dissabte, 6 de novembre del 2010

El satèlit dóna comptes de les il.legalitats urbanístiques


La millor manera de construïr com es vulgui en terrenys en pendent és falsejar el mapa topogràfic.  D'aquesta manera els pendents esdevenen plans.
Però hi ha de més agosserats que, directament, modifiquen el terreny natural, que val més que 1.000 planells.
Però, des de l'aire, els satèl.lits vigilen el territori i es veu el què passa.
En el video següent podeu veure la superposició de fotografies fetes respectivament al 2008 i al 2009 quan les escavadores van "planejar" per la parcel.la situada entre els carrers Garbí i Pla de la Calma.
Els resultats són espectaculars:

 

Actualment, ja han tornat a crèixer matolls, i tot queda dissimulat, a excepció dels arbres que ja no hi són.
No hi ha constància a l'Ajuntament de què s'hagués demanant llicència per a moviment de terres (d'altra banda molt restrictives) de la qual cosa haig de concloure que s'han fet al marge de la legalitat (i si estic equivocat no tinc cap inconvenient en rectificar).

I jo em pregunto: ni la Brigada, ni els Vigilants (ja no dic els tècnics municipals perquè potser no van passar a veure les obres que s'estaven fent més amunt, amb la corresponent llicència) es varen donar compte del què va estar passant durant gairebé un any? O és que es mira cap un altre costat quan es tracta de Can Derrocada?

dimarts, 2 de novembre del 2010

Tot s'hi val contra els Icart

Hi ha que utilitzen una Associació com si fos "el co.. de la Bernarda". Amb només 8 socis, dels quals els 3 de la junta, els tal.libans acumulen un llarg currículum amb un sol objectiu: fer mal als Icart.
Abans d'ells eren molts més socis, tots els colons de Can Derrocada, però ara només queden ells i el bon nom d'una entitat que han desprestigiat.
Van trobar en la zona esportiva de Can Derrocada el primer jaciment per a explotar, i aprofitant-se de bona gent, el primer asalt contra els Icart va ser una mena de difamació que va acabar als tribunals i de la què els Icart van renunciar a cobrar danys i perjucidis a canvi d'una rectificació pública.
Fins i tot varen arribar al Síndic de Greuges. No s'estan de res.
Després, en arribar els Guixà hi varen trobar la veta ideal per fer més mal, doncs es juntaven una llicència concedida per l'Alcalde Icart, de dubtosa legalitat, amb la propietat del local en part dels mateixos. Varen guanyar de xampa i així aprofitar per posar l'Alcade Icart contra les cordes.
Van utilitzar, amb els seus acòlits i d'altra gent enganyada, la Comissió d'Urbanisme del Consell de Poble, amb el mateix objectiu, i no aconseguint-lo en la primera, van repetir en la segona, amb més protagonisme però idèntics pobres resultats.
Mentrestant aconseguien tancar definitivament la zona esportiva de Can Derrocada, perjudicant els gruix del seus propis veïns, als que no representen. No és que siguin més llestos, però saben fer de les escletxes un passadís.
Progresivament enfonsats en el descrèdit, aquesta mena de tal.libans han estat fora de joc durant molt de temps, temps que han utilitzat per renovar la seva legitimitat davant els 8 socis que representen i rearmar-se, amagats, per al combat final.
I troben en la fàbrica de pinsos un nou argument a tocar de la mà per prosseguir amb el seu empeny de perjudicar la família que la regenta. Primer presentant unes al.legacions fora de termini contra el Conveni Picart, en nom dels seu vuit associats.
S'acosten després als moviments reivindicatius d'altra gent, d'altres associacions, sense aconseguir que els facin la feina bruta.
I ara, contractant advocats per tal d'utilitzar, com sempre, la porta de servei, per a un propòsit que no és altre que tancar -en nom de la legalitat de la què tant s'omplen la boca- la fàbrica de pinsos. La fàbrica ni els va ni els ve, però tot s'hi val. I si l'Alcalde Llesuy ha de caure pel camí, doncs matem dos ocells d'un tret.
A fe que ho intentaran, doncs no es fiquen en baralles judicials de les que no tinguin res a guanyar i ja se sap, l'oci crea el vici. Però ara tothom sap de quin peu calcen. I ho han de saber també els treballadors de Pinsos Picart.


Que no us enganyin (als que encara ho estigueu) són llops amb pell de xai, només es representen, i s'enganyen, a ells mateixos.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Curset d'arquitectura creativa a Can Derrocada (II)

Lliçó 2: Com fer un edifici de quatre plantes

Les normes urbanístiques permeten fer a Can Derrocada habitatges de planta baixa més 2 plantes pis, dins d'una alçada de 9,15 m.

Jugant amb els pendents i els forats en el terreny i eliminant el fals sostre de les golfes en utilitzar la coberta inclinada, es poden sense cap problema fer quatre plantes (planta baixa més 3 plantes pis), que passen els controls dels tècnics com qui passa un Rolex fals per la frontera.


Figura 1. Esquema constructiu de Planta baixa + 3 pisos

És un contrasentit, però a més pendent del terreny, més alts poden ser els pisos, fins el punt de què es pot arribar a fer-hi quatre plantes i mitja si es combina amb els típics forats de 3,7 metres.

Podeu veure l'aplicació real d'aquesta lliçó constructiva a molts indrets de Can Derrocada, doncs s'ha convertit en una moda.

Per tant, alumnes del curset d'arquitectura creativa, el treball que haureu de fer per a aquesta segona lliçó és fer un àlbum de les variants d'aquesta mena de solució constructiva.


dimarts, 12 d’octubre del 2010

Curset d'arquitectura creativa a Can Derrocada


Lliçó 1: Del projecte a la realitat

Les NNSS-87 (antiga normativa) permitien fer un forat al pendent natural del terreny d'un màxim de 2,2 metres per encastar-hi l'edificació. Les actuals normes (POUM-2008) no permeten més de 1,6 metres.

Igualment es permitien fer murs interiors per a terrasses de fins 1,5 metres. Amb la normativa actual l'alçada d'aquests murs no podrà passar de 1,6 metres.

A continuació l'esquema d'un projecte real. Compleix amb el límit de la normativa


I seguidament la realitat. Observeu les cinc diferències:

Podeu veure l'aplicació real d'aquesta lliçó constructiva entre els carrers de Tagamenent i Pla de La Calma, a Can Derrocada.

Els assistents al curset d'arquitectura creativa hi seran convidats a un refrigeri, en el què els tècnics municipals ens intentaran il.lustrar de què és un miratge, que la edificació actual està dins les normes.


De moment, podeu veure les fotografíes a l'article de més avall.

dilluns, 20 de setembre del 2010

Abans i després...



13 de juny de 2010



2 d'agost 2010



19 de setembre de 2010


3 d'octubre de 2010


1 de novembre de 2010

dilluns, 30 d’agost del 2010

Una succesió de despropòsits impedeix que Can Derrocada torni a tenir mai local social


Dir mai potser és una exageració, però com menys la nostra generació no ho veurà.

M'explico:

El mercadeig amb PICART ha acabat finalment amb utilitzar la Zona Esportiva de Can Derrocada en moneda de canvi:

- L'edifici principal requalificat en 5 apartaments de luxe.
- Les pistes de tennis en solars edificables per a 6 cases parellades.
- El solar on hi hagué pogut anar el Parc de Llevant, 32 cases parellades.

Un regalet a canvi, per al veïnat de Can Derrocada, del frontó, que ara passarà a ser equipament municipal.

Tot i comptant amb que aquest equipament que ha quedat de l'inoperància municipal, fos un local social per al veïnat, dubto molt que les condicions permetin que la Hisenda Municipal inverteixi res a Can Derrocada per tal de reformar-lo.

I amb el cúmul de despropòsits que s'ha cebat sobre la zona esportiva, potser recordareu que fins fa ben poc, era un local equipat amb lavabos, llum i aire condicionat, provist de sales auxiliars.

Fa ben poc, la intransigència dels tal.libans i la inconsciència dels Guixà, van portar el local, ja construït, al seu enderrocament. Amb la passivitat de tots els veïns, especialment els del nucli principal.

Afortunadament, emb vaig treure de la màniga un projecte, aprovat per l'Ajuntament, per recuperar tota la façana acristallada, que encara avui es conserva com mut testimoni del què havia estat el local.

No discutiré que aquest local va ser declarat il.legal pel Tribunal Contenciós Administratiu, qui en va ordenar l'enderrocament, però per poc, aquest enderrocament s'hagués pogut evitar si la intransigència dels tal.libans i la inconsciència dels Guixà no haguessin arribat a la més llastimosa expressió. Amb la passivitat dels veïns, especialment els del nucli principal.

R.I.P. Zona Esportiva de Can Derrocada.

És doncs ara el moment de publicar unes fotografíes úniques i inèdites: les de l'enderrocament del local que hi havia al frontó.

Les fotografies són justament del dia 30 d'agost de 2007. Són l'enterrament de la darrera posibilitat que ens quedava de tenir quelcom, fotos per a l'àlbum dels tristos records:














Vull agraïr els què m'heu recolzat en la meva lluita per la zona esportiva de Can Derrocada, a fe que m'he esforçat. Esforçat inútilment. Mireu les fotos i entristiu-vos.

A tots els què n'heu estat espectadors indiferents de la meva lluita, dir-lis que no hi ha més tonto que el què no vol entendre. Mireu les fotos i avergonyiu-vos.

I un record especial per als tal.libans, doncs el descrèdit els ha perseguit des de llavors. Mireu les fotos i somrigueu cínicament.

dilluns, 4 de gener del 2010

El camí de Can Tona ja és una realitat

Una de les primeres decisions de transcendència del nou equip municipal va ser, a finals de 2007, subscriure els convenis urbanístics i iniciar la construcció del Camí de Can Tona.


Dos anys després, gràcies al Fons Estatal per a la Inversió Local, aquesta important obra de vialitat ja està acabada.


Més d'un 60% de la població del nostre municipi, per primer cop a la història contemporània, podrà anar cap el nucli principal i els veïnats de Llevant sense haver de passar per la carretera BP-5019. També per anar a l'Escola.

A l'hora, s'hi ha posat en marxa el primer carril-bici del nostre poble.

Agraïm a l'equip de govern que hagi fet possible aquest projecte, els més important dels darrers 20 anys per a la vertebració de la població del nostre municipi.

A mida que ens aconstumem a passar-hi, podrem apreciar la transcendència dels dos darrers projectes que culminen l'obra: el Parc de Llevant i el Camí Verd dels Tres Torrents, que esperem siguin realitat en el pròxim futur.

Diumenge dia 10 de gener, una bicicletada popular unirà per primera vegada els nuclis de Can Vila, Can Ram, Vallserena i Can Derrocada amb el nucli principal. No hi falteu!