zona.
El que no varen aconseguir dels associats, el que no varen aconseguir dels propietaris de l'immoble (tot i perdent un judici contra l'honor de les persones), el que no varen aconseguir de l'Ajuntament, ho intenten ara aconseguir ficant dins de l'Informe de la Comissió d'Urbanisme un exemplar d'aquest "estudi".
Quin engany, quina nova fal.làcia, quina pèrdua de temps. Que ningú s'equivoqui, alló que quedaria justificat com una mostra en el marc d'un treball tècnic com és l'Informe de la Comissió, el que té per objectiu és incloure l'estudi com un document "oficial" de la Comissió d'Urbanisme. Així, constant en un document emès ni més ni menys que per un òrgan del Consell de Poble, s'intenta legitimar, i poder esgrimir en el seu moment com argument que no es pugui desenvolupar a la zona esportiva l'activitat per a la què sempre ha estat concebuda.
En paraules planeres "es creu ficar un gol" a l'Ajuntament, que ja disposa del seu propi mapa acústic de tot el municipi, on òbviament, no s'inclou com Zona d'Especial Protecció Acústica, la zona central de Can Derrocada. Ajuntament, qui per cert a hores d'ara ja deu tenir arxivat aquell estudi que de ben res serveix.
Amb aquesta i no pas altre finalitat han estat tots i cadascun dels membres de la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny formant part de la Comissió, i repartint-se els papers, adjudicat-se fins i tot el secretariat de la mateixa.
Així, ves per on, la Comissió (en un punt que no és l'únic), ha estat utilitzada per a interessos merament particulars, donant legitimitat a un document del qual no tenia cap necessitat en el context de l'Informe, màxim atenent a què l'Ajuntament ja té el perceptiu mapa acústic de Sant Pere de Vilamajor, al qual, en sentit comú hagués d'haver estat feta la referència (tot i què encara no ha estat fet públic, doncs s'han d'acabar alguns tràmits).
I qui no es cregui que la inclusió del "mapa acústic de Can Derrocada" que han "colat" les persones de la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny, sense el consentiment de la pròpia Associació, no serà utilitzada en el futur en creuades personals, que esperi a veure quan l'Ajuntament publiqui el Mapa Acústic del Municipi, que esperi a veure quan la propietat de la Zona Esportiva de Can Derrocada continuï negociant amb l'Ajuntament els usos a desenvolupar en l'immoble. No en và, ara fa justament un any publicava un article en referència al mateix tema.
En fi, un altre caramel enverinat, un llop amb pell de xai, un altre engany, que en aquest cas desmereix, i traïeix, el treball fet amb bona voluntat per la majoria de les persones que han treballat en aquesta Comissió.
Encara recordo, perquè va ser un dels motius d'abandonar com membre de la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny, el projecte estrella que les mateixes persones que ara s'han destacat en la comissió d'urbanisme, varen presentar per al POUM-2005, doncs també hi van ser tots tres en aquella comissió.
Sabeu que era? Doncs ni més ni menys que un túnel (si, un túnel) que anés del camí de Vallserena fins la BP-5109 passant per sota del camp de futbol de l'Escola. Sabeu perquè? doncs només per evitar que la gent de Can Vila i Vallserena passessin pel costat de casa seva en portar els seus fills a l'Escola. Perduda aquesta batalla, com no podia ser d'altra manera donat el disbarat, a l'apartat de "sostenibilitat ambiental" de l'Informe de la Comissió han aconseguit finalment que es posi que els voltants de casa seva siguin declarats Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica.
I per als què pogueu arribar a creure-vos que aquesta Associació pot estar en contra d'un ús social i esportiu per a la Zona Esportiva, cal desmentir-ho rotundament, doncs l'Associació de Propietaris de Can Derrocada des de sempre ha estat lluitant precisament per a la recuperació d'aquest ús, sent ara utilitzada per a propòsits totalment diferents al sentir del veïnat.
(Per cert, ja que els de la junta tenen tant temps lliure, potser seria interessant que busquessin un domicili per a l'Associació, doncs el que actualment consta és un domicili inexistent. I de pas inscriure l'entitat, que no en té cap culpa, en el Registre d'Entitats de l'Ajuntament, requisit indispensable per formar part del Consell de Poble. I de pas també, convocar de forma regular l'assemblea que encara no s'ha fet, després de la qual, ben segur ja no tindran més feina).
dilluns, 9 de febrer del 2009
Evolució de la població de Can Derrocada
No obstant aixó, la població empadronda al nostre veïnat representa tan sols un 5% del total dels residents a Sant Pere.
Val afegir que Can Derrocada té una ocupació potencial màxima de 302 habitatges, dels quals estan actualment construïts 99. És Can Derrocada l'àrea amb més potencial de creixement residual en nombre d'habitatges de tot el municipi, doncs encara s'hi poden construir el triple dels habitatges existetns actualment acabats.
Cal esperar que tot aquest creixement no malmeti encara més el nostre veïnat.