Arran de l'estira i arronça sobre la deslocalització de la fàbrica de pinsos, finalment, els titulars de Pinsos Picart han presentat un Recurs Contenciós-Administratiu contra l'expedient de caducitat d'adequació de la planta a la legislació ambiental. (Ara per ara, la fàbrica no està legalitzada d'acord amb la "nova" Llei del 1998).
D'aquest tema ja ens hem ocupat en diverses ocasions, i en especial en la darrera, i no soprén que el tema acabi en els tribunals, ni que sigui per guanyar temps. Veurem.
El que ara em preocupa és que en comptes d'escacs, el tema s'estigui convertint en Monopoly , joc, sigui dit de pas, que, a dues bandes, només deixa escletxes per als rumors, alguns força inquietants.
Em preocupa concretament que en aquest Monopoly s'inclogui, apart d'altres parcel.les i terrenyets, masia de Can Derrocada inclosa, la Zona Esportiva de Can Derrocada.
Al llarg currículum de despropòsits en relació amb aquest equipament, que inclou la seva misteriosa desparició del conveni de traspàs de la urbanització al municipi i la rescissió unilateral dels drets d'ús adquirits (adquirits, sí) pels propietaris de parcel.les de la urbanització, s'inclou ara el seu paper protagonista com moneda de canvi. No em preocuparia més si no fos perquè aquest magnífic equipament és objecte d'especial sensibilitat per part meva, com per part de tots els veïns de Can Derrocada.
Qualsevol decisió que es prengui, qualsevol negociació que s'emprengui, per part de l'Ajuntament en relació amb la Zona Esportiva (privada) de Can Derrocada, hauria de tenir com interlocutor actiu als veïns de Can Derrocada.
I no em refereixo a l'Associació de Propietaris, que ja ha decidit explícitament no intervenir-hi i fer tancar l'establiment, amb diverses instàncies entrades a l'Ajuntament i l'espasa en alt d'un Contenciós, doncs els molesta que hi hagi gent voltant prop de les seves terrasses d'estiu.
L'actual Alcalde, com els anteriors, saben de l'especial intensitat amb què sempre m'he destacat en defensa, per a ús del veïnat -dins de la condició legal de privada que té- de la Zona Esportiva de Can Derrocada. I amb aquesta convicció, no rebutjo que l'equipament sigui utilitzat en el canvi de cromos si d'aquesta manera ha de servir per als interessos generals del municipi. Ara bé, la mateixa convicció em porta a declarar que, sent aquesta la penúltima possibilitat, no acceptaré que el joc es jugui a esquenes dels veïns que volen poder disposar, com totes i cadascuna de les altres urbanitzacions, d'un equipament social en el seu veïnat.
Voltes dóna la vida, ara resulta que els tal.libans han fet la feina a Bush. (Feina bruta, que és la que saben fer).
Recordaré, i ho faré recordar, les paraules públiques del nostre Alcalde Llesuy; "La Zona Esportiva de Can Derrocada, o serà zona esportiva o no será".
I també, perquè hi crec, continuaré a l'hora sense renunciar-hi, demanant el "Parc de Llevant", que fa ja tres anys que, després d'inventar-me'l, porto defensant.
D'aquest tema ja ens hem ocupat en diverses ocasions, i en especial en la darrera, i no soprén que el tema acabi en els tribunals, ni que sigui per guanyar temps. Veurem.
El que ara em preocupa és que en comptes d'escacs, el tema s'estigui convertint en Monopoly , joc, sigui dit de pas, que, a dues bandes, només deixa escletxes per als rumors, alguns força inquietants.
Em preocupa concretament que en aquest Monopoly s'inclogui, apart d'altres parcel.les i terrenyets, masia de Can Derrocada inclosa, la Zona Esportiva de Can Derrocada.
Al llarg currículum de despropòsits en relació amb aquest equipament, que inclou la seva misteriosa desparició del conveni de traspàs de la urbanització al municipi i la rescissió unilateral dels drets d'ús adquirits (adquirits, sí) pels propietaris de parcel.les de la urbanització, s'inclou ara el seu paper protagonista com moneda de canvi. No em preocuparia més si no fos perquè aquest magnífic equipament és objecte d'especial sensibilitat per part meva, com per part de tots els veïns de Can Derrocada.
Qualsevol decisió que es prengui, qualsevol negociació que s'emprengui, per part de l'Ajuntament en relació amb la Zona Esportiva (privada) de Can Derrocada, hauria de tenir com interlocutor actiu als veïns de Can Derrocada.
I no em refereixo a l'Associació de Propietaris, que ja ha decidit explícitament no intervenir-hi i fer tancar l'establiment, amb diverses instàncies entrades a l'Ajuntament i l'espasa en alt d'un Contenciós, doncs els molesta que hi hagi gent voltant prop de les seves terrasses d'estiu.
L'actual Alcalde, com els anteriors, saben de l'especial intensitat amb què sempre m'he destacat en defensa, per a ús del veïnat -dins de la condició legal de privada que té- de la Zona Esportiva de Can Derrocada. I amb aquesta convicció, no rebutjo que l'equipament sigui utilitzat en el canvi de cromos si d'aquesta manera ha de servir per als interessos generals del municipi. Ara bé, la mateixa convicció em porta a declarar que, sent aquesta la penúltima possibilitat, no acceptaré que el joc es jugui a esquenes dels veïns que volen poder disposar, com totes i cadascuna de les altres urbanitzacions, d'un equipament social en el seu veïnat.
Voltes dóna la vida, ara resulta que els tal.libans han fet la feina a Bush. (Feina bruta, que és la que saben fer).
Recordaré, i ho faré recordar, les paraules públiques del nostre Alcalde Llesuy; "La Zona Esportiva de Can Derrocada, o serà zona esportiva o no será".
I també, perquè hi crec, continuaré a l'hora sense renunciar-hi, demanant el "Parc de Llevant", que fa ja tres anys que, després d'inventar-me'l, porto defensant.
