dimarts, 10 de maig del 2011

Can Derrocada, simplement no existeix per als candidats electorals


Repassant els programes electorals he pogut comprovar que, sia perquè hom hi té un establiment, o els més perquè han aplegat a les seves llistes a destacats representants de les urbanitzacions, es reparteixen per als veïnats dàdives electorals que en tots els casos són velles reivindicacions, com ara:
  • Recuperar la zona esportiva de can Vila.
  • Crear un Local Social a Vallserena.
  • Acabar de posar les faroles a Vallserena.
  • Asfaltar l'entrada a Les Pungoles.
  • Recepcionar Les Pungoles.
  • Pista de boxes a Les Faldes.
  • Rehabilitar el local social La Fàbrica.
  • Acabar les voreres de Vallserena.
  • Crear un Street Park a Vallserena.
  • Dotar d'activitats als centres cívics dels veïnats i el del Pi Novell.
  • Fer un vial asfaltat Faldes-Nucli.
  • Fer un nou vial Can Vila/Can Ram/Vallserena vers a Sanata.
I Can Derrocada, ón és??

Can Derrocada certament només representa el 6% de la població total empadronada a Sant Pere de Vilamajor, però Les Pungoles només en representa el 3%, i Vallserna no arriba al 10%.

Can Derrocada està aportant els darrers anys més del 20% de l'increment total de la població empadronada al municipi, i és amb això el veïnat amb la taxa més alta de creixement en els darrers temps.

A Can Derrocada, la indiferència de tots plegats, en especial dels grups polítics de l'oposició en aquesta legislatura, ha impedit utilitzar l'operació Picart per tal de recuperar d'alguna manera un espai en condicions com a local social per al veïnat.

Mentrestant, Can Derrocada ha lluitat, perquè sempre hi hem cregut, en la creació del camí de Can Tona, a favor de tot el municipi, sofrint les conseqüències de l'increment de trànsit rodat pels seus malmesos carrers de pujades impossibles. Cap altre veïnat ho hagués aguantat, i en canvi els de Can Derrocada ho varem oferir des del principi.

A Can Derrocada suportem cada dia les importants molèsties de tot ordre que significa ser l'únic accés a l'escola. A d'altres veïnats s'hagués exigit una altra solució.

A Can Derrocada s'han tolerat en els darrers anys desenes d'importants irregularitats urbanístiques. Tant se val, és un territori per a trinxar!

Can Derrocada no existeix, simplement, és el Txernòbil de Sant Pere de Vilamajor. Ni el GISP, ni CiU, ni ERC, ni ISP tenen cap proposta per a Can Derrocada, i sí que les tenen per als altres veïnats.

Sóm ciutadans de segona. I això complau a molts.

Aquí teniu les meves propostes per a Can Derrocada:
  • Crear el Parc Urbà de Llevant, amb àrees d'esbarjo. pic-nic i esplanada per a activitats multitudinàries (fires, espectacles, ...).
  • Crear el Camí Verd dels Tres Torrents, des de l'esplanada del Parc de Llevant fins Can Llobera, per a bicicletes i vianants, reaturant la vegetació de ribera.
  • Recuperar per a ús ciutadà la Pista Polisportiva.
  • Crear un camí pedestre cirrcumvalant el Torrent de l'Abellar, amb estacions per a activitats de "footing" i assimilades.
  • Rehabilitar la pobre zona verda de la Riera per a fer-hi un àrea d'esbarjo. (Tot amb l'agraïemt a en José Luis Yelo i en Joan Bruguera per posar-hi en el seu dia dos bancs i una parperera)
  • Crear una pista de Trial-sin a la zona verda de La Riera.
  • Recuperar per a ús ciutadà la pista de Frontennis.
  • Recuperar per a ús ciutadà una planta de l'edifici principal de la Zona Esportiva.
  • Bescanviar els anteriors equipaments per a l'inútil solar d'equipaments municipals existent en l'únic indret urbà quins carrers no tenen nom.
  • Buscar una immediata solució a la resta de la zona esportiva de Can Derrocada, incorporada a l'operació Picart, convertida des de fa anys en un niu de rates i kosovars.
  • Aconseguir les cessions temporals per habilitar un camí per a vianants i bicicletes per arribar a l'escola des del Camí de Can Tona.
  • Inspeccionar i exigir la restauració de la realitat físca alterada a les edificacions que s'han aixecat i continúen aixecant-se incomplint tant les NNSS-87 com la normativa del POUM-2007.
Comparat amb el què el conjunt de grups candidats pretenen fer per a la resta de veïnats, el cost de tot el què proposo és molt menys del 5%.

dimarts, 26 d’abril del 2011

Tantes voltes per una piscina ...


Sembla ser que els veïns de Can Derrocada ens quedarem amb una piscina insostenible i un antic polisportiu, que podrien passar a ser equipaments municipals per gràcia IcartLlesuyanna. Gràcies!

Si salvem el Parc de Llevant, com menys, Can Derrocada haurà purgat el seu passat a favor del millor projecte de vertebració del municipi en els darrers 20 anys.

A cap programa electoral se li hagués ocorregut fixar-s'hi.

Com l'11 de setembre fem de les derrotes una festa... Hi esteu tots convidats el 14 de maig.

dissabte, 6 de novembre del 2010

El satèlit dóna comptes de les il.legalitats urbanístiques


La millor manera de construïr com es vulgui en terrenys en pendent és falsejar el mapa topogràfic.  D'aquesta manera els pendents esdevenen plans.
Però hi ha de més agosserats que, directament, modifiquen el terreny natural, que val més que 1.000 planells.
Però, des de l'aire, els satèl.lits vigilen el territori i es veu el què passa.
En el video següent podeu veure la superposició de fotografies fetes respectivament al 2008 i al 2009 quan les escavadores van "planejar" per la parcel.la situada entre els carrers Garbí i Pla de la Calma.
Els resultats són espectaculars:

 

Actualment, ja han tornat a crèixer matolls, i tot queda dissimulat, a excepció dels arbres que ja no hi són.
No hi ha constància a l'Ajuntament de què s'hagués demanant llicència per a moviment de terres (d'altra banda molt restrictives) de la qual cosa haig de concloure que s'han fet al marge de la legalitat (i si estic equivocat no tinc cap inconvenient en rectificar).

I jo em pregunto: ni la Brigada, ni els Vigilants (ja no dic els tècnics municipals perquè potser no van passar a veure les obres que s'estaven fent més amunt, amb la corresponent llicència) es varen donar compte del què va estar passant durant gairebé un any? O és que es mira cap un altre costat quan es tracta de Can Derrocada?

dimarts, 2 de novembre del 2010

Tot s'hi val contra els Icart

Hi ha que utilitzen una Associació com si fos "el co.. de la Bernarda". Amb només 8 socis, dels quals els 3 de la junta, els tal.libans acumulen un llarg currículum amb un sol objectiu: fer mal als Icart.
Abans d'ells eren molts més socis, tots els colons de Can Derrocada, però ara només queden ells i el bon nom d'una entitat que han desprestigiat.
Van trobar en la zona esportiva de Can Derrocada el primer jaciment per a explotar, i aprofitant-se de bona gent, el primer asalt contra els Icart va ser una mena de difamació que va acabar als tribunals i de la què els Icart van renunciar a cobrar danys i perjucidis a canvi d'una rectificació pública.
Fins i tot varen arribar al Síndic de Greuges. No s'estan de res.
Després, en arribar els Guixà hi varen trobar la veta ideal per fer més mal, doncs es juntaven una llicència concedida per l'Alcalde Icart, de dubtosa legalitat, amb la propietat del local en part dels mateixos. Varen guanyar de xampa i així aprofitar per posar l'Alcade Icart contra les cordes.
Van utilitzar, amb els seus acòlits i d'altra gent enganyada, la Comissió d'Urbanisme del Consell de Poble, amb el mateix objectiu, i no aconseguint-lo en la primera, van repetir en la segona, amb més protagonisme però idèntics pobres resultats.
Mentrestant aconseguien tancar definitivament la zona esportiva de Can Derrocada, perjudicant els gruix del seus propis veïns, als que no representen. No és que siguin més llestos, però saben fer de les escletxes un passadís.
Progresivament enfonsats en el descrèdit, aquesta mena de tal.libans han estat fora de joc durant molt de temps, temps que han utilitzat per renovar la seva legitimitat davant els 8 socis que representen i rearmar-se, amagats, per al combat final.
I troben en la fàbrica de pinsos un nou argument a tocar de la mà per prosseguir amb el seu empeny de perjudicar la família que la regenta. Primer presentant unes al.legacions fora de termini contra el Conveni Picart, en nom dels seu vuit associats.
S'acosten després als moviments reivindicatius d'altra gent, d'altres associacions, sense aconseguir que els facin la feina bruta.
I ara, contractant advocats per tal d'utilitzar, com sempre, la porta de servei, per a un propòsit que no és altre que tancar -en nom de la legalitat de la què tant s'omplen la boca- la fàbrica de pinsos. La fàbrica ni els va ni els ve, però tot s'hi val. I si l'Alcalde Llesuy ha de caure pel camí, doncs matem dos ocells d'un tret.
A fe que ho intentaran, doncs no es fiquen en baralles judicials de les que no tinguin res a guanyar i ja se sap, l'oci crea el vici. Però ara tothom sap de quin peu calcen. I ho han de saber també els treballadors de Pinsos Picart.


Que no us enganyin (als que encara ho estigueu) són llops amb pell de xai, només es representen, i s'enganyen, a ells mateixos.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Curset d'arquitectura creativa a Can Derrocada (II)

Lliçó 2: Com fer un edifici de quatre plantes

Les normes urbanístiques permeten fer a Can Derrocada habitatges de planta baixa més 2 plantes pis, dins d'una alçada de 9,15 m.

Jugant amb els pendents i els forats en el terreny i eliminant el fals sostre de les golfes en utilitzar la coberta inclinada, es poden sense cap problema fer quatre plantes (planta baixa més 3 plantes pis), que passen els controls dels tècnics com qui passa un Rolex fals per la frontera.


Figura 1. Esquema constructiu de Planta baixa + 3 pisos

És un contrasentit, però a més pendent del terreny, més alts poden ser els pisos, fins el punt de què es pot arribar a fer-hi quatre plantes i mitja si es combina amb els típics forats de 3,7 metres.

Podeu veure l'aplicació real d'aquesta lliçó constructiva a molts indrets de Can Derrocada, doncs s'ha convertit en una moda.

Per tant, alumnes del curset d'arquitectura creativa, el treball que haureu de fer per a aquesta segona lliçó és fer un àlbum de les variants d'aquesta mena de solució constructiva.


dimarts, 12 d’octubre del 2010

Curset d'arquitectura creativa a Can Derrocada


Lliçó 1: Del projecte a la realitat

Les NNSS-87 (antiga normativa) permitien fer un forat al pendent natural del terreny d'un màxim de 2,2 metres per encastar-hi l'edificació. Les actuals normes (POUM-2008) no permeten més de 1,6 metres.

Igualment es permitien fer murs interiors per a terrasses de fins 1,5 metres. Amb la normativa actual l'alçada d'aquests murs no podrà passar de 1,6 metres.

A continuació l'esquema d'un projecte real. Compleix amb el límit de la normativa


I seguidament la realitat. Observeu les cinc diferències:

Podeu veure l'aplicació real d'aquesta lliçó constructiva entre els carrers de Tagamenent i Pla de La Calma, a Can Derrocada.

Els assistents al curset d'arquitectura creativa hi seran convidats a un refrigeri, en el què els tècnics municipals ens intentaran il.lustrar de què és un miratge, que la edificació actual està dins les normes.


De moment, podeu veure les fotografíes a l'article de més avall.

dilluns, 20 de setembre del 2010

Abans i després...



13 de juny de 2010



2 d'agost 2010



19 de setembre de 2010


3 d'octubre de 2010


1 de novembre de 2010