dijous, 15 de maig del 2008

El Parc Urbà de Llevant: un projecte motor per al municipi

Aviat farà dos anys, al novembre de 2005, en coincidir amb el final de la primera fase de participació ciutadana del POUM-2005, que vaig presentar, mitjançant instància formal a l’Ajuntament, un document de 55 pàgines amb tot un seguit de propostes, modificacions i comentaris a l’Avantplà que s’havia presentat a opinió pública.

Les 14 propostes estaven ordenades en 11 objectius que es centraven en els equipaments, la reforma del nucli principal i en el sistema de comunicacions i vialitat entre veïnats.

Un dels projectes, considerat per a mi com fonamental, es refereix al Parc Urbà del nucli principal, situat al veïnat de Can Derrocada.

Com és sabut, doncs s’ha tractat profusament en aquest blog, (El penúltim equipament per a Sant Pere, Crònica de la zona esportiva de Can Derrocada), a Can Derrocada existeix un magnífic equipament, la Zona Esportiva –privada-. En sí mateix és una peça clau per a la planificació del municipi, però a més, l’equipament constitueix el nucli central d’un important projecte de recuperació d’un àrea verda d’inestimable valor, centrada a Can Derrocada però més a prop dels veïnats de Llevant i del centre de la vil·la.

Gràfic del projecte original. Novembre 2005

El projecte, presentat al novembre de 2005, es resum en el següent contingut: es tractaria d’aprofitar la peça de la Zona Esportiva de Can Derrocada, reconstituint-la com el centre d’una important àrea d’aprofitament social, creant una nova centralitat a partir dels següents elements:

1) La creació, a l’esplanada adjacent de la Zona Esportiva, un espai d'aproximadament 1 Ha de superfície, del Parc Urbà de Llevant (la denominació consta, per primera vegada en l'informe adreçat a l'Ajuntament. La darrera versió del POUM, es confon i el recull com el Parc dels Tres Torrents). La concepció d’aquest Parc és fonamentalment d’esbarjo familiar, emplaçant-hi per exemple un àrea de jocs infantils i elements adreçats al públic juvenil com ara una pista de skate-board, i una altre de trial-sin, aquesta a la vorera de la riera. Tanmateix unes taules de pic-nic, un pipi-can o en el futur, un quiosc de refrigeris, serien peces apropiades per a l’indret.

2) La connexió del Parc de Llevant amb els veïnats de Llevant (Can Vila, Can Ram i Vallserena) seria extraordinàriament ràpida a través d’un nou vial des de la carretera de Vallserena, passant per Can Tona, fins enllaçar amb el carrer del mateix nom -Llevant- de Can Derrocada, permetent una confortable utilització de la zona, creant un important eix de comunicació entre aquests importants veïnats, i, a més, permetent un enllaç amb l’Escola Torre-Roja, directe, sense passar per l’interior de Sant Antoni de Vilamajor, i a l’ensems, arribar fins el nucli principal del municipi.
El Parc de Llevant, al costat de la Zona Esportiva. Observi's l'enllaç amb el camí de Can Tona

3) A partir del Parc de Llevant i vorejant la zona esportiva, es crearia un camí verd a la llera del Torrent de l’Arnau, enfilant-se cap el nord-oest. A la intersecció amb el carrer de Sant Bernat, el torrent de l’Arnau es troba amb el torrent de Can Vidal, que ve de l'oest, i amb el torrent de l’Abellar, que baixa del nord.
En aquest punt, entrant en una vaguada, es troba la única àrea verda de les 35 Ha del veïnat de Can Derrocada que la cessió al municipi va convenir. Es tracta d’un àrea poligonal d’uns 4.000 metres quadrats útils, batejada com el Camp dels Tres Torrents (l'autoria correspon a l'Higini Herrero, en el sí de la Comissió de Treball per a l'Estudi del POUM). Aquest àrea, boscosa, es podria reconstituir com una zona d’esbarjo apropiada per a l'activitat física i el descans que podria proveir-se d’elements com ara tirolines, pista americana, circuits d’equilibri, piràmide de cordes, etc.
El Camp dels Tres Torrents. Al sud, el Parc de Llevant connectat pel camí verd del Torrent de l'Arnau

4)
En el Camp dels Tres Torrents, el camí verd que s'inicia en el Parc de Llevant es desdobla en dos ramals. Cap al nord, seguint el torrent de l’Abellar es defineix un recorregut de circumval·lació d’uns 1.500 metres pel voral de la riera. La llera és molt àmplia i permetria la creació d’un circuit pedestre per activitats d'exercici físic, footing, amb estacions per a activitats d’estiraments o similars. L'anomenarem Circuit Pedestre del Torrent de l'Abellar.
El Circuit Pedestre del Torrent de l'Abellar, iniciant-se sobre el Camp dels Tres Torrents. Vers l'oest continúa el camí verd pel ramal del Torrent de Can Vidal

5) L'altre ramal a partir del Camp dels Tres Torrents, vers l'oest, cap la Serra -i el sot- dels Erms, és pròpiament la continuació del camí verd inicial al Parc de Llevant, seguint ara el torrent de Can Vidal (o de Can Llobera), recorrent un àrea que ja és actualment zona verda. El camí existent discorre en un paratge frondós d’especial interès paisatgístic, fins als límits de Can Derrocada. Només caldria rehabilitar-lo, fent-lo confortable per al recorregut de vianants i bicicletes

6) A partir dels límits de Can Derrocada, sota la finca Masgoret, la vaguada s'obre i el recorregut discorre pel camí existent que segueix el torrent de Can vidal, que s’enfila fins Can Llobera, separat pel torrent dels camps de conreu.

7) Arribant a l’alçada de Can Llobera, ens trobem amb el singular paratge de la font de Can Llobera (o font verda), actualment molt deteriorada, però què, convenientment rehabilitada, constituiria un punt de descans. (Els mapes de l'Editorial Alpina la marquen com la única font del nucli central del municipi, juntament amb la existent als pous al costat de la zona esportiva de Can Derrocada).
El ramal del camí verd al seu pas pel Torrent de Can Vidal, fins la font i el carrer de Can Llobera

8) Finalment, seguint cap amunt, per Can Llobera i el camí existent a l’alçada del dipòsit municipal, s’arribaria al nou centre de la vil·la, amb el carrer tanmateix anomenat de Can Llobera, que connecta amb l’Escola de Can Fou.

9) Des del nucli principal, a més, a l’alçada de la Masia de Can Derrocada i seguint pel carrer de El Sui, s’arriba a les 108 escales (camí públic) que travessen fins el torrent de Can Vidal, donant una altre connexió de vianants per a la zona.
El pas públic d'escales en el trencall del carrer de El Sui, connectant amb el camí verd del Torrent de Can Vidal

Les distàncies aproximades del recorregut són les següents:

- Des de l'extrem del Parc de Llevant que connecta amb el camí de Can Tona, fins el Camp dels Tres Torrents: 325 metres.
- Des del Camp dels Tres Torrents fins al límit del Circuit Pedestre del Torrent de l'Abellar: 750 metres.
- Des del Camp dels Tres Torrents vers Can llobera, fins el límit de Can Derrocada: 275 metres, i des del límit de Can Derrocada fins el carrer de Can Llobera, pel torrent de Can Vidal i la font de Can Llobera: 500 metres.

El recorregut total del camí verd (sense el ramal del torrent de l'Abellar) és doncs d'uns 1.100 metres. De la seva banda des del carrer del Sui, hi ha uns 95 metres fins enllaçar amb el camí verd del torrent de Can Vidal.

Des del centre de la vil.la (Avgda. Sant Elies-Carrer de Can Llobera) fins el límit del Parc de Llevant amb el camí de Can Tona, resulta una distància de menys de 1,5 km de passeig verd per a vianants i bicicletes.

És de fer notar que tot el recorregut per les lleres dels torrents ja és zona verda o camins de domini públic, a l’igual que la zona del Camp dels Tres Torrents (amb les reserves pròpies de la Llei d’Aigües, gestionades per l’Agència Catalana de l’Aigua). Tanmateix, el camí de Can Tona ja és una realitat possible gràcies al conveni signat entre els propietaris dels terrenys i l'Ajuntament (veure acord, punt 9).

Pel que fa a la Font de Can Llobera, que seria zona de pas, acords amb la propietat permetrien la recuperació del paratge sense malmetre la finca.

La part més important, l’esplanada del Parc de Llevant, fins la cessió a l’Ajuntament de la urbanització de Can Derrocada estava constituïda en zona verda, d’uns 10.000 metres quadrats. La recuperació com espai verd d’ús públic significaria compensar la propietat, sent factible per exemple la ubicació de cases aparellades al costat sud del ramal que uneix el camí de Can Tona amb el carrer de Llevant (millor que seguint el carrer Xaloc), habitatges que adquiririen un extraordinari valor en sí mateixos -no per mor de l'especulació-, en disposar-se a tocar del Parc de Llevant i de la zona esportiva, i a un pas de Sant Antoni de Vilamajor. Tanmateix, es podria utilitzar com d'intercanvi amb la inútil zona d'equipaments situada al costat del torrent de Can Vidal, d'ubicació i orografia inadequades per a una utilització racional. (Es tracta d'un espai d'uns 7.000 m2 i 150 m de llarg i uns 45 d'amplada promig, amb un pendent entre el 20% i el 40% respecte als vials que l'emmarquen).

El projecte complert del Parc dels Torrents sobre el plànol municipal

Val a dir que des de la carretera de Vallserena fins la font de Can Llobera, el camí circula a peu pla, en seguir els torrents de l'Arnau i Can Vidal. Això el fa especialment idoni per al passeig de vianants i la circulació de bicicletes.
Si s'observa amb deteniment, el projecte es situa a mitja alçada del centre de la nova vil.la de Sant Pere de Vilamajor, i permet unir, amb bicicleta (o a peu), les dues Escoles del municipi. A més crea un ramal verd que, juntament amb la Riera de Vilamajor en el futur convertida també en un passeig per a vianants, enmarquen de manera molt apropiada el nucli central del municipi.

Vista aèria del Camí dels Torrents complert i del Circuit Pedestre del Torrent de l'Abellar

De fet, no hi ha en cap versió del POUM cap projecte similar que revaloritzi un àrea per a l’ús comunitari, ni que serveixi per vertebrar i unir cinc veïnats com ara el nucli principal, Can Derrocada i els veïnats de Llevant (Vallserena, Can Vila i Can Ram), on residirà a mig termini el 70% de la població del municipi (actualment aquests veïnats signifiquen el 64% dels habitatges construïts de Sant Pere de Vilamajor), creant un àrea de nova centralitat que redueix l'endèmica dispersió dels nuclis residencials. A més, recupera sosteniblement i reconcilia el nucli principal amb l’entorn natural, no ja com a reserva patrimonial o paisagística, sinò per a la seva utilització racional per als residents urbans que es consoliden en le municipi: de fet, el Parc dels Torrents es constitueix en definitiva com el parc natural urbà del centre. És per tant un projecte que cal considerar com projecte motor del POUM. I en realitat no és gaire complicat ni costós de dur a terme.

Esquema general de situació i eixos bàsics

Malgrat la meva convicció personal -com autor del projecte- i les nombroses adhesions que ha anat tenint, val a dir que la Comissió de Treball del Consell de Poble per a l'Estudi del POUM, no sense llargs debats sobre la conviniència de substituïr-lo deixant el vial propossat per l'Avantplà del POUM, va atendre el projecte, i finalment va decidir recolzar-lo parcialment (no amb unànim convicció, certament). En el seu Informe defensa la preservació de la zona verda de Can Derrocada, amenaçada a l'Avantplà del POUM, però sense inclinar-se per assumir el projecte complert de l'espai, sinó tant sols de tenir-lo en compte com una alternativa més (!).
Finalment, el projecte, pel que fa al parc dels Torrents i al camí de Can Tona, va tenir un reflex preliminar a la darrera versió del POUM.

Ortofoto de conjunt on es visualitzen les vies de connexió. Permet observar les dimensions reals del projecte. És de notar la proximitat i fàcil connexió del parc de Llevant respecte les entrades als veïnats de Vallserena i Can Vila

Caldrà esperar veure com avançaran els treballs per a l'aprovació inicial del POUM, de manera que el projecte, en el seu conjunt i amb tota la dimensió projectada, pugui, finalment, ser una realitat en benefici de tots els ciutadans de Sant Pere de Vilamajor.

Des de totes les instàncies, de la meva part, el continuaré defensant de forma entusiasta, vehement i convençuda.

Arxiu fotogràfic de Can Derrocada


Diuen les Normes Urbanístiques de Sant Pere de Vilamajor:

  • L’ocupació permesa es reduirà en un terç a les parcel·les de més d’un 30% de pendent, i en una meitat a les parcel·les de més de 50%. Les parcel·les amb pendent superior al 100% es consideraran inedificables. (Article 84.2.b.a). L'ocupació es mesura per la projecció horitzontal de tot el volum de l'edificació.
  • A les parcel·les amb pendent en les quals sigui necessari modificar el nivell natural del terreny, només es podran crear plataformes d’anivellació que no sobrepassin 1,5 metres per sobre o 2,2 metres per sota del nivell natural del llindar. (Article 84.2.b.c).
  • Les plataformes d’anivellació a l’interior de les parcel·les (a excepció dels soterranis), s’hauran de disposar de manera que no sobrepassin els talussos ideals de pendent 1:3 (altura:base) traçats des de les cotes, per sobre o per sota, possibles als llindars. Els murs que sorgeixin de l’anivellació del terreny no podran assolir, en cap punt, una alçada superior a 1,5 metres per sobre de la cota natural del llindar, ni una alçada superior a 2,2 metres per sota de la cota natural del llindar. (Article 69.bis).
On és la parcel.la? (*)
(*) El pendent mínim és del 43,3%, el pendent màxim del 60,6% i el pendent al mig del 60%














El pendent del terreny és -era- aproximadament del 45%




Quantes plantes tenen els següents edificis?

(Encara hi ha una altra planta, tapada per l'alzina surera)

Diuen les Normes Urbanístiques de Sant Pere de Vilamajor:

Art. 84.2.a)- Alçada reguladora: Planta baixa + 2 pis = 9,15 metres.
Art.135.12-A les edificacions aïllades l'alçada reguladora es mesurarà des de la cota del paviment de la planta baixa.

Art. 133.5-
Serà planta soterrani tota aquella que no sobresurti més d'un metre per sobre del nivell de terres definitiu.
La part o parts de la planta soterrani que sobrepassi aquesta alçada d'un metre seran considerades a tots els efectes com planta baixa.


Pròximament... noves postals de Can Derrocada